Empreses

Altres opcions financeres

Finanzarel, ‘fintech’ de finançament a l’empresa, es redimensiona amb l’aliança amb Varengold Bank

La firma té previst obrir delegacions i entrar a concedir préstecs

En sis anys de travessia, la firma de finançament alternatiu Finanzarel s’ha consolidat com un dels actors amb més presència en el mercat del finançament alternatiu a la banca. Una presència que es reforçarà un cop s’ha assolit l’aliança amb el banc alemany Varengold Bank, que ha adquirit el compromís d’aportar fins a 40 milions d’euros a l’any per finançar les empreses a través de les diverses línies en què treballa: bestreta de factures, descompte de pagarés, factoring, confirming i finançament de contractes i ordres de compra.

D’ençà que l’empresa va ser fundada, el 2013, per Paulino de Evan i Jorge Bustos, va definir molt clarament el seu target, com explica Paulino de Evan: “Vam veure que la pime estava necessitada del finançament que ja no li donaven els bancs, però que també comportava un cert risc, així que vam pensar que li podríem prestar amb una garantia, un col·lateral, les seves factures pendents de venciment.”

La qualitat del client.

Així mateix, la decisió de donar el vistiplau al finançament d’una empresa es basa més en la qualitat dels seus clients que no pas en la seva solvència. El mètode de finançament que defineix Finanzarel és dur a subhasta, entre la xarxa d’inversors que li donen suport, institucionals i petits, factures i pagarés pendents de cobrament. “Els inversors competeixen per veure qui atorga el finançament, i guanya qui és capaç d’aconseguir el preu més baix.” El cost mínim se situa entre el 7% i el 8%. És important assenyalar que, per al client, aquestes operacions no computen com a risc bancari a la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE). Paulino de Evan remarca: “El model d’anàlisi de risc és molt curós, perquè si l’inversor arriba a patir a causa de la morositat, ens obliga a tancar l’empresa.” Actualment, la morositat que pateix Finanzarel no arriba a l’1%.

Grans i petits.

En tots aquests anys d’activitat, la fintech ha aconseguit una cartera de 300 clients, amb més 2.500 operacions i 85 milions d’euros intermediats. En el seu marketplace hi ha lloc per al petit inversor, que hi pot participar amb aportacions de fins a 20.000 euros, i els institucionals que, de fet, són responsables del 80% de la inversió. En operacions de fins a 500.000 euros, Finanzarel es fa càrrec directament del finançament, mentre que si depassen aquest llistó, transfereixen l’operació als inversors institucionals que els donen suport. Val a dir que Finanzarel va protagonitzar, el 2016, una de les grans fites del finançament alternatiu a l’Estat, en tancar en molt poques hores la més gran operació de crowdlending, per un valor de 440.225 euros. Per sectors, Finanzarel està treballant amb moltes empreses del sector de la construcció, a les quals segueixen companyies del món de l’alimentació, d’indústries intensives en mà d’obra i petits negocis.

L’associació amb Varengold Bank suposarà un salt quantitatiu important per a una empresa que des que va començar a operar havia mitjançat 85 milions, i que any rere any ha experimentat creixements del 50% en capacitat de finançament. Com explica Paulino de Evan: “Aquesta entitat financera es dedica a captar diners d’inversors per diversificar-los en plataformes com la nostra.” A Finanzarel confien que aquesta aliança pugui atreure a curt termini altres inversors de pes, cosa que permetria a l’empresa dur a terme nous projectes, com obrir delegacions arreu de l’Estat o entrar en el sector del direct lending, la concessió de préstecs. En aquest cas, com preveu De Evan: “Atès que hi ha més risc, ja no aniríem a cercar el client pime, sinó que buscaríem empreses més grans, en què la informació és més transparent.”

Varengold Bank ha sabut apreciar algunes solucions imaginatives de Finanzarel, com ara un confirming que permet al client invertir la seva tresoreria en la factura que s’ha anticipat al proveïdor, “i fer el negoci que faria el banc per anticipar el pagament”. Altres solucions imaginatives són finançar contractes i ordres de compra. La trobada entre Varengold Bank i Finanzarel anticipa la tendència futura. “És clar que en un futur no gaire llunyà, els fons institucionals poden suposar un greu perill per a la banca, ja que amb l’aparició de les plataformes de desintermediació, veuen que poden finançar directament les empreses, i no haver de comprar deute dels bancs”, comenta Paulino de Evan, que esmenta el cas d’Eiffel, un fons de 200 milions d’euros que té com a inversors asseguradores que prefereixen el finançament alternatiu.

El cercle tancat del sector bancari

L’excessiva bancarització que pateix l’Estat espanyol fa que el finançament alternatiu encara no tingui la capacitat d’incidència que pot tenir en mercats com el britànic. Paulino de Evan estima que “el regulador hauria de vetllar per incrementar les alternatives de finançament i preocupar-se per estimular la competència, que és bona per a l’economia.” I es plany: “No pot ser que l’estalvi que es canalitza a través de la banca, s’inverteixi en la banca.” Reivindica la tasca de Finanzarel: “Volem que l’inversor institucional no compri obligacions dels bancs i que vingui a nosaltres a buscar rendiment.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.