Política

ÒSCAR ROCA SAFONT

DIRECTOR DE PREVENCIÓ DE L’OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA (OAC)

“L’agenda pública dels regidors s’ha d’explicitar”

“Els càrrecs locals tenen la consideració d’alts càrrecs i els requisits de fer constar amb qui i on es reuneixen”

“El conflicte d’interessos dels càrrecs representa l’àrea de risc de corrupció més destacada junt amb la contractació d’obra pública”

“L’increment de les denúncies pot voler dir que hi ha més seguretat i confiança”

DE FISCAL A PREVENIR
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, Òscar Roca Safont dirigeix l’àrea de Prevenció de l’OAC però també és membre del cos d’advocacia de la Generalitat i pertany com a assessor jurídic al cos dels Mossos d’Esquadra. Del 1996 al 2002 va exercir com a fiscal i del 2009 al 2016 va ser cap d’Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics de l’Oficina Antifrau.
Les irregularitats detectades aquests deu anys són susceptibles de repetir-se en el futur

Antifrau de Catalunya ha enviat un document de recomanacions als 948 Ajuntaments, abans de la seva constitució, dirigit tant als càrrecs electes com a secretaris o interventors, per evitar pràctiques irregulars o fraudulentes en les retribucions i declaracions d’interessos dels electes així com en les subvencions als grups municipals.

El document és fruit de les investigacions de deu anys i apunta a les pràctiques fraudulentes més habituals. És un comportament estès? Està prou fiscalitzat?
Les recomanacions són un recordatori de bones pràctiques i una eina de suport en la presa de decisions en l’àmbit local. Les irregularitats són l’excepció. La regla general és que els ens locals compleixen la normativa i s’ajusten als comportaments que ja recomanem. Però són un recull de les irregularitats que la direcció d’Investigació ha pogut detectar i que són susceptibles de reproduir-se en el futur.
Pràctiques com ara recórrer a les retribucions per assistència a plens o òrgans per evitar declarar-les a la Seguretat Social són més habituals en municipis petits?
No hauríem de generalitzar. És cert que als més petits és més habitual que els controls interns siguin més dèbils i comptin amb menys recursos, però també en municipis grans hi ha males pràctiques.
Com es pot evitar que càrrecs públics cobrin despeses en factures o rebuts sense justificar-les?
En això la llei de transparència ens ha ajudat una mica. Hem de recordar que els càrrecs locals tenen, als efectes d’aquesta llei, la consideració d’alts càrrecs. Per tant ja tenen determinats requisits de fer constar amb qui i on es reuneixen. Si es compleixen els requisits, ajudarem a la traçabilitat de la despesa. De vegades es presenten justificants però, amb la informació que es facilita, no es pot saber si la despesa té relació amb tasques del càrrec públic o són privades. És un deure extra de transparència i d’explicitació de les reunions i l’agenda del regidor. Això apunta també als grups d’interès. Un ajuntament té capacitat per prendre decisions importants que tenen impacte sobre el sector econòmic local. Els grups d’interès poden intentar influir indegudament en l’aprovació de normes o reglaments. La transparència en l’agenda pública i la creació d’un registre de grups d’interès responen a la necessitat de tenir una traçabilitat en la presa de decisions.
Quines han estat les irregularitats més habituals en aquests deu anys?
Quantitativament, les dotacions a grups municipals són les que tenen menys impacte. El conflicte d’interessos dels càrrecs electes representen l’àrea de risc de corrupció més destacada junt amb la contractació d’obra pública. És on hi ha més denúncies, més que per retribucions dels càrrecs.
Però suposo que el gran risc continua sent la contractació d’obra pública.
Probablement. És un dels àmbits amb més risc i més impacte perquè els recursos que s’hi aboquen són molt importants. La normativa en contractació pública és vàlida per a cada esglaó d’administració però és tan complexa i té tants nivells que hi ha més riscos en el món local perquè té menys recursos i mitjans per fer-hi front. Des de l’OAC estem fent una diagnosi i quan tinguem tots els factors identificats, també farem recomanacions.
L’increment de denúncies és símptoma d’un iceberg amagat?
Al ritme actual, el nombre serà significativament superior a l’any passat. L’evolució és creixent i pot voler dir diverses coses. No necessàriament un increment del frau sinó que hi ha més confiança en la institució, que ara es denuncia més perquè hi ha més seguretat. Una de les decisions de la direcció actual va ser admetre denúncies anònimes i avui gairebé la meitat de les denúncies que arriben són anònimes. I la qualitat de la informació que ens arriba és la mateixa que quan el denunciant s’havia d’identificar.
Creu arribat el moment d’actuar sobre males pràctiques que venen d’anys?
Quantes vegades hem hagut de sentir “això s’ha fet sempre així”? Això no pot ser mai una excusa. Hem de fer un salt perquè la desconfiança en les institucions és tan gran i sostinguda que es posa en risc la legitimació. Hi ha d’haver un revulsiu per integrar l’ètica pública. No tot és la norma. Perquè moltes d’aquestes pràctiques no són obertament contràries a la llei. Potser no atempten contra la llei però sí contra els principis que hi ha darrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.