Societat

VICTÒRIA SALVADÓ

CATEDRÀTICA EN QUÍMICA

“En investigació sempre hi ha coses per descobrir”

En ciències sempre hi ha hagut dones, però sempre ha costat que consolidin la carrera com a professores o com a investigadores
Amb la crisi del 2008, es va veure que l’última part del tractament de l’aigua de moltes depuradores tenia un cost molt elevat

Catedràtica de química a la Universitat de Girona (UdG) Victòria Salvadó ha complert aquesta setmana 44 anys com a docent universitària. Amb tres anys per desenvolupar un projecte de recerca dotat amb més de dos milions i que coordina la UdG, la científica nascuda a Reus (Baix Camp) i establerta a Girona parla de química, universitat i aigua.

Expliqui’m per què va triar les ciències i una carrera científica com la química? Quina inquietud tenia de jove?
Com a jove ho tenia molt clar... A la meva família ningú no havia anat a la universitat. El meu pare era mecànic i la meva mare perruquera a Reus. Durant la meva adolescència l’ajudava en la perruqueria, però no m’agradava gens i llavors jo tenia inquietuds per estudiar més. M’agradava molt estudiar. La meva primera idea era fer matemàtiques, ciències exactes, però atès que la meva família tenia pocs recursos econòmics vaig haver d’apostar per un estudi que es fes a prop de casa i a Tarragona havien començat feia poc la llicenciatura de químiques, i va ser això que va fer que acabés estudiant químiques, que al final ha sigut una molt bona elecció [somriu].
Es reclamen químics i químiques en l’àmbit laboral?
Sí, sí, sobretot a Tarragona, que té tot un polígon industrial químic important.
Quan va fer químiques, eren tres o quatre anys?
El mateix que passava llavors amb el Col·legi Universitari [de Girona]. Tres anys a Tarragona ciutat i després quart i cinquè a Barcelona.
Acabats els estudis, com és que va acabar a Girona?
La situació típica: acabes els estudis i has de buscar feina. Vaig fer un petit currículum i, amb el tren, anava recorrent i deixant currículums a instituts, alguna empresa; vaig anar on havia estudiat jo, a la Facultat de Química de Tarragona. Llavors la universitat depenia de la Universitat de Barcelona, era llavors la delegació de Tarragona, i també vaig venir aquí [a Girona] a deixar el currículum. Vaig anar a Ripoll... Mirava que fos econòmic: agafava, baixava i continuava [el trajecte].
Va tenir sort, podríem dir, d’entrar al llavors Col·legi Universitari (preludi de la Universitat de Girona)?
En aquell moment mentre estudiava a Barcelona sobrevivia donant classes particulars i fent de cangur. Sempre dic que la meva primera feina com a química va ser cuidar les criatures d’un químic.
I va entrar a fer de professora a Girona.
I era molt curiós perquè, és clar, jo tenia potser dos anys més que els meus alumnes, com a màxim. De fet, el meu primer marit el vaig conèixer en una festa a la qual em van convidar els meus alumnes.
M’ha dit que el dia 1 (dimarts) va fer 44 anys a la Universitat. Què hi ha après com a experiència vital i què ha pogut ensenyar als alumnes?
El primer que he de comentar de l’experiència universitària és que aquí a Girona, com segurament va passar a Tarragona amb els centres universitaris que s’estaven desenvolupant, ha sigut molt important perquè m’ha permès participar en la creació del projecte.
La creació de la Universitat.
Sí, sí, la creació de la Universitat. No només és la part professional, donar classes de química, sinó que és el naixement d’una universitat, i participar-hi de manera activa perquè érem poquets, havíem de fer pinya, demanar projectes, demanar finançament, discutir amb la gent de la Universitat Autònoma de Barcelona perquè realment ens deixessin fer quart curs a Girona. I després la creació de la Universitat de Girona realment ha sigut una vivència molt i molt interessant i em sento privilegiada d’haver-la viscut.
Què representa la UdG, constituïda formalment el 1992?
