Política

JAVIER SILVA PÉREZ

ALCALDE DE POLINYÀ (PSC)

“El 70 per cent del nostre programa s’ha complert o està a punt de complir-se”

“Ens hem ofert al govern per buscar l’espai i per fer una inversió per tenir la formació professional, però no ens n’hem sortit”

“Contra el turisme d’escombraries hi haurà càmeres de vigilància als punts sensibles. Aquest any hi hem imposat un centenar de multes”

El model de recollida d’escombraries s’ha de canviar perquè el sistema actual s’està tornant insostenible
El discurs que diu que hem d’apostar pel transport públic està bé, però s’ha de complir
Som un poble petit, tranquil i amb molts serveis. Aspirem a ser un lloc on la gent hi visqui a gust

Javier Silva (Ponferrada, 1986) ja fa gairebé 8 anys que és al capdavant de l’Ajuntament de Polinyà. Milita al PSC des de l’any 2010, amb diferents càrrecs orgànics. És llicenciat en ciències polítiques, amb un curs d’intercanvi fet a Estocolm (Suècia) amb una beca Erasmus.

Governeu amb majoria absoluta. Teniu prou en compte l’oposició?
Sí. Jo crec que en aquests anys hem arribat a molts acords, com ara el de les ordenances fiscals, que van ser aprovades per unanimitat, pels quatre grups. Aquest mandat hem patit la pandèmia. La situació era incerta. La major part, si no gairebé tot el que es va fer en aquell moment, sobretot el 2020, va tirar endavant per unanimitat.
L’oposició es queixa que feu poca cosa.
Discrepo. Fem moltes reunions. Tenim un contacte continu, tant formal com informal. Tots els regidors, del govern i de l’oposició, tenen accés a tots els expedients.
L’oposició també es queixa que la biblioteca ja fa alguns anys que està tancada.
Jo també em queixo. Ho entenc i ho comparteixo. Hem tingut una sèrie de problemes amb les obres. Vam tancar la biblioteca per reformar-la i ampliar-la, però vam tenir problemes. Una empresa va abandonar, l’altra s’ha retardat amb les obres, però la recepció ja s’ha fet. S’hi està instal·lant el servei informàtic, posant-hi els llibres i els mobles. No m’ha agradat tenir la biblioteca tancada tant de temps, però el que volíem era millorar-la.
El gimnàs es municipalitza o seguirà com fins ara?
No és una decisió que s’hagi pres. D’acord amb tots els regidors, hem fet un estudi de viabilitat del pavelló i del gimnàs. El contracte va acabar al mes de novembre i vam fer una pròrroga sense un termini concret per acabar de decidir la millor opció. A totes les opcions jo, personalment, hi veig punts a favor i en contra. Vull acabar de madurar la decisió. Aquest hivern visitem altres equipaments d’altres poblacions per veure quins models de gestió hi ha i per acabar de decidir. Jo penso que la ideologia no ha d’estar per sobre en cap cas del que és pràctic.
L’oposició critica que l’Ajuntament en pagui el dèficit...
Estic d’acord que el contracte, que és molt anterior a quan jo vaig ser elegit alcalde, no té cap sentit. Els serveis públics poden ser deficitaris, però si ho són per un bé comú, s’han de finançar. Primer hem d’aconseguir que no hi hagi dèficit al gimnàs, i el contracte, si se’n fa un de nou, ha de ser diferent. En això hi estem d’acord. El contracte no agrada a ningú, però és el que hi ha vigent.
L’aigua es municipalitzarà?
També hi ha un estudi de viabilitat. Els tècnics aconsellen una pròrroga de deu anys en la concessió, que és el que en principi farem. Segons la meva opinió, el servei de l’aigua hauria de ser de prestació directa per part de l’administració, però amb 8.000 habitants no tinc clar que tinguem prou economia d’escala per fer-ho. Hi hauria d’haver un consorci públic perquè ho gestionés, agrupant molts municipis.
La piscina està envellida...
Sí, ho està. Aquest estiu passat hi vam tenir molts problemes. S’ha enllestit una memòria de reforma de la piscina que serà licitada perquè a l’estiu estigui a punt. Hi va haver un problema amb el liner, que tot i ser de l’any 2015 va envellir més ràpid del que estava previst. Ara es canviarà per gressite. També canviarem el sistema de l’aigua, que ja no serà clorada sinó salada.
Per què es retarda la recollida d’escombraries porta a porta?
La licitació va coincidir amb l’increment de preus dels carburants i de salaris. L’única empresa que es va presentar al juliol va dir que no es veia amb cor de complir el contracte. Teníem previst fer un canvi de sistema. No seria exactament només recollida porta a porta, sinó que seria mixt, segons la zona. Però que s’ha de fer un canvi de model és clar, perquè el sistema actual s’està tornant insostenible.
Veïns d’altres pobles venen aquí a dipositar els residus. Què s’hi pot fer?
D’entrada, tenim un punt de confluència amb els dos municipis que han iniciat el sistema de porta a porta, que és el que comporta aquest turisme de residus. Aquest any hi hem posat moltes sancions. En portem un centenar. El 2023 instal·larem càmeres de videovigilància en els punts sensibles i en altres.
Heu aprofitat bé les subvencions per a l’energia fotovoltaica? L’oposició creu que no.
Hem aprofitat totes les subvencions, sobretot les de la Diputació de Barcelona. No n’hem perdut cap. Al contrari, som molt actius en la petició de subvencions. N’hi va haver una que hauríem pogut aprofitar, que era per instal·lar leds a l’enllumenant públic, però la subvenció era per al 2022, i nosaltres havíem fet el canvi, al 100 per cent, l’any anterior.
Esteu satisfets de la vostra atracció industrial?
Molt. Som un punt molt atractiu i estem molt contents amb la instal·lació d’indústries i d’empreses de diferents tipus, sobretot al polígon de Llevant, que per qualitat és un dels millors que tenim a Catalunya.
