Els autònoms tindran ara 15 trams entre 200 i 590 euros
El nou règim pactat es desplega fins al 2025 i fa que passin a cotitzar en funció del que guanyen, com els assalariats
Es pot saltar de tram cada dos mesos
La quota mínima és ara de 294 euros
Una revolució acordada per consens entre tots els actors. Amb un retard de dues setmanes respecte del 30 de juny, la data amb la qual s’havia compromès davant Brussel·les a aprovar la reforma en el marc del pla de recuperació, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i les organitzacions d’autònoms van subscriure ahir l’acord que revoluciona el model de cotització dels treballadors per compte propi. Mentre que amb l’actual model el 80% dels autònoms acaba cotitzant per la base mínima, la qual cosa desemboca en menys prestacions i desequilibra el sistema, amb el sistema nou, que serà progressiu entre el 2023 i el 2025, el treballador per compte propi passarà a cotitzar en funció del que guanya, com fan els assalariats, amb una quota mínima que es va reduint (230 el 2023, 225 el 2024 i 200 el 2025) per a aquells que tinguin un rendiment net (la diferència entre ingressos i despeses deduïbles) per sota dels 670 euros al mes. Els que tenen guanys més elevats (per sobre dels 6.000 euros), això sí, a partir d’ara pagaran més a la Seguretat Social: 500 euros el 2023, 530 euros el 2024 i 590 euros el 2025.
La reforma del RETA (règim especial de treballadors autònoms) neix beneïda pel ministre Escrivá –que ha hagut de recular sobre el pla inicial per acontentar les parts–, ATA (lligada a la patronal CEOE), UPTA (vinculada a UGT) i Uatae (pròxima a CCOO). “Hem acordat un calendari de tres anys”, va exposar Escrivá, que el 2025 –ell o bé el substitut, perquè el desembre del 2023 hi haurà eleccions estatals– es tornarà a trobar amb els agents socials i les associacions d’autònoms per avaluar l’evolució del sistema i pactar els trams següents per al següent trienni, la qual cosa es repetirà el 2028 fins a la fi d’un període transitori que està fixada el 2032.
El tram baix: 1,3 milions
El sistema vol ser flexible i permetrà a cada autònom saltar de tram en funció dels seus ingressos reals, i la Seguretat Social haurà de permetre fer canvis en la base de cotització cada dos mesos per facilitar l’adaptació a la marxa de l’economia. Entre els més de tres milions d’autònoms que hi ha a tot l’Estat, 1,3 milions de treballadors se situen ara en el tram més baix amb uns ingressos de menys de 670 euros al mes. La reforma serà per a ells un baló d’oxigen, perquè està pensada perquè els que menys guanyen no hagin de cotitzar tant i la quota mínima a pagar abans d’aquest acord era actualment de 294 euros al mes (377 euros en el cas dels autònoms societaris). “La introducció d’un règim nou, com s’ha fet en el passat, requereix un procés molt gradual per permetre l’adaptació dels autònoms i de la mateixa administració”, argumenta Escrivá després de firmar un acord que se li resistia des de l’1 de juny en què es va donar gairebé per fet.
Vigilància sobre el tram
Tot i que la iniciativa és del treballador a l’hora d’adaptar la cotització al rendiment, la Seguretat Social no serà un actor passiu i vigilarà l’evolució de les cotitzacions de tots fins al punt de poder exigir el pagament de la diferència en cas que un treballador tingui uns ingressos superiors al tram pel qual està cotitzant. Per a qui inicia una activitat es manté la tarifa plana de 70 euros al mes durant els dos primers anys.
L’atur dels autònoms
A més de l’ordenació de quinze trams, l’acord social també millora l’escut de protecció pel cessament d’activitat o atur dels autònoms pel clam d’UPTA i UATAE que una cotització més justa anés acompanyada també de prestacions més justes. Per al cessament d’activitat n’hi haurà prou amb el 60% de reducció a la totalitat de la plantilla o bé la suspensió dels contractes del 60% de la plantilla (davant el 75% que s’exigia ara), i s’elimina el requisit d’haver cotitzat els dotze mesos anteriors de forma ininterrompuda per accedir l’atur de l’autònom (ara s’exigeix haver cotitzat almenys 12 mesos en els últims 24 meses) i s’elimina el punt de no haver complert l’edat ordinària de jubilació en el cas del cessament d’activitat temporal o parcial.
El president d’ATA, Lorenzo Amor, inicialment reticent a l’elevació de la base màxima, va recordar que albirar un acord ara fa un any era “una hipòtesi o una entelèquia” i va lloar conquestes com ara les bonificacions per a mares treballadores per atenció de fills menors de dotze anys, per familiar col·laborador agrari o per cura de menor afectat per càncer o malaltia greu. La secretària general d’Uatae, María José Landaburu, valorava que es flexibilitzi l’accés al cessament d’activitat i que es prevegin “situacions d’excepcionalitat” tot convertint aquesta prestació en anàloga dels ERTO cíclics i sectorials que ja existeixen en el cas dels assalariats.
LA XIFRA
Al Consell de Ministres del dia 26
El nou model de cotització dels autònoms fins al 2025 es concretarà en un decret llei que s’aprovarà en el pròxim Consell de Ministres del 26 de juliol, el penúltim del curs polític abans de l’estiu.
Abans de la conversió del nou acord en decret, aquest matí el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivà, compareixerà al Congrés davant la comissió parlamentària del Pacte de Toledo per detallar als grups l’acord que el govern de Pedro Sánchez té intenció de tramitar com a projecte de llei amb posterioritat a la seva convalidació pel ple del Congrés.
La transversalitat de l’acord –des d’ATA (lligada a la CEOE) a Uatae (pròxima a CCOO)– no fa albirar grans dificultats en l’aprovació, però el Senat ha ofert al govern l’avís que no es pot refiar. Si bé dimarts havia d’aprovar-se definitivament la llei del només sí és sí, el PP va jugar al filibusterisme i va votar al Senat una esmena de Junts –que canvia una sola lletra, “forçoses” per “forçosos”– i ha fet que la llei hagi de tornar al setembre al Congrés per a la ratificació final.