Gran angular

L’FP dual vol més pimes

La nova normativa educativa aspira a ampliar el nombre d’empreses que participen en la formació d’alumnes en pràctiques. Ara com ara, ho fan principalment grans firmes

Les companyies han de saber que la formació és una inversió
raúl lópez
upc
Fins ara, el model educatiu no s’havia adaptat al nostre teixit productiu
montse blanes
experta en fp

Mónica Gutiérrez va començar a fer les pràctiques d’administrativa fa dinou anys a VI Serveis, un taller de reparació de vehicle industrial, i allà es va quedar després de formar-se. Avui dia és directora de postvenda i sòcia d’un taller que s’ha convertit en una de les principals firmes de reparació de vehicles elèctrics de casa nostra. De fet, per les seves instal·lacions passen el 70% de la flota de mobilitat urbana de Barcelona i, a més, són servei oficial dels principals fabricants d’autobusos elèctrics. El taller ocupa quaranta persones, de les quals quasi la meitat venen de l’FP dual. Van començar a treballar en el vehicle elèctric l’any 2015, quan l’Ajuntament de Barcelona va entrar en una prova pilot de mobilitat sostenible amb ajuts europeus. “No sabíem on contractar perfils tècnics, perquè a penes existia el vehicle elèctric, i vam entendre que els havíem de formar nosaltres”, explica Antonio Agüera, director general de VI Serveis. Així que van trobar en l’FP dual la via per poder desenvolupar una plantilla tècnica ben formada. Des d’aleshores, han creat convenis amb el centre educatiu Ceir, Monlau i la Mercè. “Per a nosaltres, participar en l’FP dual és una inversió, i ho fem amb la voluntat que els estudiants que s’incorporin acabin la formació. Cada becari té el seu pla de carrera dins la companyia”, diu Gutiérrez.

Aquesta empresa és encara de les poques companyies de dimensió reduïda que formen a les seves instal·lacions alumnes provinents de l’FP dual. Aquest model està dissenyat perquè l’alumne rebi una part de l’educació al centre de formació professional i l’altra mitjançant les activitats formatives i productives a l’empresa. La col·laboració entre el centre i l’empresa es formalitza mitjançant un conveni de col·laboració amb empreses de diferents sectors.

A partir de setembre s’ha de començar a desplegar la nova normativa d’aquest model formatiu. Una nova ordenació que va aprovar el govern central el mes de març passat i que aspira a superar una assignatura pendent: la poca presència de la pime en el sistema educatiu.

Ara com ara, segons un estudi del Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI), la majoria de les empreses que tenen convenis amb centres educatius d’FP dual són companyies de dimensions grans. Incorporar un estudiant en pràctiques requereix destinar temps, recursos humans i econòmics per part de l’empresa i, per tant, s’acaba convertint en una barrera d’accés per a companyies de menys dimensions, amb menys disponibilitat.

Montse Blanes, directora d’institut, experta en FP i mercat laboral, confirmava en una jornada celebrada al Palau Macaya de la Fundació la Caixa que fins ara l’FP dual no s’ha adaptat al teixit productiu format principalment per pimes i micropimes, i que encara està per veure si la nova FP dual aconseguirà captivar aquest perfil d’empresa.

Poc èxit.

El cas és que l’FP dual es va incorporar a Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, justament ara fa deu anys, seguint el reeixit model de països com Àustria i Alemanya, on la comunicació entre el teixit productiu i el sistema educatiu ha estat tradicionalment més fluida i les dades d’atur juvenil, menys de la meitat que a Catalunya. El model d’FP dual, aquí no ha acabat d’arrancar; de fet, una dècada després, a penes el 6% del total d’estudiants matriculats a Catalunya ho estan en la modalitat dual. De tot l’Estat, la xifra de percentatge més alta la té Navarra, amb un 11%.

La recent aprovada llei aspira a donar volada a un model en què l’estada de formació a l’empresa s’incrementa considerablement, en passar del 30% actual a un mínim del 35%. De fet, tota l’FP passa a ser dual, però amb dues modalitats diferenciades (general o intensiva), segons el temps de formació que es fa a l’empresa i deixa de fer-se al centre educatiu (un mínim del 20% o un mínim del 35%, respectivament).

L’altra modificació més destacada és que l’estada de l’alumne a l’empresa sempre ha de ser remunerada, o bé amb la modalitat de contracte, o bé de beca. I aquesta novetat és també interpretada com un nou coll d’ampolla per a les companyies de menys dimensió i, per tant, de menys capacitat financera, per a les quals formar estudiants es pot interpretar com un esforç extra.

