La crisi econòmica torna industrialistes els partits polítics

1.COM PODEM SORTIR DE LA CRISI?

Nou motor.

Un altre punt de discòrdia és la política fiscal que cal aplicar en un context de crisi. Per a CiU i PP la pujada d'impostos és una via errònia. “Caldria una rebaixa selectiva d'impostos que quedaria compensada amb una austeritat més gran en la despesa d'administració”, destaca el responsable popular, Enric Millo. La rèplica a PP i CiU la va donar Rocío Martínez-Sampere del PSC, que va acusar la dreta de fer “demagògia” amb la política fiscal. “S'obsessiona molt amb l'impost de successions, que s'ha quasi eliminat per al 94% de la ciutadania però ara el volen reduir al 6% de la població rica”, afegí.

També va generar matisos molt diferents el debat sobre quin ha de ser el paper de la iniciativa pública en el camí de sortida de la crisi. Austeritat enfront de més inversions per generar ocupació i activitat al voltant de l'administració. “Cal una inversió decidida des del sector públic per injectar l'activitat necessària per reactivar l'economia”, va destacar Laia Ortiz. Martínez-Sampere va defensar la necessitat de continuar donant suport des del Govern a sectors estratègics com el de l'automoció i va afegir que el que no s'ha de fer en el futur “és retallar la inversió en infraestructures de transport i de recerca”. Des de CiU, Oriol Pujol va destacar la necessitat d'austeritat i de racionalitzar la inversió. “En un context com l'actual només s'han de fer aquelles que tenen una taxa de retorn del 5%”, va dir. La defensa del Quart Cinturó també va ser una de les proclames del representant de la federació nacionalista, i va topar així amb la portaveu d'ICV al Parlament.

A pesar del missatge d'austeritat, PSC, ERC i ICV van posar l'accent també en la necessitat de mantenir les prestacions i evitar la fractura social i, dins l'àmbit públic, el debat sobre la dimensió de l'administració també va tenir el seu moment de protagonisme. Des d'Esquerra, Maria Àngels Cabasés va destacar la necessitat de fer un pacte per la transparència i la simplificació de l'administració. “Proposem mesures per avaluar l'ús dels recursos públics, centralitzar compres des de la Generalitat, fer més transparent la contractació i les operacions urbanístiques i una nova llei de transparència i d'integritat”. Enric Millo va posar l'accent en la necessitat de reduir “despeses supèrflues” i d'aprimar l'administració.

Els polítics també es van referir a la capacitat financera de la Generalitat per abordar noves mesures i plans per atacar la crisi. Punt aquest que va obrir un enfrontament entre el diputat popular i les representants de les formacions del tripartit. “Els catalans no tenen per què suportar que la seva administració sigui la més endeutada de tot l'Estat espanyol amb el 19% del PIB”, va destacar Millo. Martínez-Sampere, però, va recordar Millo que la Comunitat Valenciana (governada pel PP) està en una situació pitjor que Catalunya, a pesar –va afegir– de tenir transferides més competències.

Marc competencial.

En aquest àmbit de competències, la responsable d'Esquerra va destacar el poc marge de maniobra del govern català respecte a la política fiscal. “Fins que no puguem recaptar els nostres i decidir sobre ells no podrem parlar d'una política fiscal catalana”, va destacar. Per al representant del PP, però, aquest argument no és vàlid. “Catalunya té capacitat normativa després de l'acord de finançament signat pel PP i CiU el 2001, el que passa és que només es fa servir per apujar els impostos”, va contestar.

Sobre el debat energètic, des d'ICV es va destacar també la importància d'apostar pels serveis a les persones i les energies renovables com a font d'ocupació per al futur, i Enric Millo va destacar que en el debat energètic no es pot deixar de banda l'energia nuclear. Finalment, i dins aquest bloc, els diferents polítics van tenir missatges de consens en la necessitat de reforçar l'aposta per l'R+D+I i la formació com a eixos destacats per a sortir de la crisi econòmica.

2.COM PODEM REDUIR L'ATUR?

Intermediació privada.

