Opinió

Sense vocacions científiques, país de serveis

Els governs de molts països han intentat incrementar el nombre d’estudiants que cursen i es graduen en aquests professions. Fa anys que molts d’aquests països van adoptar mesures i programes de promoció i foment d’aquests estudis

És ben sabut que l’economia del coneixement requereix, i cada vegada en requerirà més, professionals amb formació vinculada a les matèries STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), preferiblement formacions transversals.

Segons un article de Montse Álvarez, de la Fundació CYD, les dades del 2019 per al conjunt dels 27 països de la Unió Europea, extretes d’Eurostat, mostren que només el 25,8% dels graduats universitaris ho eren en titulacions STEM. El país líder va ser Alemanya, amb un 36,9% dels graduats. A Espanya van ser menys del 20% i, a Catalunya, segons dades de la Generalitat, el curs 2019/20 van ser el 22,47%. Pel que fa al nombre de titulats STEM per cada 1.000 joves d’entre 20 i 29 anys, a la Unió Europea eren 17,4. No disposo de dades homogènies per poder donar el valor de Catalunya, encara que un valor aproximat estaria al voltant dels 13.

A Catalunya, el percentatge d’alumnes de nou ingrés en graus STEM, des del curs 2015/16 fins al curs 2019/20, era de gairebé del 24%.

Els governs de molts països han intentat incrementar el nombre d’estudiants que cursen i es graduen en aquestes professions i, de fet, fa uns anys molts d’aquests països van adoptar mesures i programes de promoció i foment d’aquests estudis.

A Catalunya, el 2016, el govern va aprovar el “Programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves”, el 2018 el “Programa d’innovació pedagògica STEAMcat” (la A correspon a la introducció de les arts) i, finalment, el 2019 el “Pla STEMcat, d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques”.

És aviat per disposar d’indicadors sobre els efectes d’aquestes mesures. Els indicadors finals no són altres que el nombre estudiants que es matriculen en aquests ensenyaments i els que completen els estudis.

És interessant conèixer quina és la situació dels candidats a futurs estudiants universitaris, i és bo saber que, més del 70% dels estudiants de 15 anys tenen una opinió positiva sobre les matèries assimilables a les STEM, segons l’informe Anàlisi del context de l’alumnat de quart d’ESO. Curs 2020/21, com a resposta a la pregunta “indica el teu grau d’acord amb les afirmacions següents: m’interessen, m’esforço i considero importants els continguts d’aquesta matèria”, els resultats no són gaire diferents als d’altres assignatures, però les notes mitjanes STEM són inferiors.

També podem observar els resultats de l’Informe PISA (“Programa per a l’avaluació internacional d’estudiants”), que cada tres anys fa una comparativa internacional que permet saber en quin grau els estudiants de 15 anys han adquirit coneixements i habilitats essencials per a la participació en la societat.

El 2018, en matemàtiques, davant els 591 punts que van obtenir els alumnes xinesos, els catalans en van obtenir 490 i la mitjana de la Unió Europea va ser de 494 (Estònia, líder de la UE, en va obtenir 523). En competències científiques, davant dels 590 punts de la Xina, Catalunya en va obtenir 489, igual que la mitjana de la Unió Europea, i Estònia (també al capdavant de la UE), 530.

Aquestes dades, millorables, no són explicatives de la manca de vocació pels ensenyaments STEM. En conjunt, no fan altra cosa que posar de manifest que, si bé tenim dèficits educatius, estem en unes condicions homologables amb regions altament competitives. El risc, però, és que si no aconseguim més vocacions, no passarem de ser un país de serveis amb poc valor afegit.

Hauríem d’intentar respondre què impulsa les vocacions de caràcter científic. Podríem especular molt, però les resumiria en motivació generada a l’escola i perspectives de guanys econòmics. M’agradaria afegir-hi una motivació extraescolar, que s’hauria de generar a través del sistema públic. La motivació de l’escola no és res més que la de mestres i professors capaços de transmetre, perquè realment la senten, la passió per la matèria. A mi, com a altres companys del batxillerat, em va passar amb la química. La motivació econòmica no sembla que a Catalunya sigui gaire significativa. Qualsevol lloc poc qualificat de l’administració pública està més ben remunerat que el d’una persona que ocupi un lloc en una feina STEM. S’ha de tenir passió per voler dedicar-s’hi.

Una feina intensa de motivació extraacadèmica és fàcil si des de l’administració pública es posen eines, com ara la televisió pública, però també premis, tallers i activitats, que ja es fan però que tenen un abast i un nombre massa limitat. Són tres reptes per al govern. Recerca i Universitats hi té molt a dir.

Impuls

El 17 de setembre del 2019, el govern va aprovar el Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques amb els objectius següents: a) Incrementar el nombre de graduats en estudis STEM. b) Incrementar la proporció de dones en els estudis STEM. c) Millorar les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques en l’educació obligatòria. d) Millorar l’orientació personal, acadèmica i professional a través de programes de coordinació entre les empreses i el sistema educatiu. e) Transmetre el valor social de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.