Sí, però no és estar més còmoda o no, perquè la veritat és que el pes de la responsabilitat el vaig notar des del primer minut fa tres anys, igual que ara. L’honor és immens i el pes de la responsabilitat, també. Més o menys legitimada? Suposo que quan ets directament tu la persona que ha presentat la proposta i tens el suport de 1.500 persones més que fa quatre anys, doncs és un honor. I sentir la força dels barris al teu costat: hem guanyat en 14 barris i dels altres 10 vam ser la segona força en 8; aquesta legitimació homogènia, com deia, és el que m’ha fet sentir més orgull.

No em sentiré mai decebuda amb l’expressió democràtica de la ciutadania. Mai. La ciutadania ha decidit aquesta composició i jo sempre hi estaré d’acord, només faltaria. A més, tenir més d’un 30% de suport, amb una diferència de 10 punts, en cap cas pot ser decebedor. És un orgull. Ara, el que deia continua sent veritat: si tens un govern fort pots desenvolupar les línies d’una manera molt més clara, sense contradiccions i, quan no el tens, has d’entrar a buscar acords i a vegades pot haver-hi distorsions en el desenvolupament d’estratègies i polítiques.

I tant!

Jo m’he plantejat, em continuo plantejant i em continuaré plantejant absolutament totes les opcions possibles que hi pugui haver. He dit el mateix cada cop que m’ho pregunten i no diré res més que això, perquè fins que no tingui clara quina és la solució definitiva ara, que no vol dir que sigui la solució definitiva d’aquí a dos anys, jo penso parlar amb absolutament tothom. Per mi, el món ideal seria que a cada proposta d’acord 27 persones aixequessin la mà. Vull treballar això.

Crec que ningú a tot Girona i segurament al país dubta sobre què penso i què crec que necessita el nostre país. No quina és la meva idea sectària, sinó què crec que és el millor per al nostre país, que és la independència de Catalunya. A partir d’aquí, i deixant clar que jo mai m’apartaré d’aquest valor, torno a repetir: vull ser una alcaldessa inclusiva, la dels consensos, amb qui tothom se senti còmode. La ciutat al davant de tot. Soc l’alcaldessa de tots, no d’uns quants, i la meva voluntat és que tothom se senti part d’aquest projecte, sense exclusions. Per tant, davant cada pregunta sobre si excloc alguna cosa, no l’exclouré. Que si excloc un govern una mica més fort? No l’excloc. Que si excloc governar en minoria? Tampoc ho excloc. Jo he d’exercir la responsabilitat, la cautela i el rigor. Com he d’iniciar unes negociacions amb tots els grups dient que excloc cap aquí o cap allà? Que tinc aquestes línies cap aquí o cap allà? No en tinc. A part que tothom sap el que penso respecte a la independència de Catalunya i el projecte que considero avalat per una majoria claríssima de la ciutat. No hi ha cap altre projecte més avalat en la seva integritat que el nostre, i amb molta diferència: estem parlant de 13.500 vots a 8.400, el segon. A això també se li ha de donar valor. Però a partir d’aquí, seria molt irresponsable dir que això és el que proposo, i que tothom s’hi adapti, i que excloc per aquí o excloc per allà... jo no ho faré.

No, no n’hi ha hagut.

Ja he dit que no excloc res.

No, no. És que com es pot anar de manera honesta i lleial a una negociació posant línies vermelles? L’única, que no és tan línia vermella en si, és que jo no deixaré mai de pensar i defensar que la millor opció per a Catalunya és que tingui forma d’estat. A part d’això, ostres, durant la campanya vam coincidir molt en molts temes. Si tots som capaços d’anar a treballar amb el que ens uneix i apartar-nos del que no, podríem fer un projecte molt potent per a la ciutat, però si tots ens entossudim a continuar defensant les diferències, no hi haurà possibilitats. Ara es veurà l’honestedat i l’esperit de ciutat de tots. És a dir, què posem al davant: el dogmatisme o la ciutat. Les negociacions es poden enfocar de dues maneres: en la línia de voler fer passar tant sí com no uns punts que sé que els altres no accepten o anant a treballar únicament en tot allò que ens uneix per fer que Girona en surti reforçada. Jo negociaré amb aquest esperit. Volem treballar en tot el que ens uneix i que ningú senti que hi perd res, que tothom senti que s’estan desenvolupant polítiques que se senten pròpies.

En els vuit anys que fa que estic en política sempre hem governat amb 10. Ara en tenim un de menys. És clar que ens hi veiem amb cor! Hi ha exemples de situacions molt més difícils. A Barcelona en el mandat passat eren molts menys en proporció.

