Som una entitat pública que té delegades dues competències: la gestió forestal dels boscos dels ajuntaments i la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, els espais d’interès natural. Aquest fet que sembla molt lògic, gestionar el medi natural en general de manera integral, no és habitual. Des de fa anys les competències forestals i les de biodiversitat han quedat separades entre elles.

Segurament hi ha un tema cultural. És difícil de dir perquè això ve de lluny. La gestió forestal fa 50 anys era una gestió molt encarada a la producció de fusta. L’objectiu era que donés un bon rendiment. La conservació és un tema més recent. Històricament la gestió forestal ha estat un camp més tancat. Jo quan miro per la finestra veig boscos, fusta, però també veig galls fers, vaques, ramaders o gent que va a passejar, a collir bolets o a córrer. M’ho miro i tinc clar que el nostre àmbit no és només fer fusta, és molt més que això. Pel motiu que sigui, ha costat, i està costant, que això vagi més casat des del punt de vista de les administracions. Està molt enquistat. És una cosa que hem de vèncer com més aviat millor.

Sí. I la situació en els darrers anys ha empitjorat. Les competències en biodiversitat, que és d’on pengen els espais d’interès natural, i les de boscos s’han partit en dos departaments de la Generalitat diferents: Territori i Agricultura. És un pas enrere que empitjora aquesta situació de distanciament entre els dos àmbits.

Tot és molt més lent, menys àgil. I es creen una sèrie de recels que generen actuacions no tan ben fetes com es podrien arribar a fer si hi hagués un vincle més fort de confiança mútua. Ja no parlo de treballar sota el mateix sostre, com fem nosaltres, però sí d’un mínim de sinergies. Tal com funciona ara es poden paralitzar els uns als altres. El que cal és sumar esforços.

Hi ha dues espècies emblemàtiques de fauna pirinenca molt associades a ambients forestals: el gall fer i el mussol pirinenc. Són espècies amenaçades i protegides que tenim l’obligació de conservar. La gestió forestal hi incideix directament. Doncs bé, som nosaltres qui fem els censos d’aquestes espècies. I per tant podem adequar la gestió forestal a això. No ens ho ha d’explicar ningú. Surt la feina feta des del mateix despatx, i això ho fa molt més àgil. Si la gestió que fem nosaltres no fos integral, presentaríem les actuacions que volem fer en l’àmbit forestal i des del Departament de Territori ens haurien de donar el vistiplau pel que fa a la conservació. No té sentit. La idea no és que em diguin si el que faig incidirà o no en una determinada espècie sinó que l’actuació la fem precisament perquè hi incideixi de manera positiva.

És el problema que tenim amb l’abandonament de la vida rural. Aquests espais oberts que abans es mantenien per conreu, per ramaderia, el bosc els colonitza. Hi ha moltes espècies animals que van associades a espais oberts, i això les perjudica. Recuperar espais oberts beneficia la biodiversitat, fa augmentar les superfícies per pasturar la ramaderia extensiva de la comarca, que és un eix econòmic important, i modela el paisatge. Un paisatge en mosaic, més variat, sol ser més atractiu en general i ajuda a prevenir grans incendis. Modelar el paisatge per fer-lo més divers és una de les tasques destacades que fem.

Tallar un arbre no ha de ser dolent per si mateix. Hi ha una percepció des de la societat més urbana que tallar un arbre és un crim. La fusta és un recurs natural que hem tingut des de fa molts anys. L’hem de saber aprofitar, i fer-ho bé. Tallar un arbre pot ser molt positiu.

En els últims quinze anys hi ha hagut una gran massificació. Hi ha un auge enorme amb el tema d’anar a collir bolets. I també ha augmentat l’afició a les curses de muntanya. Nosaltres estem contents que la gent vingui a la muntanya. També hi som per això. Però la massificació ens acaba anant en contra de la conservació. S’ha de trobar la manera de regular l’accés tan lliure que hi ha al medi natural. És un tema complex. La idea que el bosc és de tots és falsa. El bosc no és de tots. Té propietari. Ja sigui una persona física, un ajuntament o la Generalitat. I no hi podem fer tot el que ens vingui de gust. Hem de fer el que podem fer d’una manera endreçada i amb respecte. I això a vegades no es compleix.