Música
VARVARA
PIANISTA RUSSA QUE ACTUARÀ A L’AUDITORI DE GIRONA EL 27 DE MARÇ
“Vull que la meva mare deixi de plorar”
Oferirà a l’Auditori un concert de ‘Danses barroques’ com a reconeixement a l’associació Societat Handeliana de Girona
Es declara en contra de la guerra, que només porta “llàgrimes i sofriment”
Varvara (Moscou, 1986), prestigiosa pianista russa que viu a Hamburg, fa anys, des que va destacar en els millors escenaris, que actua a Girona, sempre gràcies a Ibercamera. El diumenge 27 de març torna a l’Auditori per oferir un recital de Danses barroques , que vol ser un reconeixement a la Societat Handeliana de Girona, entitat que ha fet una feina silent però imprescindible a favor del compositor Georg Friedrich Händel.
Torna a Girona, on ja hi ha actuat més d’una vegada.
Oh, sí, Girona és un lloc molt especial per a mi. És la ciutat on vaig gravar el meu primer àlbum oficial amb la música de Händel. He estat aquí moltes vegades, i tornar sempre m’omple de plaer i gratitud.
Ve amb un programa dedicat a les ‘Danses barroques’.
Aquest concert se celebra en col·laboració amb la Societat Hqndeliana de Girona, així que Händel és, sens dubte, un element imprescindible en el programa. Pel que fa a Purcell, m’encanta la seva música i s’interpreta molt poc sovint –amb el piano modern, vull dir–. Crec que la combinació d’aquests dos compositors serà molt bonica i interessant.
Va fer el salt professional el 2012, quan va guanyar el prestigiós Concours Géza Anda. Han passat deu anys des d’aleshores. Com valora la seva carrera, ha complert els seus objectius?
He de reconèixer que mai m’ha agradat la paraula carrera i que mai l’he tingut com a objectiu principal. Sempre he volgut fer música, tocar a l’escenari, i puc afirmar que ho tinc tot! Tinc molta sort de tocar amb grans directors i conjunts, també com a solista. Puc produir la meva visió de la música a l’escenari, viure la vida que sempre he somiat. Tinc molta sort!
Un moment especial que li agrada recordar?
Qualsevol moment dels dos darrers anys...
Té una personalitat artística. Com es definiria?
Sempre soc justa. Si sento i entenc la música completament, tothom ho percep. Si no (les raons poden ser diverses), també ho noten. És el meu privilegi i la meva tortura alhora.
Amb la mirada posada en el futur actual, quines són les seves expectatives o esperances?
És ben senzill: vull que acabi aviat aquesta bogeria, que la meva mare deixi de plorar, que els meus amics tornin a somriure. Això és tot.
No deu ser fàcil actuar amb una guerra tan a prop.
No és gens fàcil, però crec que si deixem de tocar, tampoc hi ajudarà. En qualsevol cas, tothom és lliure de prendre la decisió que vulgui.
S’ha declarat antimilitarista i en contra de la guerra?
Soc absolutament antimilitarista, estic en contra de la guerra. Crec que la guerra és el pitjor que ens pot passar. La guerra no porta mai res, excepte sang, dolor, llàgrimes i sofriment. Crec que qualsevol persona normal així ho creu.
Com percep tot aquest horror?
Un malson sense fi. Una bogeria.
Està patint alguna mena de boicot per la seva nacionalitat russa? O, d’altra banda, alguna mena de pressió?
Per descomptat que no! Pressió... només per part meva.
Més que mai, les arts i la música són per guarir l’ànima?
Hi ha una gran escriptora russa, Liudmila Ulítskaia. Al començament d’aquesta guerra va dir que, com qualsevol cataclisme, la guerra porta sempre una gran explosió d’art, però seria millor viure sense ella. Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació. Un dels aspectes més importants de la música és el consol, i crec que ara la necessitem més que mai.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.