Administracions

TONI NAVARRO

ALCALDE DE LLAGOSTERA

La gestió del dia a dia del patrimoni heretat

Aposta per una ruta de les actuacions fetes per posar en valor el llegat per conservar

La connexió Canigó-Almogàvers i el nou geriàtric, projectes de futur

Reconeix que han estat dos anys durs i fa un balanç molt positiu de l’entesa d’esquerres
Les grans inversions i infraestructures de municipi pensa que s’han de consensuar

Mentre fem el cafè al Casino Llagosterenc, al final del passeig, l’alcalde Toni Navarro em reivindica el municipi de què és alcalde fent una comparació paisatgísticament planiana. L’escriptor Josep Pla deixa escrit que el Montgrí és la roda de carro de l’Empordà, la brúixola que guia els ulls de qui busca una referència que l’arreli quan mira el cel. “La roda de carro de les Gavarres és el campanar de Llagostera”, m’assenyala el seu alcalde, que, en el subconscient, potser ha pensat en la seva Esparreguera natal i el punt cardinal que és la muntanya de Montserrat. La feina de bibliotecària de la seva dona el va dur, fa més de trenta anys, a instal·lar-se en una localitat “entre Girona i Sant Feliu de Guíxols” quan la parella volia canviar d’aires: ella apostava per les Illes, ell es decantava per les comarques gironines.

El passeig l’hem començat amb les vistes de les Gavarres, el Montseny i els Pirineus, que es divisen des del mirador que hi ha a la plaça del Castell, un punt estratègic del nucli antic i també en l’itinerari dels ciclistes, els turistes francesos amb què hem coincidit. L’alcalde em comenta que Llagostera té altres punts d’atracció que les botigues outlets de diferents franquícies, marques de baix cost que s’han fet seves, i conservat, les antigues cases senyorials i animen la vida comercial, amb compradors de dissabte que omplen la plaça del Casino. Hi ha un patrimoni cultural i paisatgístic que l’alcalde vol posar en valor. I recorda els ciclistes que abans hem vist i que segurament han visitat Can Caciques, a banda de fer una parada tècnica en l’itinerari.

Els cinc punts que ha escollit per al passeig tenen a veure més amb la política que no llueix –“la que no inaugura grans infraestructures”– però que és necessària. “Quan vaig pensar punts on fer parada en el passeig, vaig decidir espais on s’ha pogut fer una actuació i acabar amb el Casino, que és la història. Soc l’alcalde de tota una història, l’hereu de tot el que ha passat fins ara i he de conservar aquest llegat”, destaca Navarro, mentre Quim Puig el fotografia davant l’imponent edifici i em mostra la imatge, indicant que ha de ser la foto referent, la roda de carro, de l’entrevista. Abans, però, de finalitzar en el símbol de la història llagosterenca, ens aturem al primer punt del recorregut: la llar de la gent gran. Recentment renovada i inaugurada fa deu dies, s’ha retardat més del previst per algunes traves administratives. Per l’alcalde, el centre és important per la socialització dels avis, a qui s’ha de reivindicar després que la pandèmia n’hagi posat al descobert la situació de vulnerabilitat. Durant el camí fins al segon punt, el pàrquing del carrer Albertí, conversem sobre les problemàtiques a què, sense tenir-ne competències, els ajuntaments han hagut de fer front per ser a primera línia. L’habitatge n’és una. “El primer tinent d’alcalde Enric Ramionet s’ha bolcat per aconseguir cessions d’habitatges per a lloguers socials, subvencions… Cal una política fiscal i d’inversió destinada a solucionar un problema d’habitatge molt greu. Fins ara, els polítics no se n’han preocupat gaire. Hem de fer molta feina.” En una població de 9.000 habitants, hi ha 8 pisos en ús, 3 en procés de rehabilitació i 4 de borsa de mediació. Al final de la ruta, ja a l’interior del casino, l’alcalde s’interessa pel cas d’un veí afectat per un desnonament. Aprofitant que la cambrera ens serveix l’esmorzar, també li demana per un problema que té amb els veïns, la poca cura que tenen per la parcel·la on viuen, i de quina manera l’Ajuntament ho pot solucionar. De tracte proper –la salutació ve incorporada, “per haver nascut de poble”–, l’alcalde comenta que la pandèmia ha significat un punt d’inflexió quant a les relacions socials i recorda les mostres de solidaritat.

