Ja sigui per la més atzarosa de les casualitats, o per un càlcul del tot intencionat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va poder donar compte ahir de com estan les seves relacions amb Oriol Junqueras, just l’endemà que el líder d’ERC aprofités una electritzant entrevista a TV3 en horari de prime time, per revelar que aquestes estan entrant en una fase de normalització. Durant la presentació per via telemàtica del llibre M’explico, on juntament amb el periodista Xevi Xirgo fa un repàs en primera persona d’alguns dels episodis més transcendentals del procés sobiranista, Puigdemont va corroborar que, efectivament, ha reprès els contactes amb qui va ser vicepresident del govern, però que aquesta recomposició dels ponts entre un i altre encara es troba en una fase “molt incipient”. “Estem molt lluny de tenir, encara, una relació amb la fluïdesa que voldríem”, va exposar l’antic cap de l’executiu català, que va detallar que aquesta aproximació s’havia traduït “en una conversa privada entre tots dos” i alguna altra trobada amb més interlocutors pel mig. En la seva intervenció televisiva del dia abans, Junqueras havia donat a conèixer que es truquen entre un i tres cops per setmana per parlar de qüestions polítiques o d’altres d’àmbit més personal.

Que Puigdemont i Junqueras havien tingut discrepàncies, o fins i tot topades, en moments crucials com la celebració del referèndum del 2017, era més que sabut i conegut. La repressió posterior, segons va reflexionar ahir l’expresident, ha estat un factor determinant perquè ambdós no hagin pogut curar les ferides obertes, ja que no han tingut l’oportunitat de veure’s i parlar-ne obertament per motius que són més que obvis. I en això estan ara, sabent que la necessitat de refer la unitat entre l’independentisme ha d’estar per sobre de les diferències personals que hi pugui haver. “Malgrat que hem tingut desacords, fem un esforç molt gran per tenir aquesta relació. Perquè això no va de ser amics o no, sinó d’una cosa en la qual tots dos coincidim, que és la veritablement important, com és el país”, va ser la tesi que va exposar Puigdemont.

Sobre això, però, justament la publicació de M’explico ha fet aflorar recels atàvics entre sectors de l’espai de l’antiga Convergència i d’ERC, a partir de la lectura d’alguns passatges concrets on, per exemple, l’expresident qualifica Junqueras de “deslleial” per no haver-lo informat de certes trobades o similars en un context de tensió i confrontació màxima amb l’Estat com va ser el que va presidir aquella tardor del 2017. Davant d’aquesta circumstància, Puigdemont demana contextualitzar el relat del llibre en el seu conjunt i no fer lectures i interpretacions a partir de fets parcials. “És fàcil agafar una frase d’un dia que estic enfadat i elevar-la a categoria”, va exposar, a més de recórrer a l’argument de “la lleialtat a l’1-O” com a factor que aleshores va cohesionar, i ha de seguir cohesionant, l’independentisme.

Malgrat aquesta voluntat de treva, l’obra no s’està de repassar alguns fets que, avui dia, encara susciten una fricció no dissimulada entre ambdós polítics, com ara l’absència de Junqueras en una reunió la tarda del 27 d’octubre del 2017, just després que el Parlament proclamés la DUI, on s’havia de consensuar l’estratègia a seguir. “Aquella era una trobada clau, i les decisions a prendre no havien de ser només unilaterals del president, i les opinions que pogués tenir el vicepresident crec que eren d’una gran rellevància”, va manifestar, en aquest sentit, l’antic cap de govern. De fet, tots dos no tornarien a tenir una conversa fins al cap de gairebé una setmana, la vigília de la declaració de mig govern a l’Audiencia Nacional. L’altra meitat, encapçalat pel mateix Puigdemont, ja havia enfilat el camí de l’exili.

Els passatges més contundents que va pronunciar el líder de JxCat durant la presentació d’ahir, van ser els que va dedicar a la monarquia, una institució que va titllar de tenir una actitud “colpista” per preses de posició que va mantenir el dia 3 d’octubre, avalant la repressió que havia de venir. Això li va servir per traçar una reflexió més genèrica sobre la necessitat de retre comptes, com ell ha fet amb el seu llibre, sobre alguns períodes polítics contemporanis. “Tenim dret a saber que arrenca amb la sentència de l’Estatut i que va tenir els seus moments més bèsties l’octubre del 2017”, va exposar Puigdemont. Des de la distància, el periodista que ha posat ordre als seus pensaments, Xevi Xirgo, pronosticava, una estona bans, que la publicació del llibre “tindrà un cost” per al seu protagonista pel que s’hi explica, i també feia una advertència als potencials lectors: “És tan fàcil de llegir com difícil de digerir.”