Salut

M. VICTÒRIA CAMBREDÓ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE LLEVADORES

“La dona ha de poder decidir el part que vol”

Hi ha un dèficit estructural de llevadores a causa d’una disminució de l’oferta formativa

T

othom sap què és una llevadora, però sap realment totes les feines que fa?
La gent ens ubica amb facilitat en el moment del naixement d’una criatura. Aquesta és una de les nostres principals competències a l’hospital, però ni de bon tros és l’única, va molt més enllà, acompanyem les dones al llarg de tota la seva vida reproductiva. Aquest tasca es desenvolupa en l’atenció primària, en el servei ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva), en què es realitza l’atenció maternoinfantil, amb el control i seguiment de l’embaràs, sobretot de baix risc i risc mitjà, i el postpart; així com activitats educatives, com ara els grups de preparació al naixement i postpart. La nostra cartera de serveis i activitats, però, és molt més àmplia i inclou, entre d’altres, la prevenció del càncer de cèrvix i de mama, contracepció, interrupció voluntària de l’embaràs, l’atenció als joves, problemes de sòl pelvià, diagnòstic d’infeccions de transmissió sexual i menopausa. També es realitza educació afectiva sexual tant en joves com en adults (dones migrades, treballadores sexuals i discapacitats). A més realitzem la detecció de violència masclista. Col·laborem amb els centres educatius, associacions i ajuntaments de la nostra àrea de referència. Cal precisar també que dins l’ASSIR són els ginecòlegs i les ginecòlogues els que s’encarreguen de la patologia ginecològica, endometriosi i esterilitat, l’ecografia obstètrica i la cirurgia menor ambulatòria. 
Davant una professió amb un àmbit d’actuació tan ampli, com és que encara molta gent només us vincula al part?
Potser és per falta d’informació, sobretot de la gent més gran. Progressivament ens hem donat a conèixer i hem trencat amb la imatge més tradicional de les llevadores. En aquest sentit, fa molts anys que fem xerrades i ens movem pels instituts explicant qui som i què fem. Fins i tot ja rebem peticions des de sisè de primària perquè anem a les aules a parlar de l’autoconeixement del cos, canvis físics i menstruació.
L’accés a la informació sexual del jovent és obvi, però estan ben informats sobre la seva salut sexual i reproductiva?
D’informació en tenen i molta, però això no és suficient. No sempre la informació es tradueix en coneixement, per això és important fer un acompanyament per part de la família, personal docent i sanitari. Educar en salut afectivosexual va més enllà d’informar, és formar, ajudar, acompanyar per adquirir maduresa, autonomia, autoestima i apoderament. La ignorància els fa més vulnerables. El jovent té un accés molt ràpid a tot allò que envolta el sexe, per tant hi ha moltes interferències.
Alerteu des de fa temps que sou un col·lectiu en recessió.
Sí, hi ha un dèficit estructural de llevadores a causa d’una disminució de l’oferta formativa en els darrers anys per realitzar l’especialitat i cobrir el relleu generacional. A aquesta situació, s’hi afegeix que cada cop s’amplien les nostres competències. Catalunya oferia 77 places de llevadora el 2010 i el 2021 solament se’n van oferir 69. Hi ha hagut una manca de planificació i de previsió per part de les institucions responsables, fet que ha condicionat aquest dèficit de llevadores. L’Associació Catalana de Llevadores ja vam elaborar en el seu moment un informe amb propostes per revertir la situació, com ara que els hospitals convoquessin les places que tenien acreditades, perquè tenim molt clar que totes les dones tenen dret a rebre la millor atenció en el procés de salut sexual i reproductiva.
Parlàvem dels joves i les seves mancances, però com a dones sabem tot el que cal saber de la nostra sexualitat?
És un escenari molt divers i depèn de molts factors. Hi ha col·lectius, sobretot els més vulnerables, en què hi ha profundes llacunes de coneixement i s’ha de fer moltíssima feina encara. Tanmateix tenim un sector de dones molt ben informades i apoderades. Nosaltres insistim a fomentar l’autonomia de la dona, que sigui ella qui prengui les decisions que li corresponen. S’han fet passos molt importants perquè la dona sigui la veritable protagonista de la seva vida i de la seva sexualitat.
A Catalunya podem dir que es pareix en bones condicions?
En general, sí. En els últims anys hem evolucionat cap a uns parts menys intervencionistes, ja que venim d’una època en què s’havia medicalitzat i tecnificat molt un procés natural com és un part. Tot i això, val a dir que aquest augment d’intervencionisme en el seu dia va aconseguir disminuir la mortalitat maternoinfantil, encara que va deixar de banda el protagonisme de la dona. Ara el benestar de la gestant i de la criatura és el centre de tot el procés. S’han de poder oferir alternatives en l’atenció en el part i ja comencen a coexistir les sales de parts tradicionals dels hospitals amb els centres de naixement on el ritme és més pausat, més natural i on la mare té més llibertat de moviments. La dona ha de poder decidir el part que vol. Ara hi ha més sensibilitat dels professionals i les mares participen més activament en tot el procés, amb eines com ara el pla de naixement.
Pla de naixement?
Sí, és un document on la dona posa per escrit quines són les seves preferències en l’atenció en el part i en el postpart immediat i en quines condicions ho vol fer. Servirà de guia als professionals que estan de guàrdia al centre hospitalari i sempre que el part es desenvolupi amb normalitat.
També fomenteu la lactància materna. Per què?
Nosaltres informem dels avantatges de l’alletament matern, un fet consensuat científicament, però en cap cas es força a fer-ho a les dones que es decideixen per una altra opció. Es tracta de fomentar i ajudar que es doni el pit a qui el vol donar, en cap cas de culpabilitzar a qui no vol o no pot donar-lo.
Els professionals com reaccioneu quan sou testimonis d’un part que no surt bé?
Acostumem a vincular la maternitat amb un estat de felicitat i alegria, perquè la majoria de vegades és així i la criatura neix sense cap problema. Per això és tan difícil per a nosaltres afrontar una situació en què hi hagi complicacions, és el que es diu “les segones víctimes”. Tingues en compte que la llevadora estableix un vincle molt estret amb la mare, perquè hi té contacte habitual, l’ajuda i l’acompanya en un moment clau de la seva vida, com és el naixement d’un fill... Ets conscient que un part pot anar malament, però quan passa sempre t’acaba afectant de ple i t’ho endús a casa. Ara, de situacions de complexitat també en vivim quan venen dones vulnerables o sospitem de casos de violència de gènere... És una feina amb un plus emocional que cal saber gestionar adequadament. I no és gens fàcil.

Feina gratificant

Maria Victòria Cambredó no amaga que “treballar per la salut de les dones” va ser el motiu principal que la va dur a fer-se llevadora. Qualifica la seva feina de “gratificant” i se’n sent “molt orgullosa”. Diplomada en infermeria a la Universitat de Saragossa, és especialista en infermeria obstetricoginecològica per la UB. Coordinadora d’ASSIR Sabadell des del 2018, ha treballat també en línies de recerca sobre la prevenció del càncer de cèrvix i les infeccions de transmissió sexual entre els joves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.