És difícil de valorar-ho. A l’hora de recuperar un edifici antic amb les tècniques constructives tradicionals primer cal un treball d’anàlisi, marcar les patologies i utilitzar un mètode que normalment tindrà més a veure amb l’aplicació de determinats oficis que amb la utilització de materials que es puguin comprar de manera massiva. A més, vull deixar clar que en cap cas aquesta és una arquitectura luxosa, ans al contrari, és molt austera.

Aquest és el tema, però a vegades té molt a veure amb el sistema de valors, i així potser si, en comptes de gastar per comprar una banyera jacuzzi, inverteixes en el paleta que t’ho fa, que té molt d’ofici i sap fer una volta o un estucat, en certa manera fas una aposta per un tipus d’arquitectura que inverteix en la persona i no en una cadena de producció que potser és a la Xina.

Costa, però n’hi ha, el que vaig veient, i se’n queixen molt els mateixos paletes, és que ells veuen fotut el relleu. Ells, que són persones de mitjana edat i necessiten reforços, no troben gent jove que tingui prou paciència per aguantar, aprendre l’ofici, continuar i quedar-se. Aquest és un tema que hem d’afrontar.

Com diuen, és un maldit. Tirar a terra un edifici per construir una cosa molt banal, potser sí. Ara, allò que s’ha aixecat tindrà més qualitat del que hi havia? No! Ni constructiva, ni estètica. Arreglar una casa vella no és un tema de diners, és un tema que els professionals que hi treballin, tècnics, constructors, operaris..., hi posin ganes i ofici, que facin servir la matèria gris per trobar unes solucions que no són tan immediates com quan fem obra nova. Quan vaig començar a treballar com a arquitecte, un dels meus caps em va dir una frase que sempre he utilitzat. Em va remarcar que a vegades val més treballar amb un pressupost ajustat que amb un de gran, ja que quan tu has de reformar una casa antiga i hi ha pocs diners, has de pensar quins elements no has de tocar i quins elements conservaràs.

Amb les tècniques actuals, primer es fa l’estructura de l’edifici, o sigui els pilars i la coberta. Crec que aquesta és una frase poc encertada; ara, el que sí que és veritat és que quan el teulat d’una casa vella comença a tenir problemes és el principi de la seva fi. Hem de tenir present que quan a les cases no viu ningú comencen a morir, hi ha filtracions d’aigua, es descotxen les parets, ningú se n’adona, i és per això, que, si s’ha de fer una restauració, sempre l’has de començar pel teulat.

A Greta no fem projectes, fem recerca i formació. Som conscients que per sensibilitzar tots els col·lectius que intervenen en la protecció i intervenció en el patrimoni és indispensable tenir accés a una bona formació i en aquest aspecte la fem a constructors i paletes. Continuem investigant i fent recerca, ja sigui consultant la biografia existent, consultant els professionals que ja actuen en aquest camp o fent estudis sobre el territori.

Per encàrrec del consorci de les Gavarres, a iniciativa d’Oriol Granyer, que és el gerent del consorci; intentant triar els que podien tenir els elements constructius originals més intactes. Un treball que ens ha aportat molta informació i que encara anem desenvolupant.

Es tracta d’obrir possibilitats. Intentem simplificar la realitat i definir una casa vella, quan, en realitat, el que volem és fer veure que l’arquitectura tradicional tenia moltes més eines i solucions de les que ens podem imaginar. Per a nosaltres era fonamental poder visitar els edificis, essencialment aquells en què no s’hagués intervingut, i en cadascun d’aquests anar detectant quins eren els elements característics i més específics. Pel que fa als propietaris sempre hi ha hagut un intent de millorar el confort dels habitatges, el problema ha sorgit quan, per aconseguir-ho, l’abast de les reformes s’ha anat simplificant i s’han destruït elements molt interessants, com ara els revestiments, tant els interiors com els exteriors, per treure la pedra vista, com es treballava el color, si hi havia dibuixos, esgrafiats, sanefes, o s’han substituït peces, fetes per grans professionals, per elements prefabricats i de mala qualitat, que són més ràpids de posar però també d’eficiència molt dubtosa.