Educació

ADAM MANYÉ

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ A GIRONA

“Al gener entraran més mans als centres”

“Sense aquestes convulsions dels últims anys, pot ser un curs més tranquil”

“Volem tenir una radiografia de Salt, que és un ecosistema singular, i tenir un document que marqui el rumb”

El primer dia és sempre emocionant. També per al director dels serveis territorials. L’entrevistem després de la inauguració del curs a Font de la Pólvora.

Per què Font de la Pólvora?
Perquè és la formalització de la reordenació pedagògica per la qual vam apostar ara fa un any l’Ajuntament de Girona i el Departament d’Educació per garantir que tot el sector Est s’estabilitzés pedagògicament. Els experts ens van recomanar especialitzar les dues escoles públiques; hi ha molta feina prèvia fent comunitat. No hi ha cap més cas a tot Catalunya. Això vol dir que l’escola de Font de la Pólvora acull infantil i Vila-roja primària. És una especialització per etapes. Són dos barris amb dos equipaments educatius. Si ho haguéssim pensat en termes econòmics o de sostenibilitat, el més fàcil era tancar una escola. Si penses en clau de vincle, cada barri té la seva escola. Amb l’especialització no hi ha argument per tancar cap escola. També s’ha reforçat el personal d’atenció educativa per fer comunitat.
És el seu segon curs com a delegat territorial però el primer sense mesures covid i amb vagues desconvocades. L’afronta com el primer curs “normal”?
Sense les mesures de salut que, com a educadors, ens incomodaven molt, feien molt soroll, i amb l’acord, que és important, hi ha més tranquil·litat. La normalitat és difícil en educació. Sense aquestes convulsions dels últims anys, penso que pot ser un curs més tranquil.
A què atribueix la falta de monitors per cobrir les tardes?
Treballem intensament per resoldre alguns desajustos. Algunes empreses que s’havien compromès després s’han adonat que no han trobat monitors. Nosaltres tenim el contracte i els el farem complir perquè s’ha de prioritzar la igualtat d’oportunitats. Però la normalitat és la tònica general. Havíem fet una previsió molt alta, pràcticament del cent per cent, però hi havia la incertesa de quantes famílies optarien per la tarda voluntària. Amb tot hem creat un procediment d’incidències.
Sense reforços covid, ha parlat d’augment d’hores i més docents al gener. Quin serà l’augment de plantilla, en xifres concretes, a les comarques gironines?
És una mica prematur dir un número. Molt personal que estava sota l’aixopluc dels reforços covid provenia del personal d’atenció educativa (PAE), o de personal d’administració i serveis (PAS). Hem creat un programa específic de suport educatiu que ens ha capacitat per recuperar aquests recursos covid que s’extingien i sota aquest concepte hem recuperat bastant d’aquest personal, que en total són 1.033 especialment destinats a l’alumnat més vulnerable. Al gener entraran més mans als centres, l’augment de plantilla es notarà.
Quines escoles de nova construcció hi haurà?
Per exemple, les obres a El Gegant del Rec de Salt estan bastant avançades i és possible que s’acabin durant el curs. També preveiem que l’escola de Vilablareix, el curs 2023/2024, es posi en funcionament.
Salt Educa va reclamar aquesta primavera un pla de xoc contra la segregació escolar. Alguna mesura concreta?
Hi estem treballant. Volem tenir una radiografia de Salt perquè és un ecosistema singular, i tenir un document de futur, que marqui el rumb. M’he reunit un parell de vegades amb representants de la plataforma Salt Educa. Busquem la seva complicitat.
Parlava de temps convulsos. Pensa que el soroll extern ha desviat del focus del que és important?
Penso que sí. Aquestes convulsions últimes han barrejat la situació estrictament laboral amb la part pedagògica, com el currículum. És millor un edifici de totxo que un de prefabricat, tenir millors condicions laborals, però al final la seqüència didàctica passa dins l’aula; és on te la jugues. He sigut docent, inspector i la meva sensació és que en algun moment s’ha deixat en segon terme el que passa dins l’aula. Segons el meu parer els currículums són molt adequats per poder fer una línia pedagògica molt eficient i que pot donar molt bons resultats.
No s’aplicarà el 25% de castellà a l’aula. Tres instituts gironins van refermar-se en la defensa del català. Pensa que el seu departament ha fet prou per blindar el català com a línia a vermella?
Vaig escriure a tots els centres demanant que no toquessin el projecte lingüístic de centre. El fet de tenir una resposta de tribunal que diu que no es pot parlar de percentatges ha capacitat el departament a fer el que semblava impossible. A comarques gironines en tenim dos. Són el Lacustària de Llagostera i el Vedrunes de Palamós. A partir de l’aixopluc d’aquesta sentència del tribunal que diu que no es poden fer percentatges, podem revertir, tirar enrere els que ja tenen sentència ferma, que són aquests. El posicionament dels tres instituts el vaig valorar positivament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.