Es podien triar diversos temes: arquitectura i estils a Europa, personalitats europees i objectius europeus. Vaig escollir aquest últim: ensenyar la integració constant d’Europa.

Vaig dividir les monedes en tres grups. Les d’un, dos i cinc cèntims representen la posició d’Europa al món. Les de deu, vint i cinquanta cèntims són els estats membres del moment, encara sense integrar, un al costat de l’altre com un trencaclosques. Les d’un i dos euros mostren com els estats s’han apropat entre si formant el mapa tal com el coneixem ara. De petit, a gran. D’Europa com un punt al planeta a la Unió Europea dels estats membres.

El meu disseny era nítid, senzill, no gaire recarregat i amb una àmplia imatge dels valors nominals. Això és el més important d’una moneda.

No. La idea era evitar canviar el disseny cada vegada que algun estat membre s’hi integrés, o en marxés. Tot i això, he hagut de fer algunes adaptacions a petició de la UE.

Això es va disputar en una altra competició. Més tard, quan l’actual rei Felip [de Bèlgica] va ascendir al tron, vaig tenir l’oportunitat de dissenyar la cara nacional de Bèlgica i vaig fer servir la seva imatge.

Ha tingut dificultats, però és realment important i potencia la influència de la UE en l’economia mundial.

Porto efectiu a la cartera. Encara és un hàbit. Però, en funció de les circumstàncies, també uso la targeta de crèdit.

Les monedes tindran un paper menor, especialment entre la generació més jove, que veu més fàcil pagar amb la targeta de crèdit o el mòbil. Ara bé, les monedes d’euro no desapareixeran completament.

Les monedes d’un i dos cèntims deixaran de ser necessàries com a conseqüència, entre altres coses, de l’arrodoniment dels preus. Ho hem d’acceptar. Sempre tindran un lloc en conjunts commemoratius.