La cerca de líquid

altres motivacions.

Amb tot, alguns experts han apuntat que l'agressivitat que hem vist durant els últims mesos, comuna a gairebé totes les entitats financeres, “si bé individualment pot ser una bona opció, des de la perspectiva de la globalitat del sistema financer és perillosa, perquè pot fer caure entitats, i els mercats financers poden percebre feblesa en els nostres bancs i caixes, amb les conseqüències que això pot tenir”, segons explica Antoni Vidiella, de la consultora Bluecap, especialitzada en entitats financeres.

Tot i l'aparició de productes referenciats, des del mercat es destaca que en la lluita s'ha brandat com a arma el dipòsit genuí, en una batalla per punts percentuals, en què la banca ha potenciat dipòsits a llarg termini, de més de dos anys, per obtenir una estabilitat que esvaeixi tensions de liquiditat: l'any passat el saldo de dipòsits de llars a més de dos anys va pujar 22.480 milions, mentre que el de terminis inferiors només va créixer de 674.

Han estat massa agosarats bancs i caixes oferint aquests preus? Fonts de La Caixa responen: “Les entitats han de captar liquiditat, dipòsits, per fer front als seus venciments de deute –92.667 milions d'euros entre tota la banca espanyola-, però també, precisament, per seguir oferint crèdit als seus clients, i a més tenen la necessitat d'obtenir prou rendibilitat per seguir enfortint la seva posició de solvència”. En la primera entitat creditícia es considera que, perquè el marge d'interès remunti, caldrà veure com evoluciona el nivell dels tipus d'interès: “Si augmenten, i es normalitzen els mercats internacionals de deute, haurien de millorar els marges”. A La Caixa també creuen que perquè no es reprodueixin episodis de guerra del passiu caldrà “restablir la confiança en els inversors internacionals, perquè baixi la necessitat de captar estalvi nacional via dipòsits”.

Fer servir el símil bèl·lic no és del grat de Catalunya Caixa. Segons fonts de l'entitat, “senzillament estem en una situació de més dinamisme per la captació de recursos, perquè la gent té ara por del risc, l'endeutament ara es percep com una renúncia al consum futur”. Admeten que ara l'estratègia del consumidor per assolir més bons preus és prestar fidelitat: “Aconseguiràs més bons preus com més vinculat estiguis a l'entitat, com més productes hi tinguis”.

Així mateix, productes d'una certa sofisticació, com el ara Dipòsit 100% Natural d'aquesta entitat, referenciat a l'evolució del mercat de matèries primeres, “respondrien a la necessitat d'oferir producte sense riscos que assegura rendibilitat, però amb un potencial d'increments del 7% anual. És una manera de tornar a portar l'estalviador inversor als mercats però sense assumir riscos”.

A Unnim, Josep Rojas, director d'innovació i productes, també és dels que creuen que “cal anar amb molt de compte amb aquest intercanvi de cromos entre entitats que es roben clients les unes a les altres, perquè això pot afectar el compte de resultats”. Rojas pensa que una estratègia a mitjà i a llarg termini ha d'estar concebuda sota el principi de la diversificació: “Amb eines com ara el dipòsit Motor d'Europa, referenciat a grans empreses alemanyes, garantit i amb un potencial de creixement del 6%, el que es pretén és diversificar, sense castigar el compte de resultats”.

Parlar de diversificació vol dir, per a Rojas, “adreçar-se al client que no té gran capital i el vol construir, i per això, a partir d'una simulació de com pot evolucionar el sistema públic de pensions, se li dissenya un pla de pensions”. Segons la seva opinió, és aquesta una via de captació de passiu “més sòlida, no tan especulativa”. De fet, eines com ara els plans de pensions, plans d'estalvi o rendes vitalícies estan sent utilitzats per les entitats “per moderar les agressives ofertes de llançament per captar passiu, per mitigar els efectes d'aquesta guerra”, segons diu Rojas.

Alguns observadors del mercat han remarcat que la caiguda del saldo de dipòsits en determinades entitats, bàsicament caixes, en benefici d'altres, els bancs, no ha estat degut tant a un transvasament massiu de fons d'un lloc a un altre per l'intens pricing dut a terme, sinó per factors com ara el despalanquejament de les llars.

Tot i que tothom confia que l'actiu, el veritable negoci de bancs i caixes, es revitalitzi, ens esperen anys, segons pensen a La Caixa, en què “viurem un procés de despalanquejament de la nostra economia, en què el creixement del crèdit serà inferior al del PIB nominal i al del crèdit agregat de la zona euro, per la qual cosa ens acostarem als nivells de palanquejament de l'eurozona en el seu conjunt”. Un símptoma d'aquest procés de despalanquejament seria aquest interès per figures com ara els plans de pensions i plans d'estalvi. A parer de Josep Rojas, “els plans de pensions i els plans d'estalvi poden ser els protagonistes de l'activitat bancària dels pròxims anys, en què el més important serà la finalitat de l'estalvi, més que el preu al qual és remunerat. Es creixerà en passiu, però de forma sòlida”.

El professor Fabregat també és dels que estan plenament convençuts que “la reforma de les pensions, en la perspectiva que el sistema públic s'anirà reduint, serà la que debò estimularà l'estalvi de debò, més que no pas aquestes necessitats de liquiditat que estan estimulant la captació de passiu”. És clar que potser haurem d'esperar un temps, ja que, afegeix, “ara mateix, si bé és necessari enfortir la cultura de l'estalvi amb eines com els plans de pensions, el cert és que hi ha molta gent amb dificultats per destinar part de la seva renda a l'estalvi de llarga durada i, d'altra banda, les empreses no poden fer plans d'ocupació”.

Si hem d'entrellucar tendències de futur, com assenyala Antoni Vidiella, “cal diferenciar clarament entre les necessitats de liquiditat que imposa la conjuntura, que es van fer paleses l'any passat i també enguany, i una tendència de futur en què, tot i que els mercats majoristes internacionals s'arribin a obrir, la gestió del passiu serà molt important, perquè la nova comptabilitat de Basilea III afavoreix que el finançament de les entitats es faci a través dels clients. Per tant, es pot dir que sempre viurem en un entorn de passiu amb preus relativament alts, si els comparem amb els d'anys passats”.

Jordi Soley, de l'IESE, pensa que és urgent que recuperem una certa cultura de l'estalvi: “Voldria creure que creix l'estalvi, tot i que les darreres dades parlen d'una caiguda, però cal recuperar una cultura de l'estalvi, encara que no arribem als nivells d'alemanys i japonesos”. En tot cas, les nostres famílies sembla que a partir d'ara li tindran més respecte a l'endeutament, si hem de fer cas d'un estudi que publicarà aviat Catalunya Caixa i que evidencia que, efectivament, es redueix de forma prou visible el palanquejament de les famílies.

Els anys que han de venir deixen massa marge per a l'especulació i la incertesa. La norma comptable de Basilea III provocarà que hi hagi menys volum de crèdit, i més car. Però, és clar, “la banca haurà de fer préstecs, fer negoci, si no vol morir de solvència”, com diu Jordi Soley.