És evident. Cada inici de curs és difícil però aquest any, a més, tenim la complicació de la Covid-19 i d’una aturada escolar de mig any. Diumenge vam complir mig any sense escola, a banda de les tres setmanes al juny, quan ens van obrir els centres, i que ens van servir com a pilot per al que ha de ser aquest any. Avui sí que és una tornada a la normalitat però amb totes les dificultats que comporta una situació de pandèmia.

La tranquil·litat és fonamental i hem de ser capaços tots plegats de fer aquest esforç, que ha de ser col·lectiu. Els problemes seran els mateixos tant si estem nerviosos com si estem tranquils, i no se solucionaran abans; és una filosofia de vida però ho veig així. Però també vull transmetre tranquil·litat perquè s’ha treballat molt i en tots els àmbits educatius: des del mestre de l’aula fins als equips directius, els serveis territorials i els serveis centrals. Una altra cosa és que apareguin situacions complexes, difícils, inesperades. Però la feina hi és. I si passen aquestes situacions complexes, difícils i inesperades, és millor que sigui amb la feina feta i havent de rectificar el que calgui, tant si és molt com si és poc. Perquè d’improvisació no n’hi ha hagut. És adaptar-se, que no vol dir improvisar. Quan dic que cada dia serà principi de curs vol dir que cada dia ens haurem d’adaptar.

Les tres setmanes del juny van ser importants i el que s’ha fet aquest estiu també ha estat molt important. Ens ha servit per veure com evolucionava tot plegat. Però no és comparable perquè els casals d’estiu són diferents: no és tot el dia, no tothom ho fa, és molt a l’aire lliure. No és ben bé el mateix però sí que ens ha servit per veure que hi ha hagut molt pocs casos, malgrat que n’hi ha hagut. Qualsevol situació és bona per observar-la i veure quin és el comportament de la malaltia. I de quina manera hem de reaccionar de la manera més positiva perquè tendim a la normalitat.

En una situació de pandèmia i de crisi social, s’ha fet una ampliació molt important d’un pressupost que ja de per si era molt important, que havia arribat a una ampliació de docents a la qual no s’havia arribat mai, i encara ho hem incrementat. Si això no és suficient, doncs molt bé, sempre podem demanar més, però aquest no és el plantejament. De la millora que vam fer del pressupost, fem encara una millora prou important com són 500 llocs de treball més. Penso que és el que hem de tenir present. Hem de treballar amb el que tenim i optimitzar-ho al màxim perquè això ens permetrà tenir un bon curs en la situació que estem. Si empitjora ja veurem què passa. No em valen les crítiques globals. Seria bo que es concretés i es mirés la realitat d’un país en què ens creiem que som rics i no ho som. En tot cas el que és objectiu és que, dins la millor proposta docent que hem fet, encara l’hem millorat. Aquesta és la realitat.

Hem estat treballant amb les ràtios que se’ns va dir en la proposta publicada el 3 juliol. Que el dia 25 d’agost se’ns diu que ha de ser més, ja intentarem anar-hi però no esgarrarem una feina feta per començar de nou. Tenim el que tenim. Però si ho podem millorar ho farem. Si hem d’abaixar les ràtios, potser caldran més diners i més docents, i si anem fent grups més petits caldran més espais. Ja els podem aconseguir. Però el que hem de buscar és un equilibri. Si els centres acaben tenint aules, una a 200 metres, una altra a 50 metres i l’altra a 500 metres, aquella oferta docent acabarà sent molt desdibuixada. Els docents han preferit majoritàriament tenir-ho tot al centre i buscar solucions al mateix edifici o en algun cas en un espai molt proper. No ens neguem a continuar treballant-hi. Ara, no és una presa de pèl, no m’agraden aquestes paraules.

Això sí que és improvisat, que el dia 25 d’agost hagis de fer una proposta de canvi. El centre que ha pogut s’ha acostat a la proposta del 25, que no consta en cap document, sinó que va ser un comentari del secretari de Salut Pública i és cert que també ho va dir el president, però tampoc sabem quin acompanyament econòmic té això. Els centres, dins la seva autonomia, han decidit acostar-se a la ràtio de 20 i alguns estan per sota. Un 70% de centres, més o menys dos terços, tenen la ràtio per sota de 20 alumnes. Però, a la ràtio, se li ha donat penso una importància desmesurada. El que importa és el grup tancat. És igual que el grup tancat sigui de 17, 19, 21 o 23. Si és de 23 et veus obligat, si hi ha una cas, a fer la traçabilitat de 23 persones. Certament si el pots fer de 17 és més fàcil. Però ningú et garanteix que en un de 17 no n’hi haurà i en un de 23 sí. És una qüestió de traçabilitat, no educativa. L’important és que el grup sigui realment tancat.

Sempre es poden fer més contactes. Però n’he tingut. Crec que hem escoltat les famílies. Tot el que s’ha fet ha estat pensant i amb les màximes garanties per a les famílies. Entenc que hi ha un sector de famílies que tenen por o reserves, i d’altres que tenen clar que s’ha de tornar a l’escola. Són 125.000 alumnes a les comarques gironines, tens moltes visions diferents i sempre s’escolta i es dona importància a la que més parla, que no vol dir que sigui la que tingui raó.

Agraeixo tots els espais posats a disposició. En el cas concret dels hotelers, els ho hem agraït però vull parlar amb el senyor Carreras perquè penso que és un acte remarcable. A partir d’aquí, si hi ha un centre que li cal, actuarem. Tot i que el centre prefereix tenir-ho acotat en el seu espai natural. Si no és factible es buscaran espais externs.

Normalment són poblacions més grans amb molta diversitat. Però on és planteja la complexitat més gran és en centres amb mòduls prefabricats. Al Carme Guasch de Figueres, per exemple, utilitzem uns espais que són del Departament, els serveis educatius; és en un entorn de 200 metres.

N’hi haurà però no estan definides en aquest moment. Se’ls farà un seguiment durant dos anys i cada sis mesos se’ls farà una avaluació.

Hem fet una proposta de diferents centres i en funció del que es decideixi des de Barcelona es començaran les actuacions. No puc avançar noms d’escoles, hem fet una proposta de diferents zones i tipologia de centres però anirà en funció de l’evolució de la pandèmia. La planificació, l’oferta i els noms sobre la taula hi són. Si en un moment determinat es dona un pic, com aquest estiu a Figueres i Vilafant, doncs s’actuarà en la zona del rebrot.