Comunicació

MONTSE VIRGILI

PERIODISTA. REALITZA EL PROGRAMA “LES DONES I ELS DIES” A CATALUNYA RÀDIO

“La construcció d’un altre discurs és cosa de tots, de dones i homes”

Periodista cultural, destaca que no vol fer un programa de feminisme només per a dones i amb la maternitat de fons, sinó per a oients curiosos per descobrir expertes en molts camps

Montse Virgili (Tarragona, 1976) realitza Les dones i els dies , novetat de Catalunya Ràdio. S’emet els dissabtes a mitjanit.

‘Les dones i els dies’ és una novetat de la graella de Catalunya Ràdio. Com neix la idea?
És una proposta meva de fa molt temps i aquest any l’hem començat a fer. He estat treballant a l’emissora molts anys. Vaig realitzar el programa de cultura Cabaret elèctric molts anys i he estat fent l’Estat de Gràcia a l’estiu. Era una idea que tenia al cap, sempre he presentat nous projectes, i aquest any ens han fet cas.
Fa quinze dies en aquest mateix espai la investigadora de l’ estudi de gènere Núria Araüna recordava que el feminisme s’ha fet popular però les estructures no han canviat.
Justament faig el programa per lluitar-hi. Comparteixo aquesta mirada amb la Núria, però també està bé que es converteixi en una moda. Perquè qui es pensa que aquest discurs no va amb ell, se’l troba per tot arreu i d’alguna manera l’obliga a definir-se tant d’una banda com de l’altra i això és interessant. Quan deixi d’estar de moda, el problema continuarà sent-hi.
El feminisme ara és a l’agenda
Com el canvi climàtic i segurament és el que han oblidat durant molts anys els polítics i en canvi és un tema que haurien d’haver tingut en el primer lloc a les agendes, i amb les dones està passant una mica el mateix. Ara s’han adonat que el feminisme no és una cosa dels hippies dels anys seixanta, d’aquelles dones que anaven sense sostenidors. S’han adonat que és una altra cosa, que apel·la a la vida diària i a tot el que fas i tindràs més o menys oportunitats, de trobar feina, si serà més complicat o no. Arran del tema Plácido Domingo, parlarem amb dones del món de l’òpera que ens explicaran que de Plácidos Domingos se n’han trobat molts. És reivindicar-ho.
Van estrenar-se amb un programa sobre dones astrònomes.
És una feina que fan algunes dones amb un nivell tan o més alt que els homes però falta molta educació en aquest camp; a les escoles i facultats de física, històricament hi ha hagut sempre homes. Les dones no s’han vist mai representades en aquest ambient, els costa entrar-hi. I els referents s’han oblidat; és el que hem descobert amb el programa. Com ara les computadores de Harvard, que van ser unes dones totalment oblidades; el mapa de les estrelles d’avui, és gràcies a elles i en canvi no van rebre cap premi Nobel. Aquelles dones van resoldre un munt d’enigmes sobre el cel. N’hi ha moltíssims d’aquests casos
Comentava que era un projecte de fa temps i que ara li han acceptat. Els mitjans s’han vist obligats a ser feministes?
És una oportunitat perquè deixin de ser com han estat sempre. Ens ho podem mirar en positiu o en negatiu, però està bé que passi. Algú que visiti el web de Catalunya Ràdio potser es trobarà per casualitat l’àudio del programa i l’escoltarà.
S’emet els dissabtes a mitjanit. Cada cop més la ràdio tendeix al consum de ‘podcasts’?
Igual que mirem sèries per internet. Em sembla que això d’escoltar programes a l’hora que toca no ho pot fer gairebé ningú. Hi ha un programa com Crims que està triomfant en els podcasts de Catalunya Ràdio. Al món anglosaxó s’està escoltant més podcast que ràdio convencional. El podcast es menjarà la ràdio, en el futur.
Per què va triar de títol el poemari de Gabriel Ferrater ‘Les dones i els dies’?
Primer perquè soc molt lectora de poesia i després perquè és molt difícil trobar un títol per les dones perquè històricament s’ha usat molt malament el nom de la dona. Qualsevol títol que buscava tenia un punt carrincló. I m’agradava la idea que Les dones i els dies és el d’una revolució que vindrà a poc a poc. Aquests dies que vivim els hem de passar per construir un món millor i aquest dia és el que es troba la dona cada dia.
En la declaració d’intencions destaca que es vol visibilitzar les dones que l’heteropatriarcat han tingut ben amagades
Hi ha un munt de dones expertes que poden parlar de molts temes; ho volem deixar clar. No és un programa de feminisme en què només parlarem de maternitat, de ser mare i de maternitat subrogada; és un tema més de la dona, que a més de ser mare és altres coses. En un dels pròxims programes parlarem de la dona i el món del vi o de la dona barbuda, que és la salvatge de les pel·lícules; ara quan no et depiles també et fan sentir això. Però també altres continguts que no siguin combatius, per exemple la relació entre les dones i les mares. És un programa fet per oients que tinguin curiositat. No vull que sigui un programa que només escoltin les dones; si és així, hem fracassat. Que el món sigui feminista ens implica a tots.
Troba a faltar el magazín cultural ‘Cabaret elèctric’?
Tenir un programa diari és molt bonic però també molt dur. La cultura és la meva manera d’explicar el món. Tota la música del programa és de dones; és una altra manera més de demostrar que el món es pot explicar amb dones, que no vol dir que no es pot explicar amb homes, vol dir que també es pot explicar amb dones. La construcció d’un altre discurs és cosa de tots, de dones i homes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.