És un projecte consolidat. És casa meva. Jo sempre faig la broma que he passat moltes més hores a la Universitat que a casa perquè, a més, fer experimentació requereix que estiguis al laboratori. Hi ha poca feina que puguis fer fora del laboratori, i també perquè hi havies d’esmerçar moltes hores perquè hi havia molta escassedat de recursos i havíem de posar-hi hores, feina i dedicació.
Vostè és una dona científica. Com ha evolucionat el paper de la dona en aquest àmbit. En enginyeries, per exemple, es diu que n’hi ha poques.
A les enginyeries sí que hi ha poques estudiants, però a les ciències sí que n’hi hagut sempre, però en el moment de consolidar una carrera professional com a investigadores o com a professorat a la universitat o, fins i tot, a l’empresa, els costava molt, arribar als àmbits directius. És el que en diem el sostre de vidre, això sempre ha costat.
També a la universitat?
A la universitat una vegada aconsegueixes guanyar unes oposicions, tothom cobra el mateix, però després hi ha uns incentius, que són plusos en funció de la productivitat científica.
Publicacions?
Exacte, publicacions. Per a les dones, és una mica més complicat que per als homes pel tema de conciliació i pel tema experimental, que has d’estar al laboratori –això encara ho complica més– i, per tant, sí que ha costat. De fet, a Girona jo soc catedràtica, però del total de catedràtics les dones són un terç. I en general això també passa.
Vostè és doctora en química analítica. Què és exactament?
La química analítica és la part de la química que es dedica a analitzar o a determinar la composició de la matèria, a monitorar els contaminants del medi ambient, els aliments. També en temes de biomedicina, a trobar indicadors que permetin diagnosticar malalties, i tot el que està relacionat amb l’anàlisi.
En qualsevol activitat econòmica o industrial?
Control de qualitat de productes, laboratoris de control de qualitat, productes farmacèutics, plàstics... Tot requereix la química analítica per verificar la composició dels productes.
Vostè va fer 67 anys al juny. Quan s’acaba la carrera d’un professor universitari, d’un doctor o d’un catedràtic?
Podem treballar fins als 70 anys, que és l’edat de jubilació, però hi ha la possibilitat de tenir un contracte de professor emèrit. Però això no és per a tothom. Hi ha una comissió que avalua si tu tens els mèrits per poder-ho ser. En aquesta condició, hi pots estar tres anys més.
A la seva edat, es veu amb la mateixa energia que fa deu anys o fa trenta anys? Acabarà als 70?
Sí, a més, justament quan volia començar a frenar la meva dedicació investigadora, ens acaben de concedir un projecte europeu de 2,2 milions d’euros [en el programa europeu LIFE BIODAPH2O, la UdG té de socis la Universitat Nacional Politècnica d’Atenes, Minavra Techniki, Sorigué, el Clúster Internacional de l’Aigua, l’IDAE-CSIC i el Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC]. És un projecte de tres anys i mig i, pràcticament, coincidirà amb els meus 70 anys. A banda d’aquest projecte europeu, ens han concedit dos projectes nacionals [de l’Estat], un dels quals de transició ecològica. A Catalunya, no hi ha projectes.
Què han de fer amb aquest projecte? Per què els han donat aquest ajut?
Ens l’han donat perquè en el nostre grup de recerca, Química Analítica i Ambiental, vam desenvolupar a escala de planta pilot un tractament d’aigües residuals que permet millorar la qualitat d’aquesta aigua quan la tractem, però que està basat en sistemes naturals i que és ecoeficient –no necessita energia ni utilitza productes químics–. Està basat en el mateix que fa la natura, però hem inventat un sistema tecnificat. Vam tenir un altre projecte europeu que ens va permetre desenvolupar el reactor i implementar-lo a petita escala, a la planta pilot, i ara el projecte que ens han donat és per poder tractar el 50% de l’aigua de la depuradora de Quart (Gironès). L’aigua tractada de la depuradora s’aboca al riu Onyar, i llavors, amb el nostre tractament, aquest tractament serà més exhaustiu, millor, i amb això esperem millorar l’estat ecològic del riu. Aquest és un projecte demostratiu, que el fem aquí, però també l’instal·larem a l’illa de Lesbos. Allà tenen muntat un sistema per a reg agrícola. Allà, l’aigua tractada de qualitat serà per a reg agrícola. De fet, un dels projectes nacionals que ens han concedit també és per fer això del reg agrícola aquí a Quart.