Amb el teixit industrial que tenim caldrà, però, buscar solucions creatives i no esperar que s’incrementi la implicació de l’empresa en un model formatiu per voluntarisme. En països com Alemanya, per exemple, són les cambres de comerç les que assumeixen gran part de la gestió i remuneració dels estudiants en pràctiques. Samuel Bentolila, investigador en el CEMFI en economia laboral, fa altres propostes (vegeu l’entrevista adjunta).

“Les empreses han de ser conscients que la formació no és una despesa, sinó una inversió, i han d’estar disposades a ensenyar i no veure-ho com una via per aconseguir mà d’obra barata”, recomanava Raúl López Sánchez, professor de l’UPC i expert en FP dual.

De fet, en aquest sistema hi ha una figura clau de la qual depèn, en part, l’èxit del procés educatiu compartit, és el del tutor al centre educatiu i el de l’empresa. “Han de tenir unes habilitats de tracte amb els alumnes i, per tant, necessiten una formació específica que sovint no tenen”, afegeix López.

Reticents.

El fet de traslladar gran part de la formació del centre educatiu a l’empresa ha estat molt mal rebut per part del professorat. Des de la USTEC, el sindicat de professors de secundària, ho interpreten com una privatització de l’educació i una excusa de l’administració per no recuperar la inversió perduda en educació. “Ara com ara, els tutors dels centres educatius han de fer un esforç extra, sovint fora de l’horari laboral, per afavorir la interacció amb les empreses, i és imprescindible que l’administració hi destini més recursos i no que vegi les hores a l’empresa com una via d’estalvi”, recomana López.

L’FP dual necessita molta pedagogia per traslladar a l’empresa, als estudiants i a l’administració els beneficis que comporta. “Incorporar jovent en formació suposa aportar a les empreses mirades fresques que donen molt valor a les organitzacions”, explica Montse Blanes.

Ho saben bé a VI Serveis, on s’han organitzat internament de manera que treballen plegats un perfil de becari i acabat de titular amb un empleat de més trajectòria a la companyia. “Afavorim que el coneixement del jovent arribi als sèniors de manera pràctica i que aquests els traslladin la seva manera de treballar, gairebé artesanal, que han adquirit amb els anys”, explica Mónica Gutiérrez.

LES XIFRES

330
centres educatius
públics de Catalunya ofereixen alguna família de formació professional dual.
20%
de retenció
de talent per part de les empreses quan aquest talent prové de l’FP dual.
35%
de temps de formació
a l’empresa, ja que la nova normativa d’FP dual augmenta el còmput d’hores respecte al total de formació que s’ha de dur a terme a les organitzacions empresarials.
6%
d’alumnes matriculats
a Catalunya respecte al conjunt d’estudiants matriculats s’estan formant a través del model d’FP dual.
6.000
firmes,
entre entitats i empreses catalanes, han fet algun conveni de col·laboració amb l’FP dual en els darrers deu anys.

“Les empreses es poden agrupar per pagar beques”

a.p

Samuel Bentolila és investigador del Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI), on ha dut a terme diferents estudis sobre l’ocupabilitat de l’FP dual. A finals de maig, va participar en una jornada sobre aquest model educatiu al Palau Macaya de la Fundació la Caixa.

En països com Àustria i Alemanya, com condiciona la forta tradició en l’FP dual la baixa taxa d’atur juvenil. Hi ha una relació directa?
Més que una relació directa, jo diria que hi ha una correlació. El que és evident és que l’FP dual ajuda a la inserció dels joves. El que nosaltres hem observat és que els alumnes de dual tenen més bons salaris i s’incorporen més ràpidament al mercat laboral.
El percentatge d’alumnes matriculats en FP dual és d’un 5% a Catalunya. La baixa implementació és un tema de poca oferta o de poca demanda?
Que quedi clar que és una especulació, perquè no es fan públiques les dades concretes, però crec que els centres no han tingut interès a augmentar l’oferta de dual perquè tenen dubtes que el temps de formació als centres productius sigui efectiu.
Hi ha una altra preocupació que han denunciat des del sindicat de professors, que és el que anomenen la privatització del model educatiu.
Hi ha hagut dues vies. D’una banda, perquè s’ha traslladat a certs centres educatius privats, tot i que la primacia de la dual la continuen tenint els centres públics. De l’altra, la formació es redueix als centres en favor de les empreses i institucions i, per tant, sorgeix el temor que es retalli la demanda de professorat. Però l’administració ha de ser conscient que mentre l’alumne s’està formant a l’empresa es continuen necessitant professors als centres, ja que la llei demana més interacció.
Pimes i micropimes són les que menys han participat en l’FP dual. Com es podria resoldre?
Han participat poc perquè a banda de la barrera de trobar un tutor hi ha la de pagar a l’estudiant, i no és un tema trivial. Les empreses es podrien associar per assumir entre totes el cost de la formació dels alumnes en pràctiques. I les administracions també podrien oferir subvencions per pagar els becats de micropimes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.