Economia
No fa qui pot sinó qui vol
L’esforç relatiu en les donacions altruistes és molt més intens en els col·lectius de rendes baixes que no pas en la població amb més ingressos
Els canvis socials i la tecnologia generen mecanismes de solidaritat diferents
Catalunya és un país altruista, i ni els embats de la recessió han frenat l’increment de les donacions a bones causes. En un país de 7,5 milions d’habitants i 3,5 milions de declaracions de renda, en unes 650.000 d’aquestes hi consten donacions, és a dir, un 20% dels que tributen IRPF donen diners a objectius solidaris. Així ho constatava ahir Pere A. Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, durant la presentació d’un estudi que analitza l’evolució d’aquest aspecte no menor de l’economia i del benestar social d’un país.
Entre les conclusions, algunes de lògiques, i és que amb l’increment de renda hi ha més donacions. De fet, l’aportació mitjana a Catalunya ha passat d’uns 71 euros el 2003 als 146 euros de l’últim any de què se’n tenen dades, el 2016. Al marge de la influència que han tingut en l’esprint dels dos últims anys les bonificacions fiscals introduïdes el 2014, el cert és que, segons recorda Fàbregas, el volum global de donacions no ha parat de créixer ni tan sols en el període més cru de la crisi, per bé que els creixements a Catalunya cada cop són més moderats. També despunten menys en comparació amb la resta de l’Estat, respecte a la qual hi havia hagut un lideratge clar. Fàbregas puntualitza, però, que aquest anivellament no respon tant a una baixada de les donacions catalanes com a la pujada intensa a la resta de l’Estat.
Però potser la deducció més singular de l’estudi és que, un cop analitzades les donacions per trams de renda, encara que òbviament el volum en dades absolutes de donacions de les rendes més altes és superior al de les més modestes, són aquestes últimes les que, en termes relatius, fan un esforç molt més important. Així, si els contribuents que se situen en la forquilla d’ingressos d’entre 1.500 i 12.000 euros anuals destinen un 1,37% d’aquests a la filantropia, a l’altra banda de la franja de renda, entre els 150.000 i els 601.000 euros, els contribuents només en destinen un minso 0,11º% per cent.
En la presentació hi va participar Ricard Valls, consultor i expert en fundacions, que va reflexionar recordant la dimensió econòmica de la filantropia però també l’emocional: “El donant és intel·ligent –va subratllar– i ara busca donacions d’àmbit més local i vol proximitat i concreció”, bé per pèrdua de confiança en organitzacions determinades o bé per por dels efectes de la globalització.
Dones i joves
La demografia apunta a canvis d’hàbits. D’entrada, perquè les dones han fet el sorpasso als homes quant a les aportacions altruistes i ja superen la paritat en aquest sentit (52%-48%). I també, que cal implicar més els joves i també les empreses en aquestes actuacions. Probablement l’eina principal per a aquest avenç sigui la tecnologia, perquè els primers només poden fer aportacions puntuals i no tan sistemàtiques, i les segones, introduint mecanismes com ara l’arrodoniment del canvi que ja practiquen alguns supermercats que es destina a causes solidàries. Amb tot, Fàbregas creu que, en el cas de les empreses, caldria també una fiscalitat més adient, semblant a la que s’aplica en països com ara França, on les deduccions per les aportacions són molt més substancioses i arriben a un 66% del que s’ha donat.