“Les dones que es rebel·len a un matrimoni forçat estan obrint camí”

Una de les més dures formes de violència masclista en què una jove, de vegades una nena, és obligada a casar-se contra la seva voluntat amb l’home que decideix la família. És una pràctica tradicional que es produeix a tots els continents i que també és present a Catalunya, tot i que fins fa poc ha passat inadvertida i les joves que s’hi trobaven no tenien cap suport per negar-s’hi.

És complicat donar una resposta precisa perquè es tracta d’una violència molt invisible i que no segueix un patró determinat. Cada grup que la practica actua d’una manera diferent i dins del grup cada família també, i per tant no podem caure en judicis generalistes. Queda molta feina a fer en molts aspectes, i un d’ells és afinar eines per detectar casos.

Aquest any estem atenent unes 35 noies, de les quals dotze formen part del projecte del reforç escolar i estan en possible risc de contreure un matrimoni d’aquest tipus. Treballem amb elles aspectes preventius perquè puguin resistir la pressió en el moment que es confirmi la sospita i haguem de passar a intervenir per donar-los el suport que necessitin. A les altres 23 els fem seguiment. Algunes ja havien formalitzat el casament amb la intenció de trencar-lo i en altres casos s’ha pogut evitar. Des que es va iniciar el projecte, el 2014, més de 90 joves i adolescents han rebut suport de l’entitat.

Són molt diversos. Ens poden arribar a través de les vies formals d’agents del territori com ara serveis socials, Mossos d’Esquadra, Policia Local, centres educatius, l’Institut Català de les Dones i entitats del tercer sector... O també per les vies pròpies del projecte, especialment per les referents que estan molt connectades amb joves en situació de risc que els confien els seus problemes. D’altres dones han vingut pel seu compte o per alguna usuària que hem atès prèviament.

Un paper important. A partir de la seva pròpia experiència i coneixement de la comunitat, ajuden en la detecció de casos i creen llaços d’empatia i confiança amb les joves –a vegades adolescents– i dones afectades. Fa uns anys elles mateixes van ser víctimes d’un casament obligat i per diverses circumstàncies personals van poder evitar-lo, o bé van aconseguir desfer-se del matrimoni i de les pressions familiars mitjançant la separació i el divorci. Emparant-se en la seva pròpia vivència personal, i de manera voluntària, ara donen suport a les joves i dones en el seu repte envers la seva emancipació. A més, també participen en formacions i accions de sensibilització perquè les persones que hi assisteixen puguin conèixer la realitat a la qual s’enfronten i l’alt cost que paguen per rebel·lar-se i obrir camí per a elles i per a d’altres.

Un cop arriben a la nostra entitat, els fem una entrevista d’acollida en la qual recollim tota la informació de la seva situació. D’aquesta manera podem començar a dibuixar un pla d’acompanyament personal. Aquest pla individualitzat està format per vuit àrees: atenció emocional i psicològica, salut, habitatge, laboral, formatiu, econòmic, jurídic i administratiu, i relacions socials i xarxa. Conjuntament amb la noia, l’anem elaborant i revisant per tal d’anar complint els objectius que es van marcant, per tal que pugui ser una persona totalment lliure i autònoma. Fem un acompanyament compartit i col·laboratiu amb l’equip tècnic, les referents i amb els agents del territori implicats en el procés de la noia.

No, nosaltres no hem detectat un augment de derivació de casos. Això no significa que no existeixin situacions que quedin més amagades i que no ens arribin. Com ja he dit abans, és un tipus de violència poc coneguda perquè es produeix al si de la família i generalment amb la complicitat de tot l’entorn, i per tant en l’àmbit social encara no hi prou consciència ni els mecanismes necessaris per fer-hi front.

Sí, és una de les nostres tasques, posar al descobert i sensibilitzar sobre aquesta violència. Convé que tots els agents del territori la coneguin per tal de fer una eficaç detecció de casos i la corresponent intervenció. Hem de tenir en compte que les joves que la pateixen reben una forta pressió familiar i comunitària que dificulta la seva capacitat de lliure elecció.