Entre el cel que amenaça pluja i la dispersió dels cinc punts que ha escollit Jordi Camps, alcalde de Vidreres, per recórrer el seu municipi, farem la major part dels desplaçaments en cotxe. La primera parada és en un solar buit i que tindria poc atractiu per a un visitant de pas, però l’edifici que s’hi aixecarà és un projecte clau per a Vidreres i llargament reivindicat. És la finca on hi havia l’antiga escola Sant Iscle i on es farà el futur centre de dia. L’edifici anterior va ser enderrocat el 2019, un cop traslladada l’escola. El projecte del centre del dia s’ha anat allargant, lamenta Camps (tant per la complicació de l’enderroc com per la tramitació), però ara la previsió és que pugui ser una realitat a final del 2022 o a principi del 2023. Tindrà capacitat per acollir unes 30 persones. Amb una segona i una tercera fase s’ampliaria amb mòduls successius per completar-ho amb serveis de geriatria. Mirant entorn d’aquest solar avui buit, Camps recalca que el centre de dia vindrà a completar un “espai de salut”: a tocar hi ha el CAP, hi haurà la Casa d’Emergències que ha d’obrir properament (un habitatge per acollir provisionalment persones víctimes de violència de gènere o en situació d’emergència social), i la Casa de Serveis Socials.

Tanta demanda hi ha pel centre de dia i serveis de geriatria? “Sí –contesta l’alcalde–, el 60% de la població de Vidreres té més de 60 anys.” Ho aprofitem per fer una ràpida fotografia del municipi: uns 8.200 habitants, atrets per la bona connexió amb Girona, Barcelona i la costa on bona part dels veïns treballen. Al municipi destaquen algunes empreses potents, com ara la Lletera Industrial Làctia (que comercialitza els seus productes al conjunt de Catalunya) o Plásticos González, aquesta última d’àmbit internacional i especialitzada en envasos de productes de cosmètica. El sector carni i diverses botigues del poble també són rellevants a Vidreres.

“Tenim una població envellida però amb la sort que és una població molt activa, amb moltes entitats i activitats culturals i esportives”, assegura l’alcalde. Tres quartes parts de la població (unes 6.500 persones) són al nucli urbà, la resta viuen a les urbanitzacions de la Goba, Terra Fortuna, Puigventós i Aiguaviva Park, a més del disseminat de Santa Seclina (compartit amb el municipi de Caldes de Malavella). L’alcalde, però, corregeix aquest periodista per l’ús del concepte “urbanització”. “Com que ja són assumides per l’Ajuntament, diem que són barris.” A banda del nom utilitzat, però, admet que Vidreres, com molts municipis veïns de la plana de la Selva interior, ha d’afrontar problemàtiques lligades a l’aïllament d’aquestes urbanitzacions i en concret la de les ocupacions il·legals. “Tenim cases ocupades il·legalment, i la majoria són de bancs que no fan res per solucionar-ho. Amb les ocupacions il·legals es col·lapsen els serveis elèctrics, d’aigua, i es genera malestar entre la ciutadania. Si s’hi afegeix que part d’aquestes ocupacions no ho són per necessitat i que s’hi instal·len plantacions de marihuana, crea tensió veïnal”, resumeix Camps. Recentment els alcaldes han transmès les seves preocupacions i el poc marge d’actuació de què disposen al Ministeri de Justícia, però Camps no es mostra gaire optimista que es desencalli ràpidament aquesta problemàtica.

Segona parada: a l’escola Sant Iscle, la nova, que es va posar en funcionament el 2019, en el mandat anterior. Camps recorda que s’havia anat reclamant al llarg de més de 20 anys i les previsions de la Generalitat anaven per llarg. Per agilitar-ho l’Ajuntament va assumir el 50% del pressupost del projecte (3,2 milions), i això va permetre tenir l’escola tan reclamada i els equipaments associats com ara un pavelló, o biblioteca, que a l’antiga escola Sant Iscle no n’hi havia.

