Neix quan arribo a l’hospital d’Olot i d’una forma molt embrionària com a consulta. Un any després, ens engresquem en l’aventura d’iniciar la unitat. Dic aventura perquè no ens la inventem sinó que està en funcionament en diferents països del món i l’OMS defineix objectius, qui i com treballar, i anima els països a crear-ne.

A Catalunya, som únics, i a l’Estat, n’hi ha una a Múrcia.

Em vaig formar a La Paz de Madrid i l’últim any vaig fer la subespecialitat al Virgen de la Arrixaca de Múrcia. Ja en aquell moment era l’únic centre hospitalari que tenia una unitat mediambiental. Olot necessitava un pediatre per cobrir l’atenció primària, però quedava un dia lliure a l’hospital i tant el cap de servei com la direcció mèdica van apostar per això i vam començar la consulta de pediatria ambiental.

Teníem poques hores i vam optar per l’etapa de l’embaràs. Vam posar en marxa un cribratge com a eina per detectar problemes mediambientals en la parella, la feina, a casa, hàbits... que poguessin afectar la criatura.

Hem tingut una bona acollida i hem anat creixent; d’unes hores al matí d’atenció hem passat ara a dos dies a la setmana. Segueix sent una activitat parcial, però la idea és que volem ser un referent i que hi hagi una dedicació exclusiva.

Sí, som un calaix de sastre, tenim una visió molt transversal. Cal tenir en compte que el 20% dels determinants de la salut depenen de com és el sistema sanitari i la resta del lloc on vivim, dels hàbits, de com ens relacionem, etc. Forçosament, doncs, hem de sortir de les consultes.

No, tothom qui ho vulgui durant l’embaràs hi passa. Estem validant una eina que és molt útil, un procés formal, per determinar qui ho necessita. Ara, també atenem parelles derivades del seu pediatre o metge de capçalera.