L’IPC dispara la discrepància entre sindicats i patronals

La inflació interanual a final del 2021 es va situar a Catalunya en un 6,1%, vuit dècimes més que al novembre i una taxa oblidada des de fa tres dècades. Amb tot, va quedar quatre dècimes per sota de la xifra estatal, que tanmateix va ser inferior al que predeia l’indicador avançat de l’institut estadístic espanyol, l’INE, i va ser del 6,5% en comptes del 6,7% previst. La dada anual, ja concretada, va recruar la discrepància entre patronals i sindicats sobre si s’ha de repercutir o no en els salaris.

Fa mesos que veus diferents expressen opinions dispars sobre com s’ha d’assumir aquest encariment de la vida. I si bé alguns economistes, com els de la Cambra de Comerç de Barcelona, van alertar que aplicar als convenis l’increment de l’IPC engegarà una espiral inflacionista, des dels sindicats no ho veuen igual i denuncien que el poder adquisitiu dels catalans s’ha reduït en un 6,2% en dotze anys.

CCOO recordava ahir que la inflació “no es pot contenir per la via dels salaris, sinó limitant els beneficis extraordinaris de les empreses”. Els representants sindicals van assenyalar que de moment les pujades en els convenis a Catalunya són d’una mitjana de l’1,6%, un fet que implica una pèrdua substantiva del poder adquisitiu dels treballadors, ja que és la meitat fins i tot de la mitjana anual de l’IPC, que va ser del 3,1%. Des d’UGT es va reclamar que cap conveni es firmi per sota de les previsions d’inflació, i que, com a mínim, s’hi inclogui una clàusula de revisió salarial si els preus continuen a l’alça.

Des del món patronal, en canvi, la visió és ben diferent. La CEOE considera que traslladar la inflació als salaris és un “risc per a la competitivitat” de l’economia. Els portaveus de l’associació empresarial creuen que part de la pujada de l’any passat es deu al fet que el 2020 els preus havien baixat molt a causa de la pandèmia i que per aquest motiu els increments ara semblen encara més intensos.

A més, la patronal està convençuda que tot plegat respon a una situació “transitòria”, generada, entre altres factors, per un augment del cost de les primeres matèries que consideren temporal i reversible.

Com ja fa mesos que s’està comprovant, l’energia és a l’arrel de la nova pujada de preus de consum, ja que, per exemple, l’electricitat es va disparar gairebé un 75% al llarg de l’any passat, mentre els carburants es van encarir un 24%. Per això, la rúbrica que més s’ha apujat és la de l’habitatge i els subministraments, que es van disparar un 20%, més amunt que el ja important creixement del 14,7% que registrava al novembre.