Des de l’Estat espanyol es vol presentar la nostra voluntat d’independència com quelcom il·legal, com un laberint que ens condueix a un buit insalvable on no ens espera el dret a una solució democràtica al conflicte. No s’ha abolit la llei mordassa ni els delictes de sedició i desobediència política, cosa que converteix en fictícia la normalitat política que asseguren que existeix. L’unionisme espanyol, el nacionalisme espanyol, ha decidit que s’ha d’invisibilitzar el món català amb tota mena de paranys i traves. El govern del regne d’Espanya sempre s’ha manifestat contra el dret de Catalunya a l’autodeterminació. No és cosa d’avui. Ve de molt abans.

Hem de dir als catalans que la història oficial d’Espanya és una fal·làcia, herència d’un passat dictatorial, el qual està obrint la porta del retorn. La Constitució de 1978 s’ha convertit en paper mullat que facilita implantar l’autoritarisme contra Catalunya, negant l’amnistia i l’autodeterminació que reclama el govern català. Pedro Sánchez no dissimula que té com a missió prioritària desactivar l’independentisme català. La mentida segueix essent la seva política preferida per enganyar l’opinió pública. Hem de fer front a la subversió democràtica que practiquen les dretes i ara també el socialisme espanyol.

L’extrema dreta espera que la democràcia faci fallida per imposar-se aprofitant la decepció de les dretes tradicionals i practicant l’antipolítica. El conflicte Catalunya/Espanya segueix per l’ambició espanyola de domini hegemònic tramès a la comunitat hispanoparlant de Catalunya que vota Vox, Cs, el PP i socialistes fent-los creure que la rebel·lia i la resistència dels catalans són una actitud colpista. No hi ha ni hi haurà treva amb Catalunya i se seguirà negant l’existència del poble català.

Hem de tenir clar que el procés democràtic no ha acabat, de manera que l’autodeterminació no és un projecte irrealitzable com pretén l’Estat. Catalunya ha de voler obtenir reconeixement com a subjecte polític, jurídic i sobirà. Ens cal seguir defensant la identitat nacional de Catalunya amb més força davant l’actual model d’imperi de la llei que esgrimeix l’Estat contra les reivindicacions catalanes, negant el dret a la secessió previst en el dret internacional. Faran inviable la democràcia a Catalunya si els convé. Saben que la democràcia és vulnerable i no volen que sigui el nostre camí per fer una nació lliure de lligams amb el regne d’Espanya.

Autodeterminació i unilateralitat són dues vies que només en una societat pacífica són possibles en funció de les relacions entre la nació que reclama la independència i l’Estat predecessor. La taula de diàleg ha sigut una fal·làcia, una farsa democràtica per guanyar temps i cansar l’independentisme. S’ha fet tots els possibles per desprestigiar els seus promotors catalans perquè l’agenda del govern espanyol és ben diferent: autonomia i res més. Hem de decidir el que volem ser, si residuals o independents, i ser massivament conseqüents amb la decisió, en lloc de delegar a uns quants polítics perquè resolguin les diferències amb l’Estat. A més de sortir al carrer a protestar i afirmar que som una nació, hem de sortir per construir la república catalana.

Volem república perquè cal exigir transparència de la gestió pública, democràcia i llibertats, respecte a la diversitat, i més ara que no existeixen majories absolutes a cap parlament. La independència és natural en la via pacífica i democràtica, que la converteix en un repte i un camí irreversible com a dret irrenunciable. Pels catalans, però, el futur és la independència sota la forma republicana.