Economia

L’economia espanyola creix

CONFIANÇA

L’FMI creu que “fins i tot amb una alta incertesa sobre la pandèmia, la sortida de la crisi és cada cop més visible”, impulsada arreu pels ajuts públics

A l’Estat espanyol, l’any es tancaria amb una alça d’un 6,4% del PIB

Amb la vacunació com a flotador global i, en conseqüència, amb grans divergències locals, el Fons Monetari Internacional (FMI) es va atrevir ahir a revisar a l’alça el panorama de creixement de l’economia mundial per a enguany. Així, va elevar les previsions cinc dècimes més respecte a la seva perspectiva del gener passat i creu que, de mitjana, el creixement econòmic mundial se situarà aquest 2021 en el 6%.

Els forts repunts econòmics que auguren els dos motors econòmics mundials són clau en l’optimisme de l’FMI: els Estats Units, encara primera potència econòmica, creixerà un 6,4% –un estimable 1,3% respecte a principis d’any– i la Xina aportarà un creixement del 8,4%. En els dos casos, sumat a un augment del control de la pandèmia a través de la vacunació, la remuntada es deu als multimilionaris estímuls fiscals que tant la nova administració nord-americana com el Banc Central Xinès han insuflat a les economies respectives.

Malgrat això, la incertesa continua sent el teló de fons d’aquests creixements, tal com va assenyalar ahir l’economista en cap de l’FMI, Gita Gopinath: “Les recuperacions estan divergint perillosament entre països i dins dels països”, amb un comportament “pitjor” en les economies que tenen un ritme de vacunació més lent, un suport fiscal més limitat i més dependència del turisme.

Paradoxalment, i encara que l’Estat espanyol era una de les primeres destinacions turístiques mundials abans de la pandèmia, l’organisme internacional en va elevar ahir la perspectiva de creixement mig punt més respecte al gener passat i la va situar en el 6,4%. Alhora, manté el pronòstic per al 2022, quan espera que creixi un 4,7%. Així, l’Estat espanyol i els Estats Units seran les economies avançades que més creixeran enguany, si bé el primer parteix d’una caiguda del PIB de l’11% el 2020, i el segon, d’un retrocés només del 3,5%. L’economia espanyola lideraria així la recuperació entre els estats importants de la zona euro, que, en el seu conjunt, creixeran menys: un 4,4%. Una economia de la UE que també rebrà els estímuls econòmics públics. En aquest cas, els 750.000 milions en ajuts directes i préstecs dels anomenats Next Generation, que s’espera que comencin a operar enguany.

L’FMI opina que, a mesura que avanci la recuperació, es reprendran activitats de contacte que donaran un “impuls significatiu” a una demanda finançada amb els estalvis de les famílies acumulats durant el 2020. Així, entre les quatre principals economies de la zona euro, la de l’Estat espanyol va seguida per l’Estat francès (5,8%, que també millora en tres dècimes les expectatives), Itàlia (4,2%) i Alemanya (3,6% i sols una dècima més que al gener). En paral·lel, l’FMI corregeix a la baixa l’impacte de la pandèmia en l’economia de l’euro el 2020, sobretot pel menor retrocés a França i Alemanya. Ara la caiguda del PIB a la zona euro de l’any passat se situa en un 6,6%.

Malgrat aquests creixements destacats, la situació del mercat laboral de l’Estat espanyol no anirà igual de bé. L’atur continuarà creixent i tancarà l’any amb una taxa registrada del 16,8%, per sobre del 15,5% del 2020. Així, l’Estat espanyol també anirà al capdavant, però en aquest cas en desocupació, al costat de Grècia i en el marc de la zona euro. En paral·lel, els preus tampoc donaran treva. Després de desplomar-se un 0,3% l’any passat, la inflació enguany tornarà a enfilar-se un 1%, i un 1,3% el 2022.

La recuperació econòmica serà parcial, ja que la pandèmia fa més profundes les desigualtats socials. L’FMI assenyala els joves, les dones, els col·lectius poc formats, els que treballen sense estar regularitzats i els països en via de desenvolupament com els més damnificats. Calcula que prop de 95 milions de persones més hauran caigut per sota del llindar de l’extrema pobresa sols durant el 2020, i comparat amb les previsions anteriors a la pandèmia.

LA XIFRA

16,8
per cent
és la taxa d’atur amb què tancarà l’any l’Estat espanyol, en augment i al capdavant de la zona euro amb Grècia.

Itàlia vol una posició conjunta sobre turisme

El ministre de Turisme d’Itàlia i membre de la ultradretana Lliga, Massimo Garavaglia, va reclamar ahir que la UE acordi un pla de gestió del turisme per a aquest estiu, i també l’aprovació del certificat digital de vacunació al més aviat possible. “La situació és dramàtica per al sector, però es podria recuperar ja aquest estiu”, assegura. El turisme és el 13% del PIB italià. La prioritat per al govern és vacunar els col·lectius de risc i “arribar al 80% de la població” al setembre. Fins al 30 d’abril, tots els viatgers de la UE han de fer una quarantena de cinc dies en arribar a Itàlia, on bona part de les regions estan confinades.

Air France rebrà 4.000 milions en ajuts públics

Brussel·les ha aprovat el pla del govern francès per recapitalitzar amb 4.000 milions d’euros Air France. Així, el govern francès ampliarà les seves accions a la companyia, però assegura que no representaran més del 29,9% del total. La Comissió Europea considera que aquestes ajudes públiques són “necessàries, apropiades i proporcionades” per contrarestar l’impacte de la pandèmia. L’executiu europeu celebra que el suport vagi vinculat a “mesures que limitin distorsions de la competència”, ara que Air France s’ha compromès a alliberar franges de vol a l’aeroport de París-Orly, on té un “ampli poder de mercat”.

Les vacunes són ineficaces en llocs d’alta incidència

L’OMS va alertar ahir que les vacunes “no són necessàriament la millor resposta davant un problema greu, ja que triguen força a generar immunitat de grup” i no redueixen la transmissió del virus en llocs amb un alt índex de contagis. Gel, mascareta, distància, confinaments i ventilació són “més eficaços”.

Una Ayuso en campanya explora l’Sputnik

El conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid es va reunir, tres cops, amb representants de la vacuna russa Sputnik V –no autoritzada a la UE– per plantejar-se comprar-la. La presidenta Isabel Díaz Ayuso, en plena campanya electoral, ha defensat que “no seria el primer cop que Madrid s’avança”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.