Pàrquings que surten de la foscor

Estan sota terra i per això de vegades passen desapercebuts, però els aparcaments subterranis estan cridats a assumir un paper important en les noves necessitats de les ciutats, especialment en les de mobilitat, tot i que no exclusivament.

En les darreres dècades, el sector dels aparcaments no ha deixat de perdre usuaris. També s’ha reduït l’estada mitjana que un vehicle passa ocupant una plaça. A més, la pandèmia, que ha accelerat algunes tendències de fons, n’ha alterat la rutina d’ús: “La nova normalitat ha implicat una major incidència del teletreball o de la combinació del treball presencial i del remot, i hem vist que moltes persones ja no agafem el cotxe cada dia”, explica Albert Sant, cap de la unitat d’aparcaments de BSM, l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona, que ha creat noves modalitats d’abonaments més flexibles per adaptar-s’hi.

“Som un dels elements de la mobilitat infrautilitzats, i la solució no és esperar que hi torni a haver més cotxes, sinó assumir un paper addicional al clàssic”, subratlla Joan Viaplana, director de mobilitat, projectes i integració de Saba, un dels principals operadors privats. Necessitat i oportunitat, perquè a la superfície també estan passant moltes coses que acabaran determinant el futur dels aparcaments.

D’una banda, la mobilitat s’ha sofisticat. Fins fa no gaire, o eres del transport públic o eres del cotxe propi. Ara el ventall de possibilitats ha augmentat: s’han popularitzat nous mitjans de desplaçament individual (patinets, bicicletes, etc.) i la modalitat de l’ús compartit ha guanyat terreny; també s’estan fent el seu espai el cotxe elèctric, el cotxe autònom i el transport públic a demanda; i la logística urbana creix alhora que les persones compren més per internet. Tot això en un context de reptes mediambientals i de transformació urbana en favor dels ciutadans.

Això comporta l’aparició de nous jugadors en el taulell de la mobilitat de les ciutats a la recerca d’oportunitats de negoci, mentre que els que ja hi eren han de buscar un espai diferent del que tenien si no en volen quedar fora.

Els operadors d’aparcaments pensen que la nova mobilitat, lluny de fer més irrellevant els pàrquing, eleva el rol de la instal·lació i les capacitats dels serveis que poden prestar. D’entrada, perquè poden ajudar a donar resposta a alguns dels inconvenients i a algunes de les necessitats que porta associada la nova situació. Per exemple, alguns pàrquings ja disposen d’armariets de companyies de comerç electrònic on es poden recollir comandes adquirides en línia. En aquest mateix sentit, BSM està efectuant una prova pilot de logística urbana en alguns dels seus aparcaments de descàrrega i consolidació de mercaderia per al posterior repartiment per la zona. En l’àmbit del vehicle elèctric, la companyia ja ha instal·lat uns 350 punts de càrrega, i està fent proves sobre la viabilitat de les unitats de battery swapping (llocs on les motos poden reemplaçar la bateria descarregada per una en disposició d’ús). Nous usuaris i nous tipus de vehicles que exigeixen nous mecanismes d’accés que suposen un nou repte en estudi, segons explica Albert Sant.

La funció dels aparcaments com a lloc d’emmagatzemament de vehicles anirà progressivament perdent pes a mesura que es consolidi el cotxe autònom i el compartit. Impliquen un ús més intensiu del vehicle i un menor temps aturat. Cal pensar que actualment un cotxe pot estar entre el 92% i 97% del seu temps de vida estacionat. En un món més eficient, això no té sentit. El nous vehicles estaran més temps desplaçant-se, però quan no ho estiguin serà complicat que estiguin estacionats a la via pública, perquè els ciutadans reclamen cada cop més espai. Si a això hi afegim que caldran punts d’accés intermodals, els aparcaments inflen el pit: “La capil·laritat és clau i els tres operadors més importants de Barcelona formen una xarxa amb instal·lacions a menys de 500 metres de qualsevol llar”, diu Viaplana, que afegeix: “Deixarem de ser un magatzem de cotxes per ser punts de serveis relacionats amb la mobilitat.”

Tornant a la logística de darrera milla, un estudi impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i participat per Ferrovial i empreses d’anàlisi, ha arribat a la conclusió que un sistema de plataformes de distribució (16) repartides per tota la ciutat aconseguiria importants reduccions de la contaminació associada a aquesta activitat i de la congestió. Els aparcaments pensen que poden assumir aquesta funció a mesura que s’alliberi espai.