No tot està inventat, doncs, ni en el món ni en l’àmbit de la ciència i la investigació? Sempre pot aprendre coses?
Sempre hi ha coses per descobrir i també en aquest cas els tractaments terciaris. Vosaltres coneixeu normalment què és la cloració per fer desinfecció. Això requereix productes químics o requereix molta energia perquè fan servir làmpades ultraviolades. Per la crisi econòmica de l’any 2008, es va veure que moltes depuradores van haver d’aturar aquesta última part de tractament, la que donava aquesta aigua de qualitat, perquè tenia un cost econòmic elevat. Si això ho podem substituir pel que hem desenvolupat, que seria un tractament utilitzant puces d’aigua [petits animals que desinfecten i eliminen partícules en suspensió], biofilms [microalgues], sistemes naturals que no tinguin aquest cost, podríem arribar també a aconseguir bona qualitat de l’aigua però amb un cost econòmic molt més baix.
Vostè també ha format part de la taula de l’aigua en el procés de creació d’una empresa municipal pública per a la gestió del servei d’aigua potable a Girona, Salt i Sarrià de Ter. Com el veu, el procés, ara que està aprovat inicialment?
Això és el que hauria de ser sempre perquè l’aigua és un bé comú. L’aigua, la gent la necessita per viure i, a més, és un recurs natural. Això de cobrar perquè tu rebis a casa un recurs natural, s’ha de fer perquè hi ha un tractament, però hauria d’estar a l’abast de tothom. De fet, vam muntar la plataforma Aigua És Vida –i, de fet, en soc una de les fundadores– quan el 2012 s’havia de renovar el contracte dels ajuntaments amb Agissa [l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià SA ha estat dissolta]...
Per mobilitzar-se?
Mobilitzar-nos perquè era el moment de renovar, intentàvem que això fos de gestió pública.
Ja en aquell moment?
En aquell moment, va ser llavors quan vam fundar la plataforma. Ara en soc la secretària. Estem contents perquè ara hi haurà una empresa pública que gestionarà el servei, però encara veiem algunes coses que no s’han acabat d’aclarir respecte de la gestió anterior [d’Agissa].
Com ara?
Hi ha un tema que preocupa, que és que l’empresa mixta –i això vol dir que també hi va participar l’Ajuntament de Girona– sembla que va pagar el cost del laboratori que controla que l’aigua estigui ben potabilitzada. El fan servir els ajuntaments, el Consorci [Consorci d’Aigües Costa Brava Girona] i determinats privats del territori. Aquest laboratori està molt ben dotat. No sabem què passarà. Tampoc queda gaire clar el tema del Consorci de la Costa Brava.
De si se li dona tracte de favor? De si se li permet fer negoci a costa de...
Exactament, a costa d’una cosa pública. En aquest sentit, la plataforma Aigua És Vida no només treballava per la remunicipalització [del servei d’aigua potable]. També estem molt preocupats pel tema del cabal ecològic [del riu Ter]. Amb la crisi climàtica que estem patint, té mala solució.

Activista i feminista

Victòria dels Àngels Salvadó i Martín (Reus, 1955) és docent dels graus de química i biotecnologia i del màster en ciència i tecnologia de l’aigua. Forma part del grup de recerca Química Analítica i Ambiental de la UdG, en què hi ha set dones investigadores i un home. A la UdG, ha estat degana de ciències (2008-2016), vicerectora de l’àmbit científic i tecnològic (2002-2004) i directora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (2006-2008). Feminista i inquieta, és activista d’Amnistia Internacional, de la plataforma Aigua És Vida i de la Plataforma Feminista Gironina. Presidenta de la junta de personal docent funcionari a la UdG pel sindicat Comissions Obreres, va presidir l’AMPA del col·legi Verd. Exmilitant del PSUC, ara és membre de l’executiva de Girona en Comú i del consell nacional de Catalunya en Comú i Esquerra Verda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.