A l’alça o a la baixa per la covid-19
La pandèmia determina que uns valors guanyen atractiu en detriment d’altres
Algunes empreses es veuran perjudicades només de manera conjuntural
La pandèmia ho capgira tot, i també ha deixat petja en els mercat financers, on els guanyadors d’ahir avui perden, en benefici de nous valors que responen a la profunda transformació a què estem sotmesos en el consum de productes i serveis.
Així, ens trobem que, com han analitzat Xavier Fábregas i Arnau Guàrdia, de l’àrea de Gestió SGIIC de Caixa d’Enginyers, amb l’auge del teletreball, el mercat elevi la cotització de firmes que es dediquen al programari de virtualització, com ara Citrix i VMWare; aplicacions de comunicació (Zoom i Skype); maquinari (Apple i HP); servidors al núvol (AWS i Microsoft) o mobiliari (Home Depot i Lowe’s). La seva ascensió haurà estat inversament proporcional a la caiguda d’empreses que lloguen oficines (Colonial), de companyies de transport (Central JR), de producció de petroli (Total), de càtering i tiquets restaurant (Sodexo) i de moda business (Inditex: Massimo Dutti).
temporal.
La batalla entre comerç electrònic i botiga física també ha enlairat, entre els primers, valors de centres logístics (Prologis); transport de paquets (UPS); fabricants de cartró (UPM o Stora Enso); plataformes de pagament electrònic (Paypal) i plataformes de venda electrònica (Alibaba). I, en estat de damnificats, ha deixat, entre d’altres, distribuïdors minoristes sense canal en línia (Primark); promotors de centres comercials (Unibail Rodamco) i gestors d’efectiu (Prosegur Cash).
El distanciament social i el confinament que tant han transformat la nostra visió de veure el món també té els seus efectes borsaris. En el rengle de guanyadors hi ha empreses de mascotes (Zoetis i Tractor Supply); joc en línia (Microsoft i Tencent); plataformes de menjar a domicili (Delivery Hero); educació en línia (ARCO Platform) i roba i maquinària d’esport (Nike o Technogym). I en el seu negatiu, el ticketing d’esdeveniments (CTS Eventim); hotels (Whitbread); aerolínies (Ryanair); creuers (Carnival) i estudis cinematogràfics (Disney).
A propòsit de Disney, justament, l’analista de Caixa d’Enginyers li atorgaria el paper de perdedor només momentani, ja que ha sabut trobar en l’streaming la via d’escapament per donar sortida a les pel·lícules que les restriccions no deixen arribar a les sales d’exhibició.
Per a Guàrdia, cal saber barrejar equitativament els ingredients d’una bona inversió: “La cartera ha de tenir guanyadors permanents, però també perdedors momentanis, perquè si et deixes enlluernar per guanyadors momentanis, pots caure en trampes de valor.” És important tenir molt en compte que hi ha empreses que només conjunturalment resultaran perjudicades, però que en pocs mesos poden retornar al seu nivell normal d’ingressos; d’altres aprofitaran la crisi per transformar el seu model de negoci.
És important saber separar el gra de la palla, dins d’un mateix sector. En un sector tan castigat com el del turisme, la recuperació no serà la mateixa per als grups hotelers, molt intensius en capital i amb marges baixos, que a una plataforma com Booking, poc intensiva en capital, més ben encarada per recuperar-se. Alguns sectors, com el dels centres comercials, poden patir molt per sortir del forat, ja que al tancament d’establiments i la competència ferotge del comerç electrònic, cal afegir que, generalment, són empreses fortament palanquejades, en alguns casos amb un 60% de deute, i la baixada d’ingressos els col·loca en una situació crítica.