Política

Elisabet II ha mort

La reina d’Anglaterra tenia 96 anys

El seu fill gran, el príncep Carles, serà el nou monarca del Regne Unit

La reina Elisabet II d’Anglaterra, ha mort aquest dijous al s 96 anys al castell de Balmoral, la seva residència d’estiu a Escòcia.

“La reina ha mort en pau a Balmoral aquesta tarda”, ha confirmat el palau de Buckinham a les xarxes socials.

La monarca ha mort acompanyada dels seus fills, Carles, Eduard, Andreu i Anna, i néts, Guillem i Enric.

El fins ara príncep de Gal·les ha estat proclamat automàticament com a nou rei, amb el nom de Carles III. Ell i la seva dona, la reina consort, Camil·la, es quedaran aquesta nit a Balmoral i viatjaran demà divendres a Londres, segons la casa reial.

Carles ha emès un comunicat on plora la mort de la seva “mare estimada, Sa Majestat la reina”. “És un moment de la més gran tristesa per mi i tots els membres de la meva família”, ha assegurat.

El nou monarca s’ha mostrat convençut que la seva pèrdua “se sentirà profundament a tot el país, als regnes i la comunitat, i per innombrables persones arreu del món”.

I també que ha assenyalat que en “aquest període de dol i canvi, la meva família i jo estarem reconfortats i sostinguts pel nostre coneixement del respecte i el profund afecte cap a la reina”.

70 anys de regnat

En els seus més de 70 anys de regnat Elisabet II ha sigut testimoni i protagonista dels moments clau de la història britànica, des de la constitució de la Commonwealth, el conflicte a Irlanda del Nord, l’entrada a la Unió Europea, la crisi econòmica del 2008 o el Brexit.

Ha vist passar per Downing Street 13 primers ministres, des de Winston Churchill fins a Liz Truss, nascuts en un ventall de més de 100 anys (Churchill va néixer el 1874 i Truss, el 1975).

El seu últim acte oficial va ser precisament el nomenament de Truss, a qui va encarregar la formació d’un nou govern fa només dos dies a Balmoral, i no a Londres com era habitual, pels problemes de mobilitat que patia.

Corona inesperada

Nascuda el 21 d’agril 1926 com a Elizabeth Alexandra Mary Windsor Elisabet, ha estat la monarca que més temps ha portat la corona al Regne Unit, 70 anys, superant el rècord de la seva rebesàvia la reina Victòria.

També ha estat una de les més influents i ha exercit de cap d’Estat de 16 països independents, entre els quals el Canadà i Austràlia.

Va pujar al tron el 1952 i bona part dels ciutadans britànics, de la Commonwealth –i de la resta del món- no han conegut cap altre ocupant del palau de Buckhingam, on va passar la seva infantesa.

Era la filla gran dels ducs de York, Albert (que es convertiria en el rei Jordi VI) i Elizabeth Bowes-Lyon (que seria coneguda com la Reina Mare).

La seva joventut va estar marcada per la Segona Guerra Mundial, durant la qual Londres i el Regne Unit van patir els bombardejos nazis durant la coneguda com la Batalla d’Anglaterra. El mateix palau de Buckingham va ser bombardejat.

El rei Jordi VI va romandre a la residència londinenca però va enviar les seves filles, Elisabet i Margarida, al castell de Windsor, on van passar la major part de la guerra.

Elisabet va voler participar en l’esforç de guerra i al final va convèncer els seus pares perquè a principis de 1945, als 18 anys, la deixessin allistar-se al Servei Auxiliar Territorial, la unitat femenina de suport al Regne Unit. Es va convertir en mecànica de cotxes i va ser batejada com “la princesa mecànica”.

Ella i la seva germana van celebrar als carrers el final de la guerra, el 8 de maig de 1945, el Dia de la Victòria, i es van mesclar de forma anònima entre la gent sense ser reconegudes.

Dos anys més tard, el 1947, es va casar amb Felip, el príncep de Grècia i Dinamarca, de qui estava enamorada des dels 13 anys, en una cerimònia a l’abadia de Westminster.

Només cinc anys més tard va pujar al tron, tot i que en néixer era la tercera en la línia de successió. Tenia per davant el seu oncle, el príncep David, que el 1936 es va convertir en el rei Eduard VIII. Només onze mesos més tard va abdicar per poder estar amb Wallis Simpson, doblement divorciada, amb qui no li permetien casar-se.

El va succeir el pare d’Elisbat com a Jordi VI, però va morir de manera prematura el 1952 a causa d’un càncer de pulmó. Elisabet II va ser nomenada reina el 6 de febrer de 1952 i coronada el 2 de juny de 1952 a Westminster en la primera coronació televisada en la història del Regne Unit. Els últims mesos, durant la malaltia del seu pare, la jove Elisabet ja havia assumit part de les funcions.

Quan va ser coronada, ja havien nascut els seus fills Carles i Anna. Més endavant, naixerien l’Andreu i l’Eduard.

A finals dels anys 50 va iniciar la modernització de la monarquia per aproximar-se a la gent i va instaurar el missatge de Nadal televisat per primer cop.

Dècada ‘horribilis’

La reina va viure el seu pitjor any el 1992, conegut com annus horribilis, quan es van separar els prínceps Carles i Andreu, es va divorciar la princesa Anna i es va cremar part del castell de Windsor.

El moment de més baixa popularitat va ser el 1997, després de la mort de la princesa Diana, ja que la seva reacció va ser percebuda com a molt freda.

Amb la nova dècada també va arribar la recuperació de la popularitat de la reina i de la Casa Reial. El 2005 va permetre el matrimoni de Carles i Camil·la –tots dos divorciats– per guanyar-se el favor de la gent. Els casaments populars del seus nets Guillem i Enric, el 2011 i el 2018, respectivament, van acabar de modernitzar la monarquia.

El 9 d’abril de 2021 va perdre el marit, Felip d’Edimburg, després de 73 de casats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.