Fa tan sols uns pocs anys, fer un vestit d’home implicava esmerçar-hi milers de litres d’aigua. Avui dia, al desert de Texas se’n fan sense gastar-ne ni gota, perquè el rentat i els acabats es fan amb bombolles d’ozó. Abans, també es destinaven molts recursos naturals, aigua i energia per al rentat “a la pedra” dels texans. Avui aquest procés ja es fa amb làser. La producció tèxtil ha viscut, i encara continuarà vivint, canvis radicals que impliquen rapidesa, precisió i, sobretot, alta tecnologia aplicada a la sostenibilitat. Aquests seran alguns dels leitmotivs que inspiraran la fira ITMA, la més important de maquinària tèxtil, que arriba a Barcelona a final d’aquest mes.

La fira se celebrarà del 20 al 26 de juny, però, per les característiques de les instal·lacions, que convertiran l’espai ocupat en una factoria tèxtil, tindrà monopolitzat el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona durant les dues setmanes prèvies de muntatge i encara una setmana més un cop clausurada.

El saló, que es va posar en marxa el 1951, és itinerant i se celebra a Europa cada quatre anys –per això en l’argot sectorial se la considera “les olimpíades de la maquinària tèxtil”– i cada dos a la Xina. Grans potències del sector s’havien repartit el mèrit d’acollir-la durant sis dècades, en què l’ITMA s’ha anat desplaçant per París, Milà i Hannover, fins que el 2011 Barcelona va aconseguir ser-ne la seu, amb tanta satisfacció de participants i assistents que, després d’un altre pas per Itàlia el 2014, enguany torna a la capital catalana.

Barcelona serà amfitriona de l’ITMA sota els auspicis d’Amec Amtex, integrant del Comitè Europeu d’Associacions de Maquinària Tèxtil (Cematex), amb seu a Bèlgica. Amec Amtex aglutina tots els productors de la maquinària destinada a les múltiples facetes del tèxtil, des de la filatura fins a la impressió digital, passant pels productes químics o els acabats. A l’Estat hi ha 70 empreses, companyies nascudes a recer de la històrica implantació del tèxtil, que tenen la seu i la producció majoritàriament a Catalunya (70% del total) i el País Valencià (24%). Entre totes facturen més de 600 milions i ocupen 3.400 persones.

Pensar que el tèxtil “és Inditex i Galícia” és un greu error, assegura Angela Lalatta, directora d’Amec Amtex, que diferencia molt bé els perfils de tots dos sectors. El de la maquinària tèxtil, internacionalitzat fins al punt d’exportar un 81% de la seva facturació, està format bàsicament per pimes familiars, pioneres en la venda a l’exterior des de fa més de cinquanta anys. “Si l’avi va ser l’inventor i el fundador de l’empresa, el net és ara enginyer i desenvolupa la innovació”, assegura Lalatta.

Els EUA, molt exigents tecnològicament, són el principal mercat dels fabricants catalans de maquinària tèxtil; com a clients, els segueixen Llatinoamèrica, on la innovació i l’ús de teixits tècnics va cada cop més a l’alça, i finalment Àsia i el Pròxim Orient, on l’Índia, Bangladesh i també Egipte i el Pakistan són mercats de grans volums. Pel que fa a preus i prestacions, les màquines tenen una gamma infinita i un rang amplíssim que pot anar dels 5.000 als 500.000 euros.

La fira ITMA és en definitiva un concurs molt competitiu, centrat en el negoci i les comandes. Jordi Galtés, president d’Amec Amtex, recorda que per participar en la mostra les empreses estan obligades a presentar una o més innovacions i el comitè que controla la fira vigila molt de prop i penalitza qualsevol indici d’espionatge industrial. I tot i que no és una fira per al gran públic, com ho poden ser el Mobile o Alimentària, l’ITMA espera 127.000 visitants i més de 1.700 expositors, que ocuparan el quart de milió de metres quadrats de Gran Via, amb un impacte econòmic sobre la ciutat de més de 340 milions d’euros.

“Només el Mobile seria comparable”, aclareix Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, que bromeja amb el fet que la importància de l’ITMA hagi fet que es canviïn les dates d’un esdeveniment estival tan rellevant com el festival Sónar, que també ha d’ocupar el recinte de Gran Via però que finalment ha traslladat el seu calendari al juliol per l’envergadura i la durada del saló.

“Som –explica Galtés– una potència europea, fem maquinària molt personalitzada i som grans exportadors, flexibles i adaptables, però les nostres empreses estan arrelades a la terra, no marxem a produir a la Xina, ens quedem aquí.” El president d’Amec Amtex reivindica el model de negoci “on la dimensió petita és un valor perquè dona flexibilitat en un sector que funciona per nínxol”, sense que això afecti en absolut, ans al contrari, el desenvolupament de la tecnologia, l’R+D ni la innovació. “Tenim molta experiència, molt know how, i l’apliquem a cada novetat.” Això, sosté Galtés, genera empreses molt competitives, que estan descobrint cada cop més elements que els fan convergir amb altres sectors, com ara el de la ceràmica, per la via de la impressió digital, o bé l’anomenat packaging, que va buscant teixits alternatius i sostenibles per rellevar el plàstic, alhora que obren perspectives noves com ara màquines per al sector mèdic o per teixir fibres de fusta.