Hi ha un cert desànim des del 27 d’octubre del 2017. Han passat dos anys i veiem que els polítics no acaben de posar-se d’acord. És inacceptable que tinguem gent a l’exili i en presó des de fa dos anys, hem de continuar de donar-los suport i alhora hem de poder tirar endavant. M’ha fet il·lusió veure el Tsunami Democràtic i l’important és que l’estan compartint gent de diferents partits i entitats. Una altra cosa que m’ha interessat molt és l’èmfasi que s’ha posat en la desobediència estratègica, amb uns objectius concrets.

Sempre és important que la gent vagi a la manifestació, també que celebri i commemori l’Onze de Setembre. És possible que la gent estigui cansada i desanimada, però crec que sortirà perquè no hem acabat la feina encara. Des del 2009 hi ha hagut un canvi brutal i gràcies als individus i a les entitats que han empès i forçat els polítics que juguin el seu paper, que és la part de la legitimitat democràtica.

Potser ja hem fet prou de criticar tothom i podríem tirar endavant i aprofitar la nostra força. I prendre el paper que pertoca a cadascú.

Jo crec que el més important que hem de fer és demostrar la nostra força. Hem perdut la confiança i l’hem de tornar a recuperar, i el primer que hem de fer és adonar-nos de la força que tenim i utilitzar-la. La manera de fer por a l’Estat és demostrar la nostra força de manera no violenta, mobilitzant-nos tots junts o fent actes de desobediència organitzada, no violenta però potent, com l’1 d’Octubre, que va ser una expressió de democràcia molt especial. Hem d’aprendre a usar la desobediència civil de manera estratègica.