En matèria per exemple de barreres físiques s’ha avançat molt respecte de fa 40 anys. Però en ple segle XXI hi ha coses que no s’entenen, com per exemple que el petit comerç no hagi fet el pas de ser accessibles. Ho veuen com una despesa quan en realitat és una inversió. De tota manera, si tenim en compte que la gent, amb l’augment de l’esperança de vida, acabarà tenint problemes de mobilitat, tenim la guerra guanyada.

S’ha avançat, tot i que encara queda feia per fer. Crec que els nous emprenedors i empresaris cada cop tenen més clar que no tot és guanyar diners sinó que han de retornar alguna cosa a la societat contractant per exemple una persona amb discapacitat. Però també és veritat que encara queden prejudicis entre les mateixes persones amb discapacitat; quan no són qüestions visibles sovint les amaguen per por al rebuig per part de l’empresari. I hem de lluitar contra això.

Venim d’una època molt dura, amb grans retallades que han afectat, tots els àmbits, educatiu, sanitari social. El col·lectiu de persones amb discapacitat encara no ens hem recuperat. La plena inclusió també implica una inclusió econòmica. De què ens serveix que tots els llocs siguin accessibles si no hi podem anar? La cartera de serveis socials de la Generalitat no s’ha tocat des del 2010/11. Econòmicament, estem estancats. I crec que les administracions ens han demanat, al tercer sector, que les entitats treballem de manera conjunta i que invertim en R+D, cosa que hem fet, nosaltres demanem als polítics voluntat de posar-se d’acord i d’avançar en els temes socials. Fa uns anys que tenim el fre de mà posat i ens costarà remuntar.

Era la línia de negoci més important que teníem i en aquell moment va ser un revés important perquè se’ns va ajuntar amb la crisi. Però la gràcia és que Mifas és tan gran, de sentiment, que està per sobre de tot i de tothom, i continua fent anys.

El principal repte és que les persones amb discapacitat puguin tenir el servei residencial cobert, sigui a casa seva o a fora. Que s’escolti les persones amb discapacitat i que puguin decidir on volen viure.