El tercer desplaçament és per acostar-se al camp de futbol. Un equipament que es va inaugurar el 2008. “Ha donat el que podia donar, s’ha allargat tant com s’ha pogut, però ara toca renovar-lo”, avança el batlle. Es renovarà la gespa artificial i es milloraran les torres de llum. La previsió és poder fer-ho de cara a l’estiu vinent. La visita a l’estadi és també l’oportunitat de ressaltar que “el poble de Vidreres és molt actiu en l’àmbit esportiu”: futbol, twirling, patinatge, bàsquet o futbol sala, entre altres esports. Entorn de l’estadi hi ha més equipaments, com ara la pista esportiva, pistes de pàdel, de tennis, que sempre estan funcionant, diu l’alcalde. A prop d’aquí hi ha la segona escola, la Salvador Espriu, i l’institut. “Tenim un parc d’equipaments i serveis força complet; però sempre apareixen noves necessitats, projectes, per què no un alberg de joventut, l’escola de música... S’ha d’anar treballant”, indica.

Aprofitem el trajecte cap a Aiguaviva Park, que serà la quarta parada, per fer la pregunta obligada: què passarà amb el correbous de Vidreres? La consulta s’havia de celebrar el març del 2020. “La pandèmia ho va aturar tot, ara cal desencallar una nova data per fer-la el més aviat possible. Hem d’acabar de seure amb les entitats dels dos bàndols, ho hem reactivat però no tenim data, per ara”, diu Camps. Vidreres pot continuar sent l’últim municipi gironí amb activitats taurines? “Serà el que vulgui el poble; el que voti jo el dia de la consulta és indiferent; haig d’escoltar les dues parts”, es limita a respondre Camps. Camí d’Aiguaviva Park per la carretera C-63 hi ha temps per recordar que en aquesta via hi ha hagut molts accidents mortals. No és un àmbit estrictament municipal, però l’alcalde s’alegra dels projectes anunciats per millorar la seguretat d’aquesta via, amb tres projectes de rotondes a les entrades de Terra Fortuna, Puigventós i Aiguaviva Park.

A Aiguaviva és l’oportunitat de recordar que també s’actua als barris amb la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a les entrades i càmeres de vigilància als punts de recollida d’escombraries per controlar l’incivisme. Però ens ha portat fins aquí per parlar en concret de les prop de 120 ha d’espais verds i vegetació que hi ha enmig de les urbanitzacions. “Cal netejar-ho tot; a més de les tasques habituals de neteja de franges, cal desbrossar totes aquestes àrees, deixar els arbres que toqui i de passada treure la brossa i deixalles que s’han anat acumulant sota la vegetació. S’ha fet aquest any a la Goba, el 2022 ho farem a Aiguaviva; n’hi ha necessitat”, conclou.

Tornant al nucli urbà, aborden la propera implantació de la recollida de residus porta a porta. Si tot va com està previst serà a partir del juny del 2022 al nucli i s’anirà estenent en fases successives després als barris.

Acabem el recorregut al nucli urbà per una última parada al pavelló. Ha plogut i l’esplanada del davant és fangosa. L’arranjament exterior (i interior amb la renovació del parquet) és un dels projectes pendents properament. Però l’alcalde volia tancar aquest recorregut aquí per avançar un altre projecte més ambiciós: convertir la teulada del pavelló en un sostre solar (a més d’altres punts, com ara la biblioteca), per impulsar una comunitat energètica. “És una oportunitat per als veïns del poble, especialment els que viuen en pisos i no poden instal·lar plaques solars directament.” Fent-se col·laboradors d’una comunitat energètica, els usuaris, a canvi d’una quota, obtindrien descomptes en els seus rebuts. Camps hi creu i hi veu una oportunitat per posicionar el municipi en termes de sostenibilitat i eficiència energètica.