“El tram gironí del corredor mediterrani està acabat però no es carrega cap tren”

Certament, el meu pare, Carles Salmerón, va ser un dels màxim coneixedors i divulgadors del ferrocarril a casa nostra fins a la seva mort, el 2015. Jo continuo la seva feina. Doncs ell l’any 2000 va publicar Del segle XIX al segle XXI. Torna l’era del ferrocarril, que és una visió transversal de la història ferroviària europea. Hi ha una anècdota molt il·lustrativa de fins a quin punt el tren suposa un abans i un després, i és que antigament, quan una persona marxava d’un poble, la família s’acomiadava del tot, perquè hi havia moltes possibilitats que no es tornessin a veure mai més. L’arribada del ferrocarril canvia la percepció: es podien fer distàncies mitjanes o grans i retornar. El desenvolupament de les regions té molt a veure amb el fet d’haver tingut o no des del primer moment un bon desplegament ferroviari.

Les primeres línies de ferrocarril són d’iniciativa privada fins entrat el segle XX, quan els governs decideixen fer obra pública i portar el tren a les zones on no havia arribat. A Espanya, això és als anys vint, quan es va fer el pla Guadalhorce, que defineix aquests territoris; doncs bé, avui dia coincideixen amb l’Espanya vaciada.

S’està produint un canvi però encara ha de ser més important. Fa sis mesos vaig publicar el llibre Terminals ferroviàries i multimodals, que fa un cens de totes les empreses catalanes que estan connectades al tren. Ho vam fer perquè no hi ha cap coneixement respecte a això ni a Adif, ni al Ministeri, ni a la Generalitat. Vam descobrir un centenar d’empreses, una vuitantena de les quals les tenen tancades; és a dir, que hi ha la via però que no fa servei. Vam visitar moltes d’aquestes per saber per què no les fan servir per moure la mercaderia i totes van repetir el mateix mantra: “Amb el tren tot són problemes.” El camió té bons comerciants, el tren no només no en té, sinó que arrossega molt mala imatge.

La fiscalitat i la capil·laritat. Molts països d’Europa no apliquen una fiscalitat verda agressiva, malgrat que alguns ja comencen a penalitzar l’ús de camions per a les llargues distàncies. L’altre tema és la capil·laritat, que vol dir mentalitat pública a l’hora de fer les infraestructures, i un exemple clar és el que està passant amb el corredor mediterrani.

El retard és molt important, però no ho és menys la falta de capil·laritat. Tot el tram de Girona està acabat però fins que no funcioni l’estació intermodal que la Generalitat està fent a Vilamalla no es carrega cap mercaderia a tota la província.

Vol dir línies i vol dir llocs de càrrega i descàrrega; hi ha d’haver estacions de mercaderies, centres logístics, etc. Girona té una estació al sud que es diu Girona Mercaderies, que està completament abandonada, tot i que té ample de via internacional, però no està preparada per carregar i descarregar trens de mercaderies.

Les vies hi són. Fins i tot, n’hi ha una perquè hi puguin parar els trens de mercaderies però no hi ha un moll per fer operacions, ni una zona asfaltada perquè entri un camió. Això fa que el corredor mediterrani des de la frontera al Pertús fins al port de Barcelona no tingui cap connexió amb el territori.

És una infraestructura molt important. El fet que hi hagi algú com el Port de Barcelona que aposti per fer les terminals és molt important, i esdevindrà un dels grans actors logístics perquè en farà sis. Altres n’haurien de prendre exemple.

Adif, com a propietari de les vies, hauria de tenir més instal·lacions logístiques per servir el territori. A la xarxa d’ample ibèric hi ha 10 estacions de mercaderies a Catalunya i la meitat estan abandonades com a Manresa i a Pla de Vilanoveta. Al Penedès ja ha desaparegut i a Vic sí que funciona però només té un tren a la setmana.

Per la Jonquera estan passant cada dia 10.000 camions en cada sentit; és una bestiesa, i no sols mediambiental, també social i econòmica, quan tenim ferrocarrils al costat que estan buits i problemes per falta de camioners. A Europa hi ha moltes autopistes ferroviàries que treuen molts camions a les carreteres i Espanya està a les beceroles. Moltes de les autopistes radials d’Espanya es podrien convertir en autopistes ferroviàries en poc temps.