Sense enginyers agrònoms
La manca de professionals topa amb un moment clau en el sistema alimentari global i en el sector de l’agroindústria
L’ocupabilitat d’aquesta professió és del 100% a Catalunya
L’any passat, a tot Catalunya, només 20 persones van acabar el màster que habilita per ser enginyer agrònom. Per arribar a aquí, van haver d’estudiar quatre anys de grau tècnic a les diferents universitats catalanes i un màster de dos anys que només es pot cursar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) de Lleida, que casualment es troba entre les tres millors universitats de recerca.
La xifra d’estudiants, però, fa anys que no para de reduir-se, així que el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (Coeac)i el sector agroindustrial han fet un crit d’alarma dels perills que suposa la manca de professionals.
Si es té en compte que només el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya va publicar l’any passat poc més de 150 ofertes de feina, el desequilibri de les necessitats professionals del sector és ben palès. El cert és que la demanda d’enginyers agrònoms ha anat augmentant de la mateixa manera que ho han fet tendències com ara l’alimentació sostenible, la preocupació pel malbaratament alimentari, la manca de recursos i la contaminació.
A més a més, amb la pandèmia, el sector agroalimentari ha estat un dels pocs que no han parat, és essencial per a la societat i un dels principals sectors de l’economia a Catalunya, que representa el 17% del PIB català.
Alguna de les causes d’aquesta davallada de vocacions és, segons els experts, l’increment de l’oferta formativa. En els últims anys han aparegut moltes més opcions de graus de màsters, amb estudis que resulten més atractius per al jovent. Així mateix, influeix en aquest fenomen un tema de distribució poblacional, i és que justament en les zones més poblades és on la professió d’agrònom és menys coneguda i d’aquí que el nombre de potencials estudiants no hagi fet més que reduir-se.
No només són al camp.
El cas és que, a més a més, la professió d’enginyer agrònom té una dimensió global com a país perquè contribueix a millorar la gestió, la planificació, el disseny i la innovació tecnològica del sistema alimentari i el medi rural i agrícola.
La degana del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya hi afegeix que aquests professionals són essencials per fer possible la sostenibilitat agroalimentària: “Es tracta d’un valor a l’alça que depèn de l’agricultura de precisió; és a dir, explotar el camp minimitzant al màxim l’ús de productes químics, per optimitzar l’ús de l’aigua i recorrent a energies alternatives.”
Per tot plegat, és una professió amb sortides laborals molt diverses que sovint es desconeixen. Per això, la major part de la manca d’aquest perfil es concentra en la part del disseny dels processos productius en les empreses agroalimentàries i en la construcció d’instal·lacions per allotjar activitats diferents.
“Nosaltres connectem ciència i tecnologia amb la natura i la biologia, per assolir productes eficients i respectuosos amb el medi ambient. Ningú és imprescindible, però la professió d’enginyer agrònom, amb uns estudis de sis anys, proporciona una visió molt holística i transversal del sector agroindustrial”, explica la degana.
Justament per això, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya ha engegat accions per mirar de visibilitzar la importància del sector agroalimentari i la feina dels professionals.
“Hem de ser capaços de transmetre que l’ocupabilitat dels enginyers agrònoms és del 100% i que alguns dels nostres associats formen part com a directius de les grans empreses d’aquest àmbit”, diu Vilar. De fet, la flamant degana, escollida recentment, ha explicat que els seus objectius durant els quatre anys del mandat són seguir impulsant la importància del desenvolupament rural i potenciar la promoció de la professió d’enginyeria agrària: “Hem de recuperar l’orgull de conèixer la professió i fer créixer les vocacions, apostant per la difusió.”
Justament, l’agrupació col·legial ha posat en marxa la campanya La professió que alimenta el món, per donar més visibilitat a les diferents sortides laborals que s’hi pot trobar un enginyer agrònom.
Més dones al sector.