Rocío Martínez-Sampere va defensar la tasca de l'actual govern i va reafirmar que per reduir l'atur el que calen són polítiques actives d'orientació i formació, “polítiques que no existien en els anteriors governs”, va destacar. També Laia Ortiz va apostar per “millorar la coordinació entre les polítiques actives i les polítiques passives”, i, des de Ciutadans, Antonio Espinosa va apostar per “incrementar les polítiques actives d'ocupació i vincular-les a les prestacions”. Espinosa també va posar sobre la taula la creació d'un fons per a la formació dels treballadors que es nodriria amb “cotitzacions, fons públics i recursos de les empreses destinats a RSC”.

Incentius a les empreses.

Un punt i a part va ser la inserció laboral dels joves. Tots els partits coincideixen en la necessitat de fer especial èmfasi en aquest col·lectiu en ple debat per la polèmica mesura d'ajudes als anomenats ni-ni feta pel president Montilla. Martínez-Sampere va defensar aquesta iniciativa destacant l'oferta d'una beca-salari a aquests joves. “Entenem que l'ocupació la genera el sector privat, però nosaltres hem d'impulsar aquesta ocupabilitat”, va dir la responsable de l'àrea econòmica del PSC.

3. S'HA D'INSISTIR EN EL FINANÇAMENT?

Oriol Pujol va animar la resta de partits a sumar-se a una iniciativa que és “entesa i compartida” per la majoria de la població de Catalunya. “Creiem que és possible i que no caldria modificar la Constitució”, va dir. Pujol va afegir que els concerts basc i navarrès no estan a la Constitució i aquesta existència s'articula en base a no ser present a la Lofca, “per tant caldria modificar la Lofca i no la Constitució”.

Les representants d'ERC i ICV van negar l'argumentació jurídica de CiU. Per a Maria Àngels Cabasés, els concerts existeixen, són fruits d'un pacte polític, difícil en el cas de Catalunya. Per a la representant d'Esquerra, el marc jurídic actual dóna a l'Estat espanyol “una fonamentació molt sòlida com per no atorgar el concert econòmic a Catalunya”. Cabasés, que va donar la benvinguda a CiU al “club pro concert” va lamentar que l'actitud històrica de la federació hagués estat de posar traves a la consecució. “L'única via és una interpretació diferent de la Constitució o canviar-la, per tant hi ha d'haver un pacte polític per poder assolir un concert econòmic”. Per això va apostar per ser influents a Madrid.

Laia Ortiz es va mostrar favorable a “un concert econòmic solidari” tot i que la principal aposta és recuperar el finançament que la sentència del TC “ha fet saltar pels aires”. “Des d'ICV no estem per «agafar els diners i córrer», nosaltres volem poder influir en la política econòmica que es fa des de l'Estat espanyol”. Sobre l'argumentació jurídica de CiU, Ortiz va recordar que durant la redacció de l'Estatut, ja es va posar sobre la taula i que el Consell Consultiu va mostrar els informes negatius sobre la constitucionalitat d'aquesta opció.

Finalment, els tres partits del tripartit van qualificar d'hipòcrita la proposta convergent. Rocío Martínez va recordar que “CiU mai no ha defensat el concert, ni en la reforma de l'Estatut”. La representant del PSC va afirmar que l'aposta ha de ser un finançament de model federal.

Enric Millo va estar d'acord que “utilitzar el concert com a solució als problemes de Catalunya, ara en campanya, és distreure dels problemes reals”. Millo va reconèixer que disposar d'un bon finançament és essencial per a la Generalitat. En aquest sentit, va justificar l'actitud del PP durant la negociació de l'Estatut: “La reforma del finançament es podia fer amb el consens de totes les forces de Catalunya, però es va barrejar amb l'Estatut i són dues coses que ens semblaven diferents”. El representant del PP va dir que la millora financera de Catalunya ha de venir especialment en matèria d'inversions de l'Estat. “No ens oblidem que la taxa d'activitat a Catalunya és del 62,8%; la del País Basc, 57,9%, i la de Navarra, 54,1%; per tant, el concert no és la solució als problemes reals, és un instrument important, però centrar el debat electoral en el concert és equivocar-se”.

