Política

Puigdemont apel·la a l’1-O per refer els ponts amb Junqueras

L’expresident diu que la recomposició de la relació amb el líder d’ERC demana temps i insta a no atiar polèmiques amb el seu llibre

També ataca durament la monarquia, titllant-la de “colpista”

Ja sigui per la més atzarosa de les casualitats, o per un càlcul del tot intencionat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va poder donar compte ahir de com estan les seves relacions amb Oriol Junqueras, just l’endemà que el líder d’ERC aprofités una electritzant entrevista a TV3 en horari de prime time, per revelar que aquestes estan entrant en una fase de normalització. Durant la presentació per via telemàtica del llibre M’explico, on juntament amb el periodista Xevi Xirgo fa un repàs en primera persona d’alguns dels episodis més transcendentals del procés sobiranista, Puigdemont va corroborar que, efectivament, ha reprès els contactes amb qui va ser vicepresident del govern, però que aquesta recomposició dels ponts entre un i altre encara es troba en una fase “molt incipient”. “Estem molt lluny de tenir, encara, una relació amb la fluïdesa que voldríem”, va exposar l’antic cap de l’executiu català, que va detallar que aquesta aproximació s’havia traduït “en una conversa privada entre tots dos” i alguna altra trobada amb més interlocutors pel mig. En la seva intervenció televisiva del dia abans, Junqueras havia donat a conèixer que es truquen entre un i tres cops per setmana per parlar de qüestions polítiques o d’altres d’àmbit més personal.

Que Puigdemont i Junqueras havien tingut discrepàncies, o fins i tot topades, en moments crucials com la celebració del referèndum del 2017, era més que sabut i conegut. La repressió posterior, segons va reflexionar ahir l’expresident, ha estat un factor determinant perquè ambdós no hagin pogut curar les ferides obertes, ja que no han tingut l’oportunitat de veure’s i parlar-ne obertament per motius que són més que obvis. I en això estan ara, sabent que la necessitat de refer la unitat entre l’independentisme ha d’estar per sobre de les diferències personals que hi pugui haver. “Malgrat que hem tingut desacords, fem un esforç molt gran per tenir aquesta relació. Perquè això no va de ser amics o no, sinó d’una cosa en la qual tots dos coincidim, que és la veritablement important, com és el país”, va ser la tesi que va exposar Puigdemont.

Sobre això, però, justament la publicació de M’explico ha fet aflorar recels atàvics entre sectors de l’espai de l’antiga Convergència i d’ERC, a partir de la lectura d’alguns passatges concrets on, per exemple, l’expresident qualifica Junqueras de “deslleial” per no haver-lo informat de certes trobades o similars en un context de tensió i confrontació màxima amb l’Estat com va ser el que va presidir aquella tardor del 2017. Davant d’aquesta circumstància, Puigdemont demana contextualitzar el relat del llibre en el seu conjunt i no fer lectures i interpretacions a partir de fets parcials. “És fàcil agafar una frase d’un dia que estic enfadat i elevar-la a categoria”, va exposar, a més de recórrer a l’argument de “la lleialtat a l’1-O” com a factor que aleshores va cohesionar, i ha de seguir cohesionant, l’independentisme.

Malgrat aquesta voluntat de treva, l’obra no s’està de repassar alguns fets que, avui dia, encara susciten una fricció no dissimulada entre ambdós polítics, com ara l’absència de Junqueras en una reunió la tarda del 27 d’octubre del 2017, just després que el Parlament proclamés la DUI, on s’havia de consensuar l’estratègia a seguir. “Aquella era una trobada clau, i les decisions a prendre no havien de ser només unilaterals del president, i les opinions que pogués tenir el vicepresident crec que eren d’una gran rellevància”, va manifestar, en aquest sentit, l’antic cap de govern. De fet, tots dos no tornarien a tenir una conversa fins al cap de gairebé una setmana, la vigília de la declaració de mig govern a l’Audiencia Nacional. L’altra meitat, encapçalat pel mateix Puigdemont, ja havia enfilat el camí de l’exili.

Els passatges més contundents que va pronunciar el líder de JxCat durant la presentació d’ahir, van ser els que va dedicar a la monarquia, una institució que va titllar de tenir una actitud “colpista” per preses de posició que va mantenir el dia 3 d’octubre, avalant la repressió que havia de venir. Això li va servir per traçar una reflexió més genèrica sobre la necessitat de retre comptes, com ell ha fet amb el seu llibre, sobre alguns períodes polítics contemporanis. “Tenim dret a saber que arrenca amb la sentència de l’Estatut i que va tenir els seus moments més bèsties l’octubre del 2017”, va exposar Puigdemont. Des de la distància, el periodista que ha posat ordre als seus pensaments, Xevi Xirgo, pronosticava, una estona bans, que la publicació del llibre “tindrà un cost” per al seu protagonista pel que s’hi explica, i també feia una advertència als potencials lectors: “És tan fàcil de llegir com difícil de digerir.”

ERC esquiva la polèmica

Tot i que la publicació per part d’alguns mitjans de comunicació d’aquests extractes de M’explico on es fa referència a Junqueras van provocar que algunes xarxes socials, com ara Twitter, es despertessin ahir especialment revoltades, des d’ERC es va optar per una actitud de perfil baix per contenir el foc. “No entrarem en una dinàmica de retrets entre independentistes... Això no ens fa forts, no ens fa guanyar ni suma nous suports”, va exposar la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, que, per contra, va reivindicar la necessitat “de fer política, teixir complicitats, de posar-nos d’acord i construir una estratègia unitària. Cal trobar el camí per teixir un projecte guanyador i a això dedicarem tots els esforços”, va reblar. Sobre si aquesta voluntat dels respectius líders de normalitzar relacions és el primer pas per abonar futurs pactes, des de JxCat i ERC no volen avançar esdeveniments. Abans cal que els primers culminin l’endreça de la pròpia casa.

LES FRASES

Malgrat que hem tingut desacords, fem un esforç per tenir aquesta relació. Això no va de ser amics, sinó del país
Hi ha episodis on es parla de deslleialtats, però al conjunt del llibre s’entén que hi va haver una gran lleialtat cap a l’1-O
Caldrà veure si d’això en pot sortir una estratègia unitària per ser aliats davant un adversari que és molt poderós
Tenim dret a saber què va passar amb aquest cop d’estat que ve de la sentència de l’Estatut
Carles Puigdemont
expresident de la generalitat
No entrarem en una dinàmica de retrets en l’independentisme. No ens fa més forts ni ens fa guanyar suports
Marta Vilalta
Portaveu d’ERC

El TC admet a tràmit un recurs seu

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de Carles Puigdemont contra la seva suspensió de càrrec públic acordada pel Suprem. El cas arrenca de la interlocutòria dictada el 9 de juliol del 2018 pel jutge Pablo Llarena per inhabilitar de la condició de càrrec públic cinc líders independentistes, inclòs Puigdemont, quan van ser processats per rebel·lió en virtut de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Com ja va passar amb altres afectats que van presentar recurs, el ple del TC ha admès ara a tràmit per unanimitat el recurs de Puigdemont en apreciar que hi ha una especial transcendència constitucional, decisió que no implica, però, pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. Igualment, el Constitucional també ha decidit admetre a tràmit un altre recurs, en aquest cas interposat per Oriol Junqueras, contra el rebuig del Tribunal Suprem de paralitzar la sentència del procés mentre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolia sobre l’abast de la seva immunitat com a europarlamentari. La tesi, en aquest cas, és que també es tracta d’un afer d’una importància més que acreditada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.