Jo el que crec és que hem de deixar de dir que l’independentisme està en hores baixes perquè penso que, com es veurà aquesta Diada, estem més disposats i preparats que mai. I esperant una sentència que haurem de fer servir de punt d’inici per tirar endavant el camí que havíem començat.

Serà molt important perquè estem a les portes de la sentència, però també per la situació que s’està generant, que estem com en un cap de carrer: per un cantó, davant unes possibles eleccions on els partits estan jugant al que estan jugant; uns mirant les eleccions espanyoles, els altres parlant d’unitat i intentant aclarir en quina situació estem, i per un altre cantó hi ha el poble, al qual han deixat caminant sol però que mai ha deixat de creure en el mandat de l’1 d’octubre i de treballar-hi.

Per un cantó ha fet efecte i ha dissuadit l’esperit que teníem, però per un altre ens ha fet reaccionar per tirar endavant. Cal dir que hem rebut la repressió de la policia però també la dels polítics i partits, que és la que ha desil·lusionat més.

És el que deia abans, sembla que no estiguin passant coses, que estiguin les aigües molt calmades, perquè hi ha el mantra que tothom es queda a casa, que la gent s’està desactivant... però no: sí que s’estan movent coses. Hi ha molta gent que en petits cercles està treballant, s’estan movent als pobles i als barris. Iniciatives com ara la del Tsunami són interessants i ens aniran portant cap a aquest camí de trencar amb aquesta dinàmica negativa i de missatge negatiu en què ens estem autorecreant. Al final el repetim tant que te l’acabes creient. Però durant tot aquest temps els CDR han continuat treballant. Diuen que estem desactivats, però no és veritat. Sembla que els qui estan desactivats són els polítics.