Ciència

DAVID PÉREZ

PREMI A LES CIÈNCIES I L’ENGINYERIA

“Estic creant la taula periòdica de propietats quàntiques”

“Ja hi ha tecnologies d’encriptació quàntica al mercat, i d’aquí a cinc anys podrem veure ordinadors que solucionin aspectes concrets”

Pissarra i guix
Això, i no pas caríssims aparells tecnològics, diu que és el que necessita per treballar en el seu dia a dia. Pérez (Guadalajara, 1977) és doctor en matemàtiques per la Complutense i també es va formar al prestigiós Institut Max Planck al costat d’un referent en la matèria com Ignacio Cirac.
Trobo molt bonic demostrar amb les matemàtiques que hi ha problemes que no es poden resoldre

El jurat del premi Fundació Banc Sabadell a les ciències i l’enginyeria ha distingit el matemàtic David Pérez per la seva tasca en el camp de les matemàtiques i la informació quàntica. El considera una “figura central en la física-matemàtica” i un dels investigadors més brillants del moment. Treballa en problemes matemàtics que sorgeixen de la tecnologia quàntica, que està cridada a protagonitzar la següent revolució tecnològica. Es basa en la utilització dels efectes quàntics, les propietats que tenen lloc a nivell molt microscòpic i que poden arribar a semblar màgia, per elaborar eines d’encriptació més segures, computadors molt més potents o xarxes de comunicació més fiables.

Com quadren aquí, les matemàtiques?
Bàsicament, tot això té una modelització matemàtica i la major part de la meva feina consisteix a millorar les matemàtiques que modelen aquestes tecnologies i introduir nous models que siguin més útils i permetin predir millor.
En l’aproximació a la quàntica encara estem a les beceroles, oi?
Sí, per això una de les meves línies de investigació ha estat classificar les propietats quàntiques que poden aparèixer en materials a baixa temperatura en una mena de taula periòdica que he creat per definir tot el que la mecànica quàntica prediu que pot passar, encara que no s’hagi observat encara. Hem vist quina és l’estructura matemàtica necessària per abordar aquesta taula i hem avançat en aquesta classificació, tot i que encara no està acabada.
En quin punt està aquesta taula?
En coses d’una dimensió, en filaments, està completa perquè vam fer un treball molt important fins al 2011. En dues dimensions la cosa ja és molt més complicada i és on som ara. És on hem fet els avenços més importants des del punt de vista matemàtic, però encara hi ha molt camí per recórrer.
I les altres línies d’investigació?
El que hem fet es introduir matemàtiques noves que permeten atacar problemes que tenen a veure amb el fenomen de l’entrellaçament o la no localitat. És un dels efectes quàntics més sorprenents, que prediu coses tan sorprenents que a Einstein li sobtava que pogués ser així i és el que trobem a darrere de la criptografia quàntica.
La tercera potser resultarà més fàcil d’entendre...
És potser la més exòtica, però també és la que més m’agrada. Té a veure amb els límits del coneixement, amb demostrar matemàticament que hi ha certs problemes de física quàntica que són impossibles de resoldre. No es una qüestió de més o menys enginy, sinó que matemàticament i rigorosament hem demostrat que no es pot fer. Sembla complicat, però jo ho trobo bonic perquè delimita el que podem arribar a saber.
Com és que un matemàtic acaba dedicant-se a la quàntica?
Vaig fer la meva tesi en matemàtiques abstractes, però vaig llegir algun article sobre això i em va generar un cert interès. Una amiga em va recomanar fer un curs sobre quàntica que feia Ignacio Cirac a Santander. Jo no sabia que era tota una eminència en la matèria, però li vaig fer una pregunta que el va deixar una mica descol·locat i em va voler conèixer. Després del curs vam parlar i em va convidar a fer el postdoctorat amb ell a Alemanya i vaig canviar de tema.
En quin punt està la implementació de la quàntica per a solucions tecnològiques al mercat?
Ja hi ha solucions de criptografia quàntica disponibles, per exemple per generar números aleatoris. Altres solucions no hi són per un problema de costos, no perquè no es pugui fer. Els ordinadors quàntics, en canvi, representen un repte molt més difícil, però soc optimista. Un ordinador multifunció com els que tenim ara, potser no ho veurem mai, però per qüestions concretes i espectaculars, com ara la simulació de materials, fàrmacs o intel·ligència artificial, potser ho veurem en cinc anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.