Hi ha 30 dies màxims, però intentaré tancar-ho abans. De seguida es veu si hi ha voluntat.

Jo compto, de veritat, amb la lleialtat de ciutat i amb l’esperit de responsabilitat i generositat que ja han tingut, que hem tingut tots. En el ple d’investidura, crec, i així m’ho ha dit molta gent, que la ciutadania es va sentir orgullosa de la dosi de responsabilitat de tothom, que es posés la ciutat al davant de tot i que s’apartessin els dogmatismes, que no es muntessin alguns xous com ha passat en altres llocs. Hem de treballar en aquesta línia. Jo no treballo per mi ni pel partit. Vull el millor per a la nostra ciutat i per a la ciutadania. Hi ha un munt d’aspectes en què coincidim tots i seria fins i tot imprudent i de mala fe no treballar-los i explorar-los. Crec que això és el que demana el sentit comú i el que la ciutadania agrairia ara que estem en aquests moments de descrèdit de la política; la ciutadania no pot estar vivint més crisis i més tensions municipals.

I tant! És clar que sí. Treballant des del principi amb consensos. El que jo he après d’aquests tres anys és que per aconseguir els consensos s’han de treballar els projectes des de l’inici, no plantejar la proposta un cop treballada. Per tant, sabent això és més fàcil.

Jo entenc que tothom emprèn certes dinàmiques de declaracions perquè estem en els moments de negociació en què estem. Una moció de censura no és una cosa banal, no és una cosa menor, és un sisme en una ciutat i és un desgovern durant un temps, dificultats de veritat. És una cosa molt greu, no és una cosa menor, simpàtica. S’ha de fer amb una alta dosi de responsabilitat i sabent segur que hi ha una proposta millor i més volguda per la ciutadania. Entenc que l’aritmètica dona per fer-ho, la responsabilitat, no. Hi ha l’esperit democràtic expressat a les urnes, un suport molt superior... Ostres, és poc responsable no tenir-ho en compte.

Tenen tota la legitimitat perquè la llei els ho permet. Si et va de molt poc, jo també ho puc entendre tot una mica, però quan hi ha un projecte que té més suport amb molta diferència... Legítim ho és, però crec que no és el que vol la ciutadania. La ciutadania vol que sigui alcaldessa o alcalde el que ha guanyat amb tanta diferència, i que porti el seu programa el que ha guanyat amb tanta diferència. Ara, també he dit que hi ha coses dels altres que tenen molt d’interès, parleu-ho. Crec que la ciutadania no ha dit que s’ajunti tothom menys qui ha guanyat amb tanta diferència. Algú pot pensar-ho de veritat? Això fa apartar la gent de la política, ja es va veient a les xarxes en algunes ciutats en què ha passat segons què.

Fer un nou pla general és molt dificultós, molt lent i segurament ocupa un mandat i mig. Primer hem de trobar les fórmules urbanístiques per reenganxar barris. Hi ha molts barris que han quedat desconnectats, per vies de tren, rius, etc. Segon, s’ha de treballar intensament per trobar fórmules per augmentar l’oferta d’habitatge i perquè n’hi hagi més de social i de lloguer assequible. Tercer, treballar amb l’àrea urbana tant en una connexió més intensa pel que fa a la mobilitat com a l’habitatge. I també la revisió del pla especial del Barri Vell, sí o sí. I després treballar en algunes prescripcions que dificulten molt en termes de burocràcia. És un pla general d’una altra època, del 2002, farragós i difícil, té moltíssimes modificacions parcials i ni els professionals tenen la seguretat de què es pot fer i com es pot fer. Per això vull treballar conjuntament en l’establiment dels criteris tant d’urbanisme com d’activitats amb els col·legis professionals d’arquitectes i d’enginyers.

Crec que l’estat d’aquest pacte local és el que havia de ser: tenir acabada la diagnosi quan entri el nou govern. És ara que ens haurem de posar des de l’inici a treballar en aquest gran projecte del dret a l’accés a l’habitatge de la ciutadania. Una línia potent ens l’ha de relatar aquest pacte local. Hauria estat encertat treballar això els dos mesos abans d’acabar un mandat i en plenes eleccions? Crec que no. És ara que tots els grups ens hi hem de posar. Vull un pacte en què tots ens sentim còmodes, apartant-nos d’apriorismes i sectarismes, i sobretot que ajudi al dret d’accés a l’habitatge.

