Serveis

CARLES MALLART

ANTIC DIRECTOR DE LA CONCESSIONÀRIA D’AIGÜES REC MADRAL

“Maçanet farà el que a Rec Madral no han visat”

L’empresa està pendent del procés del municipi per recuperar la concessió a Residencial Park

Subratlla les traves

Director de l’empresa hídrica Rec Madral des del 1983 fins al 2017, quan es va jubilar. Va gestionar el subministrament d’aigua en urbanitzacions de Vidreres, Lloret, Caldes, Llagostera i Maçanet, on perviu la polèmica per la municipalització de la xarxa a Residencial Park. Des de la jubilació, i presidint dues fundacions, continua defensant l’empresa.

L’Ajuntament de Maçanet tira endavant la municipalització del servei que presten a Residencial Park?
No en tenim ni idea, però la concessió de facto continua vigent avui [ahir, per al lector]. Dependrà del ritme que hi doni l’Ajuntament i les decisions del jurat d’expropiació. Poden ser sis mesos, o dos anys i mig. La companyia tampoc hi posarà traves, més enllà de reclamar compensacions justes.
Què en pensa, d’aquest procés, iniciat ja fa quatre anys?
No vull entrar en crítiques, però tinc discrepàncies, i el temps dirà si tinc o no raó. En els darrers anys s’han fet tràmits públics d’esquena a Rec Madral, cosa poc recomanable en un subministrament tan complex, amb aigua amb molta càrrega de ferro o manganès. L’empresa ha reclamat que, si s’optava per la municipalització, es fes dins de la normativa, amb diàleg i negociació. Però cap dels tres conceptes hi ha estat present.
A què es refereix, amb tràmits “d’esquena”?
A la negativa de l’ACA a la construcció de la potabilitzadora d’ozó que es va projectar el 2016, per exemple. Encara esperen el permís d’obres, o que l’Ajuntament argumentés que es podia esmenar, per exemple, elevar-ne l’alçada. Però hi havia garantia per escrit que eliminaria el 100% de metall a l’aigua. Ara ningú se’n recorda i diuen que l’empresa no ha invertit. O bé amb l’accés als pous, on es reclama una obra que depèn d’Adif i amb un camí privat alternatiu tallat pel propietari, el senyor Antoni Trinxeria, que diu que el dia que l’Ajuntament li ho demani, tornarà a obrir. Mentrestant, el contenciós no autoritza cautelarment que s’obri i les bombes continuen en risc de col·lapse si no es poden netejar.
Si es consuma la municipalització, tenen dret a indemnització?
Hi ha una reclamació presentada per pèrdues acumulades, infraestructures pendents d’amortitzar, i l’edifici de serveis, o els terrenys dels equips. Qui ho assumeixi, que podria ser l’Ajuntament, una nova filial o una gran empresa del sector, també hauria de subrogar el personal. Però hi ha diverses reclamacions al jutjat, per posar-ne un altre exemple, també, perquè la comissió de preus de la Generalitat ha denegat cinc revisions de tarifes, un cas insòlit a Catalunya. I també Residencial Park, on la factura elèctrica de les bombes s’ha triplicat de 250.000 a 750.000 euros anuals.
Quin escenari queda si es consuma el tràmit?
La instal·lació actual funciona, i suposo que l’Ajuntament no tindrà cap problema per rebre els visats que Rec Madral no ha rebut.
Com es presenta l’estiu a la urbanització?
Pot passar de tot. No es pateix pel nivell freàtic, però si el bombament s’embossa, hi pot haver problemes. El futur és negre, perquè també hi ha el problema de les ocupacions professionals i el negoci de la marihuana, amb més de 150 plantacions en finques, i això encara complica més la normalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.