A la Garrotxa ha anat molt i molt bé i estem molt contents i agraïts amb la gent que ha col·laborat. De fet, aquí, per afinar més, vam tenir la idea de fer una reunió prèvia amb els pares i mares que havien de rebre les joguines i els vam demanar que s’asseguessin amb els seus fills i escrivissin què els agradaria rebre. No podien demanar la lluna (riu), però sí coses d’entre 20 i 30 euros.

Sí. Els voluntaris van posar els escrits en uns cors de feltre que vam repartir en empreses, entitats i particulars perquè fessin realitat els desitjos. No sabíem què passaria, però hem tingut una onada de donacions i podem garantir totalment que cobrirem la campanya.

En donarem a 230 nens. Això és ben bé una xifra postcovid, ja que abans de la pandèmia n’eren un centenar o 120.

Sobretot han estat empreses molt grans que en algun cas han fet fins i tot vídeos explicatius per als seus empleats perquè entenguessin la campanya. També molts particulars, fruit de la feina de molts anys d’anar picant pedra, que dic jo. Al final ja ho saben de cada any i venen: “Què puc comprar, aquest any?”, ens preguntaven. I nosaltres els donàvem un cor desig.

La mainada que ens ha fet peticions ha demanat sobretot pilotes de futbol i també el joc del virus (un joc de taula familiar, amb cartes), que s’ha fet viral, valgui la redundància, suposo perquè a les escoles hi juguen molt. Quant a les donacions, ens n’han fet moltes de jocs de fusta, per manipular. En general, el que demanàvem nosaltres; és a dir, una joguina que no sigui bèl·lica ni sexista. No mirem que a una nena no se li doni una pilota ni que a un nen li correspongui una corda de saltar, toca el que toca. També hem demanat molt el joc familiar, que és una reivindicació nascuda precisament d’aquelles trobades que et deia abans. Van venir més de 70 famílies a jugar i va ser molt bonic perquè potser feia molt de temps que els nanos no s’asseien a compartir jocs amb adults. És una part del projecte que ens enorgulleix molt.

Cada any tenim uns deu joves de l’assemblea de la Garrotxa, un grup molt potent, que s’han encarregat d’anar als supermercats a demanar als clients que ens compressin jocs i també s’han cuidat d’organitzar els paquets. I de voluntaris adults, sis, que s’han implicat en diferents tasques. Normalment és gent que té vacances i les dedica a això. És d’admirar.

L’any abans de la covid vam deixar que els pares i mares entressin aquí [la seu de la Creu Roja a Olot] i triessin les joguines. Amb la còvid, és clar, no es va poder fer. Però per contra hem muntat l’Arbre dels Desitjos, que permet almenys que els nens puguin escollir. En definitiva, ens hem hagut d’adaptar a la realitat.