És un adjectiu que es fa servir molt. L’ésser humà necessita fer calaixos per ordenar les coses i explicar-se la realitat. Aquesta paraula li va molt bé quan li costa posar-ho en un calaix determinat, difícil de catalogar. Però sí, me’n considero i no em fa res, perquè és cert que tinc molts interessos i diferents.

Feia molt temps que volia fer un àlbum pop, per molts motius. Un d’ells és perquè sempre he escrit cançons pop per a altres, per encàrrec. Mai m’havia permès el plaer de compondre un disc complet per a mi. També perquè tenia ganes d’explicar una sèrie d’històries, condensar la realitat a través d’un món molt surrealista amb l’imaginari que tinc. El pop s’ajustava bé a aquesta necessitat, de com veig la vida i la mort.

No el definiria com a tal, perquè sí que hi ha molt d’amor però també molt de mort. Hi ha amors poc habituals, com a la primera cançó, Amor còsmic, on hi ha un amor col·lectiu, una orgia on a tothom li surten ales i entrem en un bucle de felicitat col·lectiva; o com a Amalia, que dona nom a l’àlbum, l’amor a l’àvia un cop traspassada; i l’amor a l’abraçada a un desconegut Let me hug you once again. Jo per tu és la gran cançó d’amor del disc, però amb totes les seves contradiccions. Amor sí, però no com sol ser definit per l’amor romàntic habitual.

Cantar era un dels reptes del disc i de la meva vida. Sempre m’ha agradat molt i ho havia fet a l’hora de compondre, però mai m’havia gravat. He dirigit, he tocat el piano, el tible, he compost, però cantar encara no ho havia fet. Era una manera més de buscar la frescor en aquest art que em mou. Ha estat tot un viatge i una experiència extraordinaris. La vida per a mi és un joc i he vingut a jugar fort. I la música és una gran manera de fer-ho, en aquest gran joc que és la vida.

La riquesa de lèxic i vocabulari de les llengües és brutal i et permet escriure lletres diferents en una llengua o una altra. Quan ho faig en castellà no em surt el mateix que en anglès, ni al revés. Perquè el lèxic és diferent i et porta per camins diferents a l’hora d’explicar una cosa. I per l’altra, tímbricament, els idiomes tenen una música intrínseca a les paraules de cada idioma i ha estat interessant explorar-ho.

Te podria noms concrets, com Coldplay, The Weeckend, Cardi B, Keane, referents del pop. Però és impossible de referents concrets aquí, es un pop simfonic, epic, que beu del meu amor per la música de John Williams. La manera d’orquestrar o teixir una cançó poden ser molt semblants.

Quan vaig fer el disc tenia clar que Perfums de nit havia de ser el single, perquè sintetitza tot el disc. Quan el tenia acabat, de nit, un dia em vaig aixecar com un llamp i vaig escriure d’una tirada de dalt a baix Jo per tu. Això vol dir que ja la tenia fabricada a dins; és l’altre single del disc. Amb No tinc res em va passar quelcom semblant: dualitat entre allò èpic i eufòric i allò petit, tenir un mot i poder escriure cançons d’amor i d’oblit. Senyor extraterrestre: surrealisme i crítica social, amb un rotllo volgudament ballable que no va en consonància del tot amb la lletra. I just wanna be with you: una cançó que evoca frescor, cales del cap de Creus, sal de mar, que condensa la felicitat dels estius amb els meus amics fent un arròs. La quinta de medianoche té un rotllo vintage que vaig compondre quan era a Los Angeles confinat veient Stranger Things.

He acabat de fer la banda sonora d’un film de terror, La niña de la comunión, i estic component la música de dos documentals, un d’ells realitzat per un director amb qui ja havia treballat i l’altre és un somni fet realitat, un regal caigut del cel! Dirigiré la cobla de l’Esmuc, que és com tornar a casa, al lloc on vaig formar-me. Oferiré concerts propers d’aquest disc al Planestiueja’t i al Festival Portalblau amb la Gio Simphonia. I a finals d’any trauré un nou disc de piano i electrònica, Pianitation. També estic enllestint una novel·la de ciència-ficció sobre una Catalunya independent.