Al final de la breu introducció de la seva nova novel·la, Paraules que tu entendràs (Columna), Xavier Bosch (Barcelona, 1967) ens diu: “I de cop i volta, quan tot encaixa, l’atzar et desordena la vida.” De desordres, de la sexualitat de les parelles, dels equívocs, de les complicitats de la convivència i de trencaments íntims va el nou llibre de Bosch, que va presentar en una roda de premsa embargada fins avui, dia de sortida de la novel·la a les llibreries. Les expectatives són altes, perquè, segons el que van dir fonts de l’editorial, esperen fer un tiratge de 30.000 exemplars després d’haver arribat a uns 100.000 amb els últims llibres: “L’èxit dels seus dos títols anteriors, Algú com tu (premi Ramon Llull) i Nosaltres dos, amb més de 100.000 lectors, consolida Xavier Bosch com un dels narradors de referència en llengua catalana. Traduïdes a set llengües, les novel·les de Xavier Bosch han conquistat milers de lectors, dins i fora de casa nostra.”

Periodista de llarg recorregut, Bosch és autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: Se sabrà tot (premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Bosch havia estat un dels narradors amb projecció de principis dels anys noranta quan va presentar els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998). El nou segle l’ha consolidat com un dels autors d’èxit, al costat de Rafel Nadal i Sílvia Soler, als quals va citar durant la roda de premsa.

La sinopsi de l’argument de Paraules que tu entendràs recorda els embolics de parella dels films dels anys setanta, també amb un toc d’ironia i sense separar-se gaire d’un tipus de novel·la rosa i adulta, que juga amb els secrets i en fa còmplice el lector: “Tres parelles es disposen a celebrar el Cap d’Any en un hotel. La Mara, directora d’una agència de viatges de luxe, és qui s’encarrega de cercar un indret amb encant que sorprengui els amics any rere any. Aquest cop és als Alps suïssos, envoltats de muntanyes nevades, on la Mara i el Xavi, la Biosca i el Darín i l’Andreu i la Joana, entre els quaranta i pocs i la cinquantena llarga, sopen plegats vestits d’etiqueta. Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten podria canviar-ho tot. Després d’unes quantes copes, el Darín, periodista i escriptor, reparteix un regal a cadascú: un retrat sincer de mil paraules que ens presenta, un per un, els personatges principals de la novel·la. Més tard sonaran les campanades i començarà l’hora de les confidències i el perillós joc de les veritats.” El plantejament és llaminer quan Bosch afirma que “el telèfon mòbil és com la caixa negra d’una parella”. I va més enllà: “Estic a favor dels secrets.”

Com un dels protagonistes, arquitecte de professió, Bosch és un constructor d’intimitats, un escriptor que ho deixa tot cosint la trama d’unes històries en què els personatges ho són tot. Ens dona algunes claus per interpretar el text quan ens diu: “Fer créixer una relació és com construir una casa. Per petita que sigui, ha de tenir uns bons fonaments i s’ha de fer de baix a dalt, cada pas necessita el seu temps i molta cura. Per molt bé que ho hagis calculat tot, en el moment de la construcció sorgeixen mil i un problemes que s’han d’anar solucionant. Després de vint anys junts, tenim estris per corregir les desviacions. Si l’estructura és sòlida, se superen tots els entrebancs.” I la necessitat de teixir les relacions sentimentals de les seves criatures, l’objectiu prioritari: “L’amor és l’essència de tot, un joc de miralls sobre com ens veuen i com volem que ens vegin.”

Paraules que tu entendràs és una història d’amor madur, també sobre la soledat, la veritat i les mentides que formen una relació: “En tota la història, mai no ha estat tan fàcil enganyar com ara, però mai no ha estat tan difícil mantenir un secret. Com més llarga és l’explicació, més gran és la mentida.” I no deixa de reflexionar al llarg de la novel·la sobre els continguts de la vida en comú, de la convivència: “Potser havíem oblidat que l’amor és difícil. I trampós. Perquè, amb els anys, l’idil·li es disfressa de moltes coses. De complicitat, de respecte, d’amistat, d’anar fent i, en el millor dels casos, d’admiració mútua.” La protagonista de la novel·la, Mara Lincoln, precisa quins són els interessos en la cita inicial del llibre: “Volem que ens expliquin històries. Una vegada i una altra. Amb tots els detalls. Sempre amb les mateixes paraules. Com els contes que reclamàvem quan érem nens.” Dins de l’obra, encara ho especifica més: “Arriba la seducció per una nova veu, l’atracció pel secret i, de seguida, el dubte i la tria. I les tries mai no són perfectes.”

Per contra, el seu veterà company sentimental, Xavi Vera, pare de dos fills amb la Mara, ofereix aquests suculents contrapunts: “Tu creus que has d’arribar als cinquanta per descobrir què és la gelosia?” I es retrata quan ens diu: “No em vull convertir en un home que vagi per la vida amb els punys tancats.”

Bosch afirma convençut que Paraules que tu entendràs és la millor de les novel·les que ha escrit fins ara. I repeteix l’eslògan “tots els grans amors tenen secrets”. Els secrets, declara, són els fonaments de les parelles. En això basa la trama d’una novel·la dialogada, en què tot l’estol de personatges –la majoria, amb professions liberals– tenen una disposició marcada al voltant del teixit central del text: “Sobre el món dels sentiments encara no ho havia dit tot, encara em quedaven coses per dir, i Paraules que tu entendràs planteja els secrets que tenen la majoria de les parelles.” Un dels personatges més espavilats, l’Olga Biosca, té bona punteria: “En el sexe, l’únic que compta, als quinze o als cinquanta, és una cosa. Amb qui ho fas. La resta és fullaraca. Però has de triar bé amb qui te’n vas al llit. Que en sàpiga i que en aquells deu minuts furtius o en dues hores de migdiada estigui pel que ha d’estar. Pel meu cos, pel seu i per la fi del món. No existeix res més.”