Els nous hàbits de consum, un repte per a les càrnies
Un 15% de la població segueix una dieta flexitariana, que busca productes alternatius a la carn
La indústria aposta per la diversificació de la producció
El 2040, la carn tradicional representarà un 40% del mercat
L’emergència d’un nou tipus de consumidor, amb més consciència mediambiental i preocupat pel benestar animal, suposa un repte per a la indústria càrnia, que en els darrers anys s’ha vist abocada a diversificar la producció amb la inclusió de productes alternatius a la carn. Així es va posar de manifest ahir en el Fòrum Carni que es va celebrar a l’Auditori de Girona i que va reunir prop de 400 persones vinculades al sector.
De fet, el primer bloc de ponències i de debat es va desenvolupar sota el títol Carn... sense carn? Actualment un 15% de la població de l’Estat espanyol segueix una dieta flexitariana, segons dades de l’informe Nuevas tendencias alimentarias a nivel mundial ¿Han cambiado nuestros hábitos alimentarios? (Ipsos, novembre 2018). Segons va explicar ahir Anna Carabús, desenvolupadora de negoci de l’IRTA, un flexitarià “és una persona que ha consumit tota la vida carn, li agrada, però ha decidit reduir-ne en picat el consum per diferents motius, com ara la sostenibilitat, l’ètica animal i la salut”. La persona flexitariana intenta substituir el gust de la carn amb productes alternatius, segons va indicar. A més, les dietes vegana i vegetariana, tot i ser minoritàries, tenen cada cop més adeptes. I segons el mateix estudi, l’Estat espanyol és el país europeu on més persones (un 25% de la població) estan interessades en el desenvolupament de carn sintètica (fabricada al laboratori).
L’investigador de l’IRTA Jacint Arnau va obrir la jornada d’ahir explicant que amb vista al futur es preveu un increment del consum de carn a àmbit mundial (principalment al mercat asiàtic), un major nivell d’exigència en el processament de la carn i els seus derivats (per part del mercat occidental) i un augment del consum de productes anàlegs. Així, es calcula que, l’any 2040, els productes alternatius a la carn tradicional s’emportaran el 60% de la quota de mercat. “El sector carni té una possibilitat increïble d’ampliar la seva gamma de productes. Qui millor que el sector carni sap com són les hamburgueses, quin color, quin gust i quina textura tenen?”, va preguntar retòricament Carabús, que va ressaltar la inversió que les empreses duen a terme en la investigació i el desenvolupament de tecnologies per a la nova producció.
Quant a l’impacte d’aquest canvi entre els ramaders, va reconèixer que hi ha diversitat d’opinions, si bé va indicar que dins del sector primari hi ha encara marge per créixer. “No es tracta de criminalitzar ningú, al contrari. El mercat és suficientment ampli i el consumidor prou llest per escollir la varietat de producte que més l’interessa. El repte per al sector ramader és diferenciar-se en qualitat. Si volem continuar tenint ramaderia, intensiva i extensiva, cal millorar en la qualitat de la carn i de la producció; només així serem més competitius”, va exposar Carabús.
LES XIFRES
Productes vegetals, “carn vegetal” i carn cultivada
Els productes que pretenen ser alternatives a la carn tradicional es poden classificar en tres tipus: productes vegetals, “carns vegetals” i carns cultivades. Les alternatives vegetals són productes amb base vegetal sense cap intenció de tenir gust o aspecte de carn. Les “carns vegetals” o anàlegs carnis, elaborades també amb matèria primera vegetal, no només es presenten amb el format carni clàssic sinó que el seu gust i textura intenten de reproduir la sensació de menjar carn. I finalment hi ha la carn cultivada produïda al laboratori mitjançant la reproducció de cèl·lules mare extretes de teixit muscular d’animals.
Les preguntes sobre si aquest tipus de productes són el futur d’una alimentació més sostenible i ètica van centrar bona part del debat d’ahir al Fòrum Carni. En aquest sentit cal tenir en compte les advertències d’organismes internacionals (OMS) sobre el consum de carn vermella i processada i el risc de tenir càncer, i més recentment la de l’ONU en què alerta de l’estreta relació entre el consum de carn i el canvi climàtic. El procés de producció de carn està relacionat amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el malbaratament d’aigua i la desforestació. El debat sobre la producció i el consum de carn és important a la demarcació de Girona atès que aquesta concentra gran part dels treballadors de la indústria càrnia catalana i és la que més carn exporta.
L’empresa Noel treu una ‘plant-based burger’
El director corporatiu d’I+D de Noel Alimentària, Jaume Planella, va explicar ahir en el marc del fòrum que la darrera aposta d’aquesta empresa garrotxina és la fabricació d’una plant-based burger, una hamburguesa feta amb matèria primera vegetal però amb gust i textura de carn de vedella. “Ser vegà està de moda però el que ens preocupa és la tendència” de la gent a convertir-se en flexitariana, va exposar Planella, que va assegurar que des de sempre la innovació ha format part de l’ADN de Noel. En aquest sentit, va explicar que l’any 2015 va posar en marxa una primera línia de productes vegetarians i l’any passat va produir les primeres hamburgueses vegetals. Planella, que va indicar que des del 2013 a l’Estat espanyol el consum de carn ha baixat en 55 quilos per persona, va destacar que el sector carni està immers en un procés de transformació arran dels nous hàbits de consum de la població. Però va indicar que Noel vol continuar sent referent. “Estem preparats per als nous reptes”, va assegurar.
“La carn cultivada formarà part del futur”
Una de les ponències que van generar més expectació va ser la de Peter Verstrate, de l’empresa MosaMeat, pioners en matèria de carn cultivada i els primers a presentar-la a àmbit mundial el 2013. “Estem desenvolupant tecnologia per produir carn cultivada, sostenible. I aquest tipus de carn formarà part del futur. El futur serà divers i estarà format per anàlegs carnis, carn produïda per cèl·lules mare i carn tradicional”, va explicar ahir moments abans de fer la seva exposició. Verstrate va indicar que des del 2013 han hagut de fer front a reptes tecnològics, s’ha fet molta recerca, i calcula que en dos anys i mig el producte arribarà al mercat. El ponent es va mostrar convençut que la carn cultivada ajudarà a pal·liar l’impacte mediambiental de la producció de carn tradicional però no va concretar en quina mesura adduint que s’està en una fase molt experimental. L’investigador Mark Post, de la Universitat de Maastricht, va crear, el 2013, la primera hamburguesa amb carn obtinguda al laboratori.