Ha estat més o menys igual que a la resta de Catalunya i també de l’Estat. A tot arreu ha anat força igual. Estem parlant del 50%, aproximadament, en relació amb l’any passat, que va ser extraordinari perquè vam augmentar un 30% en relació amb el 2019.

El que et diré és només una impressió. Després de parlar-ne entre els quatre bancs dels aliments de Catalunya penso que, per un costat, la gent prefereix donar aliments que no pas quartos. L’any passat sí que la gent va respondre molt i molt bé perquè van entendre que era un moment excepcional, per la qüestió del confinament. Podríem dir que la fórmula excepcional de l’any passat no serveix quan la situació es normalitza. Després, la ciutadania comença a estar una mica cansada de tants recaptes que es fan, principalment a les superfícies comercials. I finalment, potser ha disminuït el nivell de solidaritat de la societat civil perquè o bé està cansada de les conseqüències de la pandèmia o bé perquè potser acaba pensant més en si mateixa que no pas en els altres. Però bé, això és una apreciació.

Sembla que tant a Catalunya com a la resta de l’Estat estem força d’acord a fer-ho mixt: a les superfícies comercials es farà només recapte físic, però hi haurà línies virtuals obertes (Bizum, i altres sistemes) per fer aportacions econòmiques.

Que no cobrim les necessitats és evident. Abans de la pandèmia ateníem 30.000 persones i vam passar a 47.000. En els darrers mesos, però, la xifra ha baixat un 10% per la reactivació econòmica. Tot i això, és una quantitat molt elevada i no cobrim necessitats.

Mira, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms ha fet una crida a tots els enginyers (tant als que treballen al camp com als de la indústria agroalimentària) perquè donin un cop de mà i aportin més menjar. Del camp directament no ho podem augmentar gaire, però en la indústria agroalimentària sí que hi ha marge perquè es pugui incrementar.

L’any passat, la Generalitat ens va ajudar molt amb una aportació extraordinària per comprar aliments. Si les administracions continuen sent sensibles i ens augmenten les ajudes econòmiques, aleshores es pal·liarà una mica la situació, hi haurà menys problema. Ara, si ho hem de cobrir només amb l’increment del que aportin les indústries agroalimentàries no cobrirem les necessitats.