La meva idea parteix d’una reflexió inicial quan pensava el meu projecte de final de grau en disseny gràfic que faig a l’Escola d’Arts d’Olot. La tria del tema parteix de l’obvietat que el disseny gràfic es fonamenta en la seva totalitat en els inputs visuals. La meva pregunta va ser: “Com puc dissenyar per a persones que no hi poden veure.” I d’aquí vaig treure el tema d’aquest col·lectiu que són les persones invidents.

En primer lloc ho vaig relacionar amb el dibuix, perquè hi tinc una relació especial, i vaig triar aquesta disciplina per generar un contingut i, en aquest cas, una exposició.

A la memòria del treball hi vaig fer una anotació en què explicava que fa vint anys aquest museu havia fet una mostra sobre la invidència, anomenada Cegueses, que van comissariar Glòria Bosch i Susanna Portell, i em va semblar que seria un bon lloc per exposar-hi el projecte. Vaig anar al museu i la idea els va engrescar força.

No, jo mai havia tingut contacte amb el tema, ni havia conegut cap persona invident, però va ser a l’indagar el fet que el disseny gràfic és imatge i hi ha un col·lectiu de persones que no poden veure, que em va fer plantejar què podia fer jo per donar una altra dimensió al disseny gràfic per arribar a la gent invident. La proposta també responia al fet que des de l’ESDAP, l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya, ens fan el suggeriment que els projectes finals de grau tinguin una dimensió social.

La meva idea era fer una exposició molt simple i que la persona invident pogués recórrer la mostra sense perill d’ensopegar amb una obra i que poguessin circular de manera independent pel recorregut de l’exposició. Se n’han fet d’altres, d’exposicions dedicades a la ceguesa, però habitualment les persones cegues van guiades per una altra que hi veu. No és aquest el cas, tot el recorregut es pot fer de manera independent. Només demanem un mòbil que serveix d’audioguia escanejant el codi QR de les cartel·les, aleshores se sent una veu en off que explica el mateix contingut escrit en Braille. En aquest sentit tenim la mateixa informació amb dos llenguatges diferents, el que permet fer el recorregut ajudant-se de les marques que hi ha al terra i amb la possibilitat de recolzar-se en una barana.

Jo, com a dissenyador, he volgut per als vidents fer un gest de conscienciació, però no apagant la llum per posar al mateix nivell tothom, sinó fer el gest contrari. Jugar amb el blanc, dificultar la lectura i amagant continguts. El que busquem és mostrar en primer pla i facilitar el contingut per als invidents i dificultar-lo per als vidents. En el catàleg fem el mateix; a la portada, si no es té coneixements de Braille no se sap de què va.

Sí, vam organitzar un taller que posava a la disposició de persones amb ceguesa una sèrie d’objectes. El primer pas era identificar l’objecte, i un cop tenien consciència de les seves formes, l’havien de dibuixar. Cal tenir en compte que les persones que ho feien eren cecs de diferent mena. Hi havia qui ho era de naixement i altres que havien perdut la visió de més grans i, per tant, tenien memòria de l’objecte. Un cec de naixement mai ha vist, per exemple, una bombeta i, per tant, li era més difícil de dibuixar-la que els qui en tenien un record. El dibuix el feien sobren un marc ple de plastilina, d’aquesta manera es deixava un relleu i així es podien orientar en el dibuix. Un cop acabaven de fer-ho, es fotografiava la peça, s’introduïa a l’ordinador i finalment es van fer còpies en relleu perquè els visitants puguin captar el dibuix pel tacte.

Sí, però abans de posar-se-la recomano que els vidents intentin fer el recorregut llegint i apropant-se als textos i que després, amb l’antifaç i amb l’ajut del bastó i les marques del terra, facin de nou el recorregut. És una experiència enriquidora i conscienciadora perquè és un altre recurs, perquè tant al Braille, a l’audioguia i a les marques al terra no hi estem acostumats, i tenen un perquè, perquè ajuden un col·lectiu molt important com són les persones invidents.

Jo no he inventat res. He utilitzat recursos que ja existien i els he combinat.