El cas de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya és únic en aquest judici perquè ni formava part de la mesa del Parlament ni va rebre cap requeriment o notificació del TC ni tampoc va ser objecte de cap querella de la fiscalia. “Jo soc allà perquè algú de la CUP havia de ser-hi en la seva lògica de persecució ideològica de tot l’independentisme, i em va tocar a mi perquè tenia el càrrec –que no significa res– de presidenta de grup parlamentari.” Una persecució que, sosté, “dura fa molt de temps” i que motiva que la seva defensa porti a la vista les conclusions de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, que van determinar l’existència d’una estratègia d’espionatge, proves i acusacions falses contra l’independentisme per part d’organismes de l’Estat.

Per aquesta raó, la seva és una defensa essencialment política, que recorda les majories parlamentàries independentistes del 2012, 2015 i 2017; que la CUP no va formar part del govern ni de cap full de ruta unitari amb Junts pel Sí ni tenia cap relació amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional ni amb el document Enfocats; o que ella va presentar, entre altres, les proposicions de llei del referèndum i de transitorietat jurídica com a presidenta però “junt amb la resta de diputats del grup”. Així, proposa el testimoni de sis diputats o exdiputats de la CUP però també de Lluís Llach, Ferran Civit i Antoni Castellà, de Junts pel Sí, i d’Albano Dante Fachin, de Catalunya Sí que Es Pot. “Que acusin només una persona de les 72 que érem, no té sentit”, comenta respecte a votacions on també diputats de Catalunya Sí que es Pot es van sumar a la majoria. En la mateixa línia política, el seu escrit de defensa recorda, per exemple, que l’1-O les forces de seguretat de l’Estat van fer “ús indiscriminat i massiu de la violència física contra els electors”.

Boya nega diferència entre el fet que ella fos només diputada i els membres de la mesa –“tècnica”– i considera que una condemna de qualsevol dels acusats establiria el precedent que no es pot tramitar cap iniciativa “que tingui a veure amb la independència”. “Sigui perquè la presentes, sigui perquè permets votar-la”, diu. I conclou: “És un avís a navegants.”