El dèficit d’aparcament al nucli antic es va voler solucionar amb l’adequació de l’espai al final del carrer Albertí amb un total d’unes 50 places de pàrquing. Per tal de maximitzar el solar, l’entrada i la sortida de vehicles es fa únicament pel carrer Albertí, mentre que els vianants podran accedir tant pel carrer Albertí com pel carrer Girona. No s’hi poden aparcar vehicles grans. “Arribes a l’alcaldia amb la idea de fer moltes coses, i malgrat la meva experiència ho he après ara. Quan vam decidir fer el pàrquing del carrer Albertí, vaig comentar a un company que per la Fira del Bolet d’aquell any ja el tindríem fet i l’hem obert a principis d’aquest”. L’alcalde ha experimentat la lentitud de l’administració.

Molt a prop, hi ha el passeig de Pompeu Fabra, on, abans de la Covid-19, s’hi feia el mercat i que és el quart punt de la ruta. El consistori n’està fent unes obres a les voreres per pacificar el trànsit i millorar l’accessibilitat i la seguretat del veïnat. Navarro ens ensenya el resultat d’aquesta millora en una de les vies mentre ens encaminem cap al mercat. És dijous, dia de parades a l’avinguda de l’Esport, que, després d’una consulta popular, és l’emplaçament definitiu. L’alcalde en mostra els avantatges i també assenyala el lloc on, en un futur, es vol situar el nou geriàtric, un dels grans reptes de futur. També ho és la connexió Canigó-Almogàvers, un problema històric de Llagostera, ja que divideix el poble. En una primera fase, el consistori hi vol arranjar un segon pàrquing i, d’aquesta manera, condicionar i il·luminar aquest caminoi.

No són espais amb un component emocional o personal per a un alcalde que explica ha estat “molt de temps a l’oposició, massa” i que ja tenia una experiència de govern durant l’alcaldia de Lluís Postigo (2003-2007). Amb 65 anys i ja jubilat com a professor de català de l’institut Sobrequés de Girona, a Toni Navarro li agrada la feina de gestió, també quan exercia a educació, i és aquest el seu tarannà com a alcalde. La vida política neix, però, del món associatiu quan, entre d’altres, forma part del Gramc, el grup d’atenció als immigrants, on va coincidir amb Enric Ramionet, amb qui, en les municipals del 2019, van arribar a un pacte per fer un govern d’esquerres entre els quatre regidores d’ERC i els tres de la CUP-Alternativa. La bona sintonia es manté i ha estat cabdal per fer front a dos anys que, reconeix, han estat durs.

Durant el passeig, parla de la lleialtat institucional i de buscar consensos i arribar acords en els projectes de futur: “Per exemple, el geriàtric nou, quin model necessitem. Les grans inversions no han de ser producte d’un debat electoral. S’han de consensuar les grans infraestructures.” Per l’alcalde, el problema és que els relleus de cada quatre anys poden comportar un canvi radical a l’hora de tenir la mirada llarga. Hi ha qui pot pensar que “no val la pena fer determinades coses perquè no les inaugurarà”. M’ho comenta mentre abordem els reptes de futur, com ara l’ampliació del CAP, “de què veuré la inauguració com a veí”. Hem passejat pel present i també pel més immediat: avui i demà, hi ha la Fira del Bolet . Els aparadors dels comerços s’han decorat amb detalls que fan tardor. Quan espero l’alcalde, abans de començar el passeig, em fixo en la sala de plens, que està de cap per avall. Des de la porta de vidre, guipo escorces com les dels pessebres. Penso que encara no hem arribat a Tots Sants per treure els llums de Nadal. L’alcalde i el regidor m’aclareixen el dubte. Els membres de l’associació Llagostera en Flor tenen tot el material disposat per fer-hi la mostra de la Fira del Bolet. És el segon any que la fan a la sala de plens.

A la plaça dels ‘outlets’

Acabem la ruta al Casino Llagosterenc i en una plaça que és reflex de la vida comercial. Toni Navarro comenta un dels seus records com a nouvingut fa més de trenta anys: com l’enderroc de la casa que hi havia al mig de la plaça, Can Romeu, va posar en relleu la magnitud de l’edifici, que segueix els paràmetres arquitectònics del noucentisme i que forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Hi ha d’altres cases emblemàtiques entorn de la plaça, com ara l’edifici de la cooperativa L’ Agrícola, als baixos de què ara hi ha un outlet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.