Salut

ALICIA REY

PRESIDENTA DEL COL·LEGI D’INFERMERS/ES DE GIRONA

“Hi ha un mal tracte que fa que molta gent abandoni”

“Estem molt esgotats, amb la sensació que ja no pots més; el professional infermer se sent maltractat”

“No se’ns escolta sobre com volem que sigui la nostra sanitat”

“Ens està costant molt perquè som infermeres i perquè som dones, segurament”

“Ara veurem si aquesta setmana s’estabilitza o no”

Més de 3.700 infermeres
El Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI) representa més de 3700 infermeres col·legiades en tot el territori gironí. Al capdavant, des del juny del 2018, hi ha Alicia Rey, que fa visible les demandes d’un col·lectiu molt afectat durant aquests dos anys de pandèmia.

Rey, a banda de ser la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres, treballa en una unitat de l’hospital de Figueres.

En quina situació es troben ara el col·lectiu i la pandèmia? Estan molt tensionats?
La tensió ara mateix és per la quantitat de baixes que tenim entre els professionals sanitaris. Als hospitals sempre les onades els han colpejat més o menys fort i ara ja es veu que és la primària qui té un col·lapse. Als hospitals tenim gent que ingressa, que es troba malament, majoritàriament no vacunats i alguns també vacunats, però en general són no vacunats i sí que estem intubant i portant gent a les UCI, però el problema que tenim als hospitals i la primària és quan els professionals són positius i s’han de fer cobertures. Quan una infermera té una baixa se l’ha de cobrir.
De quin percentatge d’infermeres afectades es tracta?
Deu ser cap a un 10%. És la mateixa corba que la població. Ha augmentat des de fa dues o tres setmanes i ara veurem si aquesta setmana s’estabilitza o no, de la mateixa manera que passa amb la corba de la població general. El que sí que està clar és que la gent no es contagia als hospitals, es contagia a fora. En la primera onada, quan no teníem recursos, EPI, ens contagiàvem a dins; ara no.
És a dir, es continua sense recanvi, falten professionals?
Les infermeres tenen una carrera de quatre anys, un grau, i ja fa anys que diem, abans de la pandèmia, que tindríem un problema perquè hi hauria moltes jubilacions i ja no es calculava que hi hagués un recanvi suficient. Això passa aquí a Girona però també a tot Catalunya i jo crec que també a tot l’Estat. Això s’ha de preveure amb temps, perquè l’única manera de solucionar-ho és que hi hagi més gent estudiant la carrera, i n’hi ha, aquest any sembla que s’obren places i hi haurà 600 infermeres més a les universitats públiques, però és clar, trigaran quatre anys.
A curt termini quina solució proposen per poder-ho cobrir?
A primària ja s’han fet situacions que són correctes, per exemple, introduir més professionals administratius perquè les tasques no les hagin de fer els professionals sanitaris, però la falta d’infermeres és un tema multifactorial, com ara que hi ha molta fugida de professionals. La segona cosa és que, en general, els professionals sanitaris no estem ben tractats però les infermeres, en particular, encara menys. Per exemple, som un grau i som els únics professionals que encara estem en un nivell A2, quan la resta de professionals de grau, qualsevol que treballa en un hospital o en un centre d’atenció primària, per exemple, un biòleg, un dietista és un A1. Hi ha una gran diferència salarial del sou base, hi ha un mal tracte que fa que molta gent també abandoni la professió. Si això hi afegeixes el que estem vivint ara amb la pandèmia... Estem molt esgotats, amb la sensació que ja no pots més. El professional infermer se sent maltractat.
És una professió vocacional.
Sí, estem aquí dia a dia, però hi ha molta gent que marxa. No està recompensat. Tampoc et tenen en compte moltes coses, no se’ns escolta sobre com volem que sigui la nostra sanitat, no estem reconeguts. Aquest nivell A1 no és només un tema econòmic, sinó també significa que tu puguis, per exemple, entrar a treballar a la Generalitat al Departament de Salut. Tampoc estan reconegudes les especialitats... Són una sèrie de coses que ja dius prou, reclamacions que estem cansats des de fa molts anys de repetir i que no aconseguim mai i, a més, ja són dos anys en una situació molt estressant. Llavors quina és la solució? Doncs tractar millor els professionals perquè no marxin. Hi ha gent que se’n va a treballar a una sabateria... Els és igual. No volen tenir aquest estrès. També la possibilitat de jubilar-se abans és una demanda. Si les infermeres es poden jubilar dos anys abans ho fan encara que perdin diners i més amb el que hem viscut, una situació complexa, difícil i dura físicament. És una demanda també que els professionals sanitaris puguin jubilar-se abans.
Hi ha un factor també de gènere a l’hora de no reconèixer la professió?
Per descomptat, ningú ho dubta. La professió d’infermera en pocs anys ha fet un canvi important en el tema universitari, de coneixements, però a l’hora de formar part de les decisions importants sanitàries no se la té en compte. Ni en l’aspecte macro ni en el micro. De directores assistencials infermeres n’hi ha poques, de directores de centres de primària n’hi ha, però molt poques. Ens està costat molt tot això, ens costa molt perquè som infermeres i perquè som dones, segurament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.