Política

Majoria macronista en joc

El president francès reelegit necessita obtenir 289 diputats amb els seus socis per no dependre de tercers

L’esquerra espera guanyar el màxim d’escons en la segona volta per condicionar la política del govern

L’Assemblea francesa torna a despertar interès després de dues dècades de perdre cada cop més protagonisme, i sobretot els últims cinc anys, amb la presidència absoluta d’Emmanuel Macron. La virtut que se li pot atribuir a l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, a falta d’imposar-se com a nou primer ministre com ell pretén, és haver reparlamentaritzat la vida política del país fent de la segona volta de les legislatives d’avui un torcebraç amb Macron perquè no aconsegueixi novament aquesta majoria absoluta ni amb els seus socis de govern. Un canvi d’escenari per al president reelegit, perquè, llavors, es veurà obligat a pactar les futures lleis enfront d’una oposició que li marcarà el terreny.

L’escrutini majoritari a dues voltes, amb un sol guanyador per circumscripció, afavoreix que un partit o plataforma s’acabi imposant per sobre dels altres si posseeix més reserves de vots de la primera ronda. I aquest és el cas per a la coalició presidencial Ensemble, sumant-hi el MoDem centrista de François Bayrou i l’Horitzons liberal de l’exprimer ministre macronista Édouard Philippe. Perquè tots plegats es beneficien de les veus de la dreta parlamentària d’Els Republicans, que han vist com quedaven eliminats bona part dels seus candidats. En canvi, la mélenchonista Nova Unió Popular, Ecològica i Social (Nupes), malgrat reunir els grans partits d’esquerra, no disposa de gaires reserves de vots més i només pot esperar que els seus seguidors s’abstinguin menys que diumenge passat.

Així, els últims sondejos atorguen a la plataforma presidencial entre 180 i 210 escons, quan la majoria absoluta se situa en 289. Per tant, s’estarà pendent fins a l’últim minut d’un recompte que posarà a prova els nervis d’uns i altres. Una cosa que contrasta amb els més de 300 escons que va obtenir per si sola La República en Marxa de Macron fa cinc anys, a més de la cinquantena, per la seva banda, del MoDem. L’actual debilitat del president ja prové de la seva dependència de Bayrou i Philippe.

Pel seu cantó, la Nupes pot aspirar a sumar entre 180 i 210 diputats, amb un centenar directament per a la França Insubmissa de Mélenchon que el converteix, de facto, en el cap de l’oposició tot i no haver-se representat a la seva circumscripció de Marsella. El 2017, només eren 17 insubmisos a l’Assemblea. Mentre que els socialistes, ecologistes i comunistes poden conservar o crear un grup propi. Només vuit dissidents socialistes a la coalició mélenchonista s’han qualificat per a la segona volta.

En aquest repartiment de l’hemicicle, i tot i que la dreta d’Els Republicans deixi de ser la força d’oposició, perquè només se’ls pronostica entre 40 i 65 escons, curiosament es pot convertir en el partit clau de la pròxima legislatura si Macron no assoleix la majoria absoluta i els necessita per aprovar les lleis. Simultàniament, al Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen se li preveu entre 20 i 40 diputats, que permetrà per primer cop des del 1986 a una formació d’extrema dreta formar grup propi.

Tenint en compte la reconfiguració del paisatge polític francès, els anomenats fronts republicans contra la ultradreta estan saltant pels aires. Quan Mélenchon demana no donar cap vot a les presidencials a Le Pen sense citar explícitament fer-ho per Macron, ja juga amb l’ambigüitat. I, ara, Macron ha fet el mateix quan, per boca de la seva primera ministra, Élisabeth Borne, es dona una consigna semblant i estudiar “cas per cas” els candidats de la Nupes contra els lepenistes amb el sobreentès que els més propers a Mélenchon no mereixen la butlleta. El que es dibuixa, més aviat, són fronts anti-Macron i anti-Mélenchon.

En aquest context, Macron va decidir que la seva esperada visita a Kíiv des que va començar la guerra a Ucraïna el 26 de febrer, també com a president semestral de la Unió Europea, fos aquesta mateixa setmana de final de campanya. Una manera d’evidenciar la tebior de Mélenchon amb règims com el de Putin però que també li ha valgut ser criticat per haver escollit aquest precís moment.

Duels amb lepenistes a la Catalunya Nord

A la Catalunya del Nord, la inquietud és que les quatre candidates ultradretanes del RN, que van encapçalar les quatre circumscripcions en la primera volta, es converteixin en diputades. Fa cinc anys, només va ser Louis Aliot, que va deixar l’escó al convertir-se en alcalde de Perpinyà. Precisament, és ell qui ha escollit aquestes aspirants del seu equip de govern: Sophie Blanc, Anaïs Sabatini, Sandrine Dogor-Such i Michèle Martinez. Enfront seu, tenen el diputat macronista Romain Grau, que podria revertir la tendència; la també macronista Frédérique Lis, en una posició molt més incòmoda; la insubmisa Nathalie Cullel, cos a cos amb la seva rival, i l’altre diputant macronista sortint Sébastien Cazenove, en un duel força incert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.