Antonio Espinosa va intervenir per qualificar els concerts basc i navarrès de privilegis insolidaris i insostenibles. “Ciutadans s'oposa a aquest privilegi, i la solució no passa perquè aquest s'estengui sinó que el que cal és que es recalculi la quota i passi a tenir la mateixa càrrega fiscal que les altres comunitats. Volem un sistema just i equitatiu”, va manifestar. Espinosa va defensar l'actual model de finançament que va qualificar de “bo” i molt més beneficiós que el que tenen els lands alemanys.

Oriol Pujol va fer adonar que cap partit, excepte Ciutadans, no reclama que se suprimeixin els concerts basc i navarrès: “Deu ser molt injust, però cap partit no reclama que desapareguin”, va apuntar.

L'emissió de bons.

Sobre l'emissió de bons, la representant del PSC va recordar a Pujol l'èxit dels bons i va puntualitzar que no és endeutament nou, sinó venciment de deute i va acusar Pujol de voler torpedinar la credibilitat de la Generalitat per motivacions polítiques.

Oriol Pujol va replicar que l'operació dels bons contribuirà a hipotecar les finances del proper govern i va afegir que “en el termini d'un any, la Generalitat haurà de tornar els 1.500 o 2.000 milions d'euros més els interessos, i això vol dir que l'operació és pura tresoreria, que la Generalitat deu estar tan apurada per pagar nòmines que va a un termini d'un any. És el senyal de l'ofegament financer de la Generalitat. Al final, l'emissió dels bons és una pilota endavant a un any vista”.

Per últim, Rocío Martínez- Sampere va defensar l'emissió com una bona iniciativa i va assegurar que la mesura respon exclusivament al tancament dels mercats financers internacionals.

Per la seva banda, Laia Ortiz va proposar modificar els criteris d'inversió del fons de reserva de la Seguretat Social per poder-los destinar al deute de la Generalitat sense la intermediació de les entitats: “Hi ha 2.000 milions que s'haurien de poder utilitzar a Catalunya”, va dir.

4. CAL UN NOU MODEL DE CREIXEMENT?

Alguns partits entenen que no es pot replantejar el model econòmic sinó incidir-hi en la competitivitat; d'altres pensen que aquesta crisi ha posat de relleu que no es pot continuar amb el mateix patró de creixement.

En aquest darrer posicionament hi ha ICV. Laia Ortiz va defensar un nou model productiu. “Durant molts anys s'ha apostat per una competitivitat basada en la reducció de costos laborals”. Aquest nou model ha de fonamentar-se, segons ICV, en un nou patró energètic, basat en l'eficiència i que redueixi la dependència de l'exterior. La portaveu d'ICV, com tots els presents, va defensar la indústria, però va assegurar que en el futur cal orientar-la cap als sectors de més futur.

A favor del canvi de model està també ERC. Maria Àngels Cabasés va subratllar que cal fer passes decidides cap a l'economia del coneixement. “Hem de saber transmetre aquest coneixement a l'economia productiva, de forma que aconseguim un model basat en la productivitat, la innovació i la internacionalització”, va dir. Tanmateix, Cabasés va advertir que “no podem perdre el coneixement industrial que ja tenim amb una base molt sòlida i hi ha sectors estratègics pels quals s'ha d'apostar: com ara l'agroalimentari”.

Amb un discurs força similar, el representant de Ciutadans va assegurar que la seva formació està a favor de fer un cop de timó: “Cal abandonar el model econòmic del creixement i substituir-lo pel del coneixement”. Antonio Espinosa va apuntar que el nou model ha de ser més eficaç i sostenible: “En política industrial cal apostar per clústers especialitzats d'activitats tradicionals o nous, però d'alt valor afegit”.

El full de ruta.

Precisament la “competitivitat” i “productivitat” són els mots clau per a CiU. Oriol Pujol va afirmar que no calen noves fórmules sinó nous impulsos per allò que funciona. Com tots els participants en el debat, CiU va posar l'accent en l'emprenedoria: “Ha de ser una obsessió i ha de raure en el terreny educatiu”. Enric Millo va advertir sobre la pèrdua de pes de la indústria i es va mostrar partidari de recuperar el terreny perdut. El responsable econòmic del PP va defensar la modernització dels sectors tradicionals.