Creix un 6% la contractació d’obra nova a la demarcació
El 2018 es va acordar executar 1.276 habitatges, 78 més que el 2017
El Baix Empordà i l’Alt Empordà van ser les comarques on més immobles es van acabar l’any passat
“Un dels pics va ser el 2007, amb 12.059 habitatges finalitzats”
Optimisme, però amb molta moderació, pel que fa a l’evolució de l’edificabilitat a les comarques gironines. La contractació per fer habitatges d’obra nova va augmentar un 6,5% l’any passat, en comparació amb el 2017. És una de les múltiples dades que va donar a conèixer ahir el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona. El 2018 es van signar contractes per a la construcció de 1.276 immobles nous a la demarcació. Es va encarregar la direcció i l’execució d’un total de 78 més que el 2017, quan en van ser 1.198. En aquest àmbit hi tenen un paper bastant destacat els promotors estrangers, ja que, l’any passat, les contractacions per fer 281 dels habitatges van provenir de ciutadans de nacionalitat suïssa, francesa, belga, russa o alemanya.
Dins d’aquesta diagnosi, un aspecte que, en canvi, va baixar va ser el referent al nombre d’habitatges d’obra nova que es van acabar. El 2017 se’n van enllestir 1.016, fet que es va traduir, en conjunt, en una superfície de 159.210 m². I el 2018 se’n van culminar 651, que entre tots abasten una superfície de 111.539 m². Per comarques, on més habitatges es van acabar l’any passat va ser al Baix Empordà (202), seguit de l’Alt Empordà (116), la Selva (95), el Gironès (85), la Garrotxa (50), la Cerdanya (21), el Pla de l’Estany (17) i, en darrer lloc, el Ripollès, amb 10. En aquest còmput, també s’hi inclouen 55 immobles que van ser edificats fora de la demarcació (són actuacions en què els tècnics gironins van ser contractats per fer construccions a les comarques barcelonines, a les lleidatanes, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre).
El president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona, Miquel Vendrell, va dir que, “en condicions normals, quan un aparellador o un arquitecte tècnic rep un d’aquests encàrrecs, es materialitza al cap d’un o dos anys”. Per tipologies, el 2018 se’n van acabar 364 que eren habitatges aparellats o unifamiliars aïllats, com les cases i els xalets. Se’n van ultimar 88 d’unifamiliars entre mitgeres, que són aquells que estan l’un al costat de l’altre i que comparteixen una o més parets. I en van quedar enllestits 199 de plurifamiliars: és a dir, els blocs de pisos, ja siguin en un solar aïllat o també amb els murs tocant amb d’altres.
Vendrell va explicar, acte seguit, que les rehabilitacions van ser en el transcurs del 2018 “un dels motors que van permetre que l’activitat en el món de la construcció es veiés una mica més arreglada o compensada”. En aquest cas, la comparació dels dos darrers anys segueix una línia gairebé similar, però lleugerament descendent. El 2017, hi va haver contractacions per a la rehabilitació de 1.354 habitatges i, durant el 2018, de 1.298 (una disminució del 4,1%). I, en el mateix període, es van acabar 830 rehabilitacions ara fa dos anys, i 898 l’any passat.
LES FRASES
Dades molt allunyades de les dels vuitanta
En l’historial de dades que va proporcionar ahir el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona, les primeres xifres que s’hi recopilen es remunten al 1986 i al 1987. L’activitat immobiliària d’aquell moment queda molt lluny de l’actual. Per exemple, mentre que el 2018 es van acabar 651 habitatges d’obra nova a les comarques gironines, el 1987 en van ser 6.046. En les tres últimes dècades, a més, destaquen els pics del 2006 i el 2007, quan es van comptabilitzar 11.518 i 12.059 habitatges acabats, respectivament (sense incloure-hi aquells que van ser rehabilitats).
Miquel Vendrell considera que la contractació de l’obra per fer 1.276 vivendes l’any passat dista molt del que seria òptim, “que s’hauria de situar entre les 3.000 i les 4.000”. Per comarques, el 2018 es va tancar la contractació de 167 habitatges a l’Alt Empordà, 356 al Baix Empordà, 28 a la Cerdanya, 24 a la Garrotxa, 317 al Gironès, 47 al Pla de l’Estany, 10 al Ripollès, 143 a la Selva i 184 fora de les comarques gironines. Si aquestes previsions finalment es materialitzen, representaran una superfície total de 219.455 metres quadrats en habitatges. D’altra banda, les comarques de la demarcació de Girona on més immobles s’han acabat recentment són aquelles on hi ha costa, com l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva. “L’edificabilitat a la Cerdanya i al Pla de l’Estany, en canvi, està pràcticament sota mínims. Al Ripollès, molt baixeta. La Garrotxa comença una certa recuperació i al Gironès també déu-n’hi-do”, va manifestar Vendrell.
“Un augment de l’oferta ajudaria a moderar preus”
G.P“El 2018 les coses no van anar com esperàvem amb relació al nombre d’habitatges d’obra nova acabats a les comarques gironines.” Així ho va valorar ahir Miquel Vendrell, que va especificar que se’n van enllestir 674 el 2014, 666 el 2015, 941 el 2016, 1.016 el 2017 i 651 el 2018. Pel que fa a aquells que es van culminar l’any passat, va matisar, no obstant això, que s’ha de tenir en compte que són edificacions que “es van començar a executar fa un, dos o tres anys”. I, “excepcionalment”, dins d’aquest període analitzat, “n’hi ha que fins i tot es remunten al 2007, que és quan va iniciar aquesta crisi tan profunda que ens ha afectat”. “Moltes obres van quedar aturades i encara n’hi ha que s’estan acabant o reprenent actualment. Són dades que evidencien que ha baixat l’activitat, si bé això no significa que sigui un desastre”, va assenyalar.
El 2018 es van acabar un 35,93% menys d’habitatges que el 2017. “Potser no en duem a terme tants com voldríem, però, en canvi, són més grans. En metres quadrats, la superfície que ocupen ha augmentat un 12,46%.” Paral·lelament, Vendrell va posar en relleu que hi ha “molts inversors” que són de fora de Girona: “És capital provinent d’arreu de l’Estat o de l’estranger, mentre que els promotors locals encara no s’estan movent gaire.” “Mirant estudis del món immobiliari, el que se’n desprèn és que hi haurà un límit dels preus, un sostre. En l’últim any han pujat a l’entorn d’un 13%. Això és molt. Els sous no han crescut un 13% i la gent no pot comprar pisos a uns preus tan elevats. I, al mateix temps, han pujat els lloguers, molts dels quals també estan afectant economies domèstiques”, hi afegia. En aquest sentit, Vendrell conclou que seria bo que augmentés l’oferta immobiliària perquè, a banda de donar més feina, ajudaria a moderar els preus.