Art

JORDI MAYORAL

GALERISTA

“El factor humà i l’entusiasme són essencials en una galeria d’art”

La galeria Mayoral de Barcelona ha complert 30 anys. I s’ha fet un senyor regal d’aniversari: acaba d’obrir una seu a París. Els seus artistes, els millors del nostre art, tornaran a volar lluny

Per què a París? I per què ara?
Ara perquè ens fa il·lusió. I perquè creiem que és un bon moment per a nosaltres. I a París perquè hi ha una relació molt clara dels nostres artistes amb la ciutat. Des de Picasso i Miró fins a Tàpies, Saura, Millares i Chillida, tots han passat per París. I el seu pas per París no és anecdòtic; al contrari, és clau en les seves trajectòries i en les seves vides. Uns hi van anar perquè era la capital mundial de l’art, altres per motius polítics, per exiliar-se... Des de Catalunya, París sempre ha sigut un far de cultura i llibertat. En definitiva, creiem que és la ciutat idònia. I no per rememorar el passat. Hi ha un munt d’històries que té tot el sentit que tornem a explicar des de la contemporaneïtat.
És una ciutat atractiva per al sector galerístic?
Per efecte del Brexit, hi ha una nova onada de galeries sobretot angleses i nord-americanes que han obert a la capital de França perquè volen continuar tenint una seu dins de la Unió Europea quan el Regne Unit en marxi. És un moment d’interrogants. París ha sigut, és i de ben segur que serà una ciutat amb molt pes en el món de l’art.
Quina ubicació han triat?
Som a l’avinguda Matignon, a prop dels Camps Elisis i de l’Arc de Triomf, un dels llocs més concorreguts d’una audiència artística podríem dir-ne més internacional. La nostra galeria és a la zona on es concentren les grans cases de subhastes: Sotheby’s, Christie’s… Com a galeria no francesa, ubicar-nos en aquest context tenia tota la raó de ser. Convivim molts espais i molt diversos: cadascú aporta uns valors propis.
Com els han rebut els seus companys galeristes?
Molt bé. Ens han dit que la nostra arribada és positiva per a la zona. I justament per això: perquè hi anem amb una proposta singular i diferent.
I el mercat, tant el francès com l’internacional, com pensen que els rebrà?
D’interès pels artistes que representem n’hi ha, això és indubtable. Som hereus d’una cultura que va transcendir. El que hem de fer és tornar a alçar la bandera d’aquests artistes tan determinants i explicar que allò que van fer que va ser tan rellevant ho continua sent avui. I que ho continuarà sent en el futur. Hem de ser justos amb el que hem rebut. És una feina que s’ha de fer, i a nosaltres ens apassiona fer-la.
Per atreure els col·leccionistes joves?
Exacte. Cada dia ho hem de fer, els galeristes, de buscar nous públics. I la manera per aconseguir-ho és renovant les lectures i els relats, tot sumant-hi punts de vista complementaris, perquè hi connectin. A la galeria de París els hem de transmetre que els nostres artistes estan molt vinculats a la seva història. L’art informal francès es relliga i té una connexió total amb els noms que nosaltres defensem.
S’han estrenat amb una exposició de Saura. Per què i què vindrà després?
Perquè Saura és un artista que feia anys que no s’exposava amb majúscules a París. La idea és traslladar-hi algunes de les exposicions que fem a Barcelona amb aquestes mirades adaptades que et dic. A vegades el discurs podrà ser el mateix; d’altres, no. En tot cas, el programa d’artistes no variarà.
No m’agradaria equivocar-me però diria que no hi ha cap més galeria, ni catalana ni espanyola, amb seu a París.
No, ni hi ha tradició. Un altre motiu que tenim per fer-ho.
Les grans institucions del país acompanyen prou l’art català?
El gran repte que tenim com a país és posar la cultura al centre d’una manera convençuda. Si ho aconseguim, el futur serà millor, i si no ho aconseguim, serà una autèntica llàstima perquè les coses no funcionaran tan bé. Val la pena apostar-hi. Cadascú ha de fer la seva contribució des de la seva realitat, des de la seva institució, des de la seva empresa, com a ciutadà...
Enguany han celebrat el trentè aniversari de la galeria. La situació és prou complicada per arribar a aquesta xifra. Com s’aconsegueix?
Ha estat un camí compartit. El paper que han tingut, i tenen encara avui, tot i estar jubilats, els meus pares com a fundadors és clau. Als meus dos germans i a mi ens van inculcar des de petits l’amor per la cultura i per l’art. I ens van donar el consell més savi per dur una galeria: cuidar el factor humà. D’ells hem après a envoltar-nos de gent amb talent i entusiasta de l’art. Fer les coses amb entusiasme és essencial en una galeria d’art. Seguint la frase de Miró, les galeries hem d’agafar-nos a la idea de l’arbre: les arrels han de ser ben fortes a casa, a Barcelona en el nostre cas, i créixer com més lluny millor. Tenir una identitat clara ajuda molt. La nostra és la de l’art vinculat a la nostra ciutat i al nostre país. Els nostres artistes ens fan tenir l’autoestima molt alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.