Jo hi he nascut, a l’hotel. Amb la meva germana, que no s’ha quedat a l’hotel, als set anys ja rentàvem plats i coberts i plegàvem roba. Recordo que als estius el meu millor amic em venia a buscar per anar a jugar i la mare sempre li deia que no podia sortir fins que hagués acabat el que estava fent. El meu amic, i això m’ho va recordar en el meu casament, per tenir més estona per jugar m’ajudava cada dia amb el que estigués fent.

Al principi, el nostre client era el turista anglès. Si portava 200 lliures no parava fins que s’ho havia gastat tot. Bevia molt i el bar no parava en tota la nit, i sempre hi havien coses. Nosaltres vam notar molta diferència quan va començar a venir el turista espanyol i el francès.

Hi ha ciclista que ve sol, però també n’hi n’ha molts que venen amb la família. Això ens va obligar a adaptar l’hotel i a fer una piscina petita per als nens, fer un miniclub, un parc infantil i canviar baranes, entre altres coses, i evidentment adaptar un espai per guardar-hi les bicicletes. També tenim jubilats i els fem espectacles i ball cada dia. Tenim clients tot l’any.

No gaire. Tenim obert tot l’any, i tot i que a l’estiu contractem més gent i també ens hem trobat amb alguna jubilació, fins ara no hem tingut gaires problemes.

Molt bé, i amb molta ocupació. Això no vol dir que per culpa dels increments de preus tinguem beneficis.