Tant l’associació de veïns del Barri Vell com totes les associacions de comerciants de Girona ens han dit que donen suport a aquesta mesura. Estic d’acord a parlar amb els transportistes per veure si, sense afectar aquestes bondats que hi han trobat tant la ciutadania com els comerços, hi ha fórmules que facin més fàcil a les empreses aquesta arribada. Crec que sí que podrem trobar una fórmula que vagi bé. Segona cosa: la gestió del turisme i l’equilibri amb els veïns del Barri Vell és un gran repte que tenim. És lògic que es facin actuacions per intentar ajudar a pal·liar les servituds que afecten aquest barri, no a revertir-ho perquè la catedral, el call jueu i els Banys Àrabs són aquí i no aniran a un altre lloc. No ens discutirà ningú que tenim un dels nuclis antics més equilibrats i preciosos de tot Europa. I els rius, els ponts, la muralla... Hem de fer pedagogia a la ciutat que el Barri Vell està suportant unes servituds, igual que hem de fer pedagogia que la turismofòbia seria molt perjudicial per al dinamisme econòmic de la ciutat i per al sustent de centenars de famílies. Haurem de trobar més línies de reforç de l’equilibri i de preservació de l’estil de vida dels veïns del Barri Vell.

Sí, el tema dels micròfons dels guies, que ja no s’utilitzen, i això ha estat un gran canvi. El que encara no funciona és que parin en uns punts concrets per deixar passar els veïns; que, de fet, aquesta és la seva principal reivindicació. Això i que a vegades des de l’Ajuntament programem un punt massa d’activitats al barri, però els comerços sí que ens ho demanen. S’ha de trobar l’equilibri. Potser sí que haurem de reduir una mica les activitats si suposen un greuge tan gran per als veïns.

En el de Sant Narcís ja vam fer la proposta final i ara els veïns ens han de fer el retorn. Aquí hem estat diligents. El de les Pedreres està aprovat i s’està complint, ja es va dir que era a llarg termini. Ara estem treballant amb dues famílies per buscar-los una altra ubicació i possiblement aquest any podrem ja enderrocar dos o tres habitatges i anar alliberant terreny. El ritme és aquest. I, pel que fa a la Devesa, la ciutadania no vol el pla especial tal com es plantejava. Jo, abans de fer res, diria que o es torna a fer una altra consulta o no hi estic d’acord. Ja es va fer una consulta i el redactat final del pla anava en sentit contrari al que la ciutadania volia.

Sí. Aquell, de cap manera. Per fer el que la ciutadania va demanar crec que no cal cap pla, però puc estar equivocada. Si se n’ha de fer algun només hi estarem d’acord si respecta la voluntat de la ciutadania en la consulta, que era que volia les Fires allà, que volia un parc dinàmic, viu, que hi passessin coses, que hi hagués concerts, activitats esportives...

Sí, arribarem a temps, estem treballant molt des de fa temps. Ara ja l’estem gestionant nosaltres, per mandat judicial, i ja tenim el coneixement i l’expertesa. Ara és la tramitació i la relació final de l’empresa.

Ara, passades les eleccions, en què les coses reposen una mica, tornem a començar les converses. La decisió s’ha de prendre a curt termini perquè s’ha de fer planejament, moltes activitats prèvies, ja que, si no, el nou Trueta estaria d’aquí a 25 anys i això no ens ho podem permetre. Ha de ser una de les pròximes inversions de Salut.

Allò serà privat, ja està previst. El planejament està fet: hi haurà habitatges i un hotel, amb parc comercial a sota. Es tracta que hi hagi algú que ho adquireixi i ho desenvolupi. Ja hi ha converses i no per fer-hi res de diferent, sinó que hi ha gent que està anant a Urbanisme per mirar com desenvolupar sectors. El dinamisme econòmic està tornant a prendre activitat i crec que a mitjà termini ho veurem. Serà un carrer molt potent, un dels més potents de tota la demarcació. Pot quedar com una Diagonal molt bonica, amb menys cotxes. Serà un pol d’activitat econòmica molt potent i hi haurà habitatges i vida. Serà molt atractiu tant per anar-hi a viure com per anar-hi els gironins. No pateixo gens pel seu desenvolupament.

Anem evolucionant, no puc dir res més. Espero poder donar algun dia la notícia que està pactat. Cal tenir en compte que els últims quatre mesos han estat de certa complexitat a l’hora de prendre decisions per les convocatòries electorals. I ara que les coses han quedat clares, estic segura que d’una manera relativament ràpida ho podrem desencallar. Hi confio.

Crec que no em tornaré a presentar. Sempre he pensat que la idea era fer vuit anys com a màxim.