Però, en canvi, aquí no hi ha formació professional.
Sí, tenim un problema amb la formació professional. Nosaltres, com a Ajuntament, fa molts anys que reclamem a la Generalitat un cicle de formació professional vinculat a la indústria que tenim al municipi. Ens hi hem ofert per buscar l’espai i per fer una inversió per tenir aquesta formació professional. De moment no ens n’hem sortit. Hi ha molts problemes amb la formació professional, amb 20.000 alumnes que cada any es queden fora.
Ampliar l’ajuntament és necessari? L’oposició creu que hi ha altres prioritats...
És imprescindible. A la comissaria de la Policia Municipal no hi caben més efectius, l’arxiu és ple de caixes que no hi caben, l’edifici no té eficiència energètica, no hi ha oficina d’atenció a la ciutadania, només una recepció... Aquest edifici es va fer als anys vuitanta, quan Polinyà tenia uns 4.000 habitants, i ara anem pel camí dels 9.000. És una decisió difícil. A mi m’agradaria destinar els diners a altres necessitats, però això també és una necessitat. Si ho he d’afrontar jo en el meu mandat, ho faré.
La mobilitat dels joves està ben resolta?
Demanem contínuament al govern de Catalunya, de manera formal i informal, un increment de les freqüències del transport públic amb Sabadell i amb Barcelona. El 2020 vam aconseguir un bus directe a la Universitat Autònoma, però no ens resignem i creiem que encara s’ha de millorar el transport públic. Cal més freqüències. Però no només per als joves...
No? En quins altres usuaris esteu pensant?
Per a totes les franges d’edat. Aquí tenim una situació curiosa: l’horari més comú dels polígons industrials és de 6 a 14 hores i de 14 a 22 hores. Doncs bé, a partir d’aquella hora de la nit no hi ha cap bus cap a Barcelona. Això no té cap sentit. Això la Generalitat ho ha de solucionar. El discurs que diu que apostem pel transport públic està molt bé, però després s’ha de complir.
Congeleu taxes però dieu que no retallareu els serveis. Això com es fa quadrar?
Vam fer un petit increment de l’impost de béns immobles a les indústries amb més valor cadastral, que això representa uns ingressos de 120.000 euros. Altres ingressos, excepte els de la plusvàlua, es comporten molt millor gràcies al dinamisme dels nostres polígons. Hi ha una bona previsió de construcció. Cada cop tenim més empreses que facturen més d’un milió d’euros i, per tant, paguen l’impost d’activitats econòmiques. Les transferències d’altres administracions, com la Diputació i la Generalitat, també s’incrementen. És així com podem fer-ne la congelació.
Quin balanç general feu del vostre mandat?
Diria que positiu. Hem afrontat una situació molt difícil. Hi ha molts projectes que teníem pensats per a aquest mandat que, per culpa de la pandèmia, van quedar aturats durant un temps. Però hem mirat el nostre programa electoral de 160 punts i el 70 per cent o està complert o a punt de complir-se. Havent tingut una pandèmia que ho va aturar tot i que va canviar les prioritats municipals, haver complert el 70 per cent del programa ha de fer que ens sentim satisfets. Sempre amb ganes de millorar i la humilitat de saber que podem equivocar-nos, perquè quan prens decisions hi ha aquest risc.
Parleu del 70 per cent. I l’altre 30 per cent?
Hi ha una part que potser no es pot complir perquè la situació ha canviat o perquè s’ha pres una altra decisió. Però hi ha coses que podem, si més no, començar els pròxims mesos.
Com ara?
Ens vam comprometre a fer una reforma important en l’eix que va des del carrer Ramoneda al carrer Onze de Setembre. Això és una reforma que ens ha de cosir una part del poble i que caldrà fer durant el pròxim mandat. També queden per fer dues carreteres que no són nostres. Hi ha la de la Diputació de Barcelona, que aviat es licitarà per reformar-la i que després passarà a la propietat de l’Ajuntament. Queda per fer el traspàs d’una altra carretera, la B-142, que és propietat de la Generalitat. Demanem el traspàs amb una aportació econòmica per transformar-la. A Polinyà hem cuidat molt els equipaments que tenim. Som un poble de gairebé 9.000 habitants però amb serveis i equipaments, segurament, d’una població de 20.000, però la via pública necessita una transformació molt important que hem d’anar fent a poc a poc: no la pots fer ràpidament ni a tot arreu alhora.
A què aspira Polinyà?
És un poble que ha crescut molt amb gent de fora, als anys seixanta i setanta. A partir del 2000 hi va haver un segon creixement amb persones que van venir d’altres ciutats metropolitanes. Quan parles amb la gent que ha vingut en les dues últimes dècades et diuen que és un poble on s’hi viu molt bé per tenir una família. És un poble petit, tranquil i amb molts serveis. Aspirem a ser això: un poble on la gent hi visqui a gust.
Esteu content del paper de l’oposició municipal?
Sí. Les relacions personals són bones. Això fa molt. Malgrat moments concrets de tensions, tots hem fet un bon paper. Ens hem entès, hem parlat, hem dialogat i hem arribat a consensos, tot i que no sempre.
Trobeu a faltar alguna cosa en l’oposició?
Fer oposició no és fàcil, i més en un poble. No tens visibilitat ni prou temps per dedicar-t’hi, ni està ben pagada. Jo soc molt empàtic amb la dificultat de ser oposició. Jo intento facilitar-ho donant accés a tota la informació. Al capdavall ells també són uns representants de